Olimpíada d'escacs de 1952

L'olimpíada d'escacs de 1952 fou la desena Olimpíada oficial d'escacs, i la segona després de la Segona Guerra Mundial. Es va celebrar entre el 9 d'agost i el 31 d'agost a Hèlsinki, poc després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1952. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1952
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre participants140 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
LlocHèlsinki Modifica el valor a Wikidata
EstatFinlàndia Modifica el valor a Wikidata
Dates10 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata - 31 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata
Edició10  (1952) Modifica el valor a Wikidata
Estadístiques
Partits jugats740 Modifica el valor a Wikidata

TorneigModifica

Hi varen participar 140 jugadors dividits en 25 equips, formats cadascun per quatre taulers; cada equip podia disposar de fins a dos suplents. Els equips es varen dividir en tres grups de vuit o nou components; els primers tres classificats de cada grup es varen classificar per la final per les medalles, mentre que els següents tres classificats jugaren una Final "B" i els restants una Final "C". Fou la primera participació de la Unió Soviètica.

Primera faseModifica

Als primers dos grups no hi va haver massa lluita; Àustria era molt més feble que abans de la guerra, i fins i tot l'RDA, tot i que acabà quarta, ho va fer amb cinc punts menys que Iugoslàvia (tercera). Al tercer grup, la Unió Soviètica no va perdre cap partida, mentre que Finlàndia, els Estats Units i els Països Baixos es disputaven els dos darrers llocs classificatoris. A la penúltima ronda, encara, els Països Baixos perderen amb Israel, que no podria depassar Finlàndia per classificar-se al seu torn per a la final.

A la taula següent, cada columna representa un grup; en negreta hi ha els equips classificats per a la final, en cursiva aquells que disputaren la Final B.

Segona faseModifica

La Final estigué composta per nou equips; com que cadascun tenia una ronda de descans, la tendència a la classificació no estava massa clara. La Unió Soviètica es trobava en el sisè lloc després de quatre rondes, a tres punts i mig de Iugoslàvia, que anava al capdavant. Tres rondes més tard, tot i un empat doble amb Hongria i Txecoslovàquia, eren tercers, a dos punts i mig de Iugoslàvia, a la qual van superar la següent ronda en guanyar 3,5-0,5 contra la RFA, i Iugoslàvia, tot i superar els Estats Units a l'última ronda, va haver de conformar-se amb la medalla de bronze, després d'haver estat superat per l'Argentina.

La Unió Soviètica i l'Argentina també van guanyar quatre de les medalles d'or individuals (dues per banda); Txecoslovàquia, tot i que comptava amb només quatre jugadors, va reeixir en obtenir el quart lloc mercès principalment a la gran actuació de Kottnauer al quart tauler (12,5/15).[2]

Resultats absolutsModifica

Final AModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[3]
    Unió Soviètica GM[4] Paul Keres, GM Vassili Smislov, GM David Bronstein, GM Iefim Hèl·ler, GM Issaak Boleslavski, GM Aleksandr Kótov 21
    Argentina GM Miguel Najdorf, MI[5] Julio Bolbochán, GM Erich Eliskases, GM Herman Pilnik, MI Hector Rossetto 19,5
    Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, MI Barslav Rabar, MI Petar Trifunović, MI Vasja Pirc, MI Andrija Fuderer, MI Borislav Milić 19
4   Txecoslovàquia Miroslav Filip, MI Luděk Pachman, MI Jaroslav Šajtar, MI Čeněk Kottnauer, MI František Zíta, František Pithart 18
5   Estats Units GM Samuel Reshevsky, MI Larry Evans, MI Robert Byrne, MI Arthur Bisguier, MI George Koltanowski, Hans Berliner 17
6   Hongria GM László Szabó, MI Gedeon Barcza, MI József Szily, MI Tibor Flórián, József Pogáts, István Molnár 16
7   Suècia GM Gideon Ståhlberg, MI Gösta Stoltz, MI Erik Lundin, Kristian Sköld, Inge Johansson, Gösta Danielsson 13
8   RFA Rudolf Teschner, MI Lothar Schmidt, Gerhard Pfeiffer, Herbert Heinicke, Wilfried Lange, MI Ludwig Rellstab 10,5
9   Finlàndia MI Eero Böök, MI Kaarle Ojanen, MI Osmo Kaila, Toivo Salo, Aatos Fred, Ilmari Niemelä 10

Final BModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[3]
10   Països Baixos MI[5] Theodore Van Scheltinga, MI Lodewijk Prins, MI Jan Donner, MI Nicolaas Cortlever, Haije Kramer, Johan Barendregt 21
11   Israel MI Moshe Czerniak, Menachem Ore, MI Yosef Porath, Izak Aloni, Albert Mandelbaum 19,5
12   Polònia Alfred Tarnowski, Andrzej Pytlakowski, MI Kazimierz Plater, Bogdan Śliwa, Władysław Litmanowicz, Izaak Grynfeld 16,5

Final CModifica

Pos. Equip Jugadors Punts[3]
19   Brasil MI Eugênio German, João Souza Mendes, José Mangini, Flávio de Carvalho jr, Oswaldo Cruz Filho, Fernando Vasconcellos 18,5
20   Grècia Georgios Gaitanaros, Kostantinos Tsiknopoulos, Fotis Mastihiadis, Ioannis Anagnostou, Theodoros Sakellaropoulos, Aristides Zografakis 13,5
21   Noruega Aage Vestøl, Erling Myhre, Otto Morcken, Ernst Rojahn, Wilhelm Ramm, E. Madsen 13

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  GM[4] Miguel Najdorf   Argentina A 12,5 16 78,1
  GM Gideon Ståhlberg   Suècia A 10 13 76,9
  GM László Szabó   Hongria A 10,5 14 75

Segon taulerModifica

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  GM Vassili Smislov   Unió Soviètica A 10,5 13 80,8
  MI[5] Lothar Schimd   RFA A 9 12 75
  MI Braslav Rabar   Iugoslàvia A 8 12 66,7

Tercer taulerModifica

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  GM David Bronstein   Unió Soviètica A 8 10 80
  MI Jan Donner   Països Baixos B 10 13 79,6
  MI Robert Byrne   Estats Units A 10,5 15 70

Quart taulerModifica

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  MI Čeněk Kottnauer   Txecoslovàquia A 12,5 15 83,3
  GM Iefim Hèl·ler   Unió Soviètica A 10,5 14 75
Bogdan Śliwa   Polònia B 9 12

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  MI Héctor Rossetto   Argentina A 8 10 80
  Dennis Horne   Anglaterra B 5,5 9 61,1
  Wilfried Lange   RFA A 5 10 50

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Només dos jugadors en aquest tauler varen jugar més de la meitat de les partides i foren per tant inclosos en aquesta classificació.

Jugador Equip Final Punts Partides Percentatge
  Ludwig Rellstab   RFA A 6,5 9 72,2
  Izaak Grynfeld   Polònia B 7 10 70

Notes i referènciesModifica

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. «Nota biogràfica de Čeněk Kottnauer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 gener 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Només a la fase Final.
  4. 4,0 4,1 Gran Mestre
  5. 5,0 5,1 5,2 Mestre Internacional

Enllaços externsModifica