Olimpíada d'escacs de 1966

La XVII Olimpíada d'escacs de 1966, organitzada per la FIDE i que incloïa un torneig obert per equips,[1] així com altres esdeveniments designats per a promoure els escacs, va tenir lloc a L'Havana (Cuba) entre el 23 d'octubre i el 20 de novembre del 1966.

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1966
TipusOlimpíades d'escacs
Esportescacs
OrganitzacióFederació Internacional d'Escacs
Nombre de participants299
Lloc i data
Llocl'Havana
Data1966
Edició17
Estadístiques
Partits jugats1.944
Modifica les dades a Wikidata

L'equip soviètic amb sis Grans Mestres, liderat pel campió del món Petrossian, varen estar a l'altura de les expectatives i varen guanyar la seva vuitena medalla d'or consecutiva, per davant dels Estats Units i Hongria, plata i bronze respectivament.

Ex-campió Tal va ser colpejat en un bar poc abans de l'Olimpíada i es va perdre les primeres cinc rondes, per les seves lesions.

Com que Hongria i Iugoslàvia varen empetar en les dues partides i en punts, i varen fer taules 2-2 entre ells, el reglament dictava que el rànking final va haver de ser decidit usant la puntuació Sonneborn-Berger. Es va utilitzar una puntuació no ponderada, que va posar Hongria per davant de Iugoslàvia, donant-los les medalles de bronze. Si s'hagués utilitzat la ponderada, el resultat hagués estat al revés.

ResultatsModifica

PreliminarsModifica

Un total de 52 equips varen competir i varen ser dividits en set grups preliminars de set o vuit equips a cada grup. Els dos millors equips de cada grup passaven a la Final A, els classificats en tercer i quart lloc a la Final B, els 5-6 a la Final C, i la resta a la Final D. Tots els torneigs preliminars i les finals varen ser jugats al sistema de tots contra tots. Els resultats de la fase preliminar varen ser els següents:

  • Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Espanya, 3. Suïssa, 4. Suècia, 5. Filipines, 6. Uruguai, 7. Mònaco, 8. Hong Kong.
  • Grup 2: 1. Iugoslàvia, 2. Islàndia, 3. Indonèsia, 4. Àustria, 5. Turquia, 6. Mongòlia, 7. Mèxic.
  • Grup 3: 1. Estats Units, 2. Noruega, 3. Polònia, 4. Israel, 5. Equador, 6. Portugal, 7. Bolívia.
  • Grup 4: 1. Argentina, 2. Dinamarca, 3. Anglaterra, 4. França, 5. Irlanda, 6. Xile, 7. Sud-àfrica.
  • Grup 5: 1. Txecoslovàquia, 2. Alemanya Oriental, 3. Canadà, 4. Escòcia, 5. Itàlia, 6. Luxemburg, 7. Xipre.
  • Grup 6: 1. Hongria, 2. Cuba, 3. Països Baixos, 4. Bèlgica, 5. Veneçuela, 6. Tunísia, 7. Panamà, 8. Líban.
  • Grup 7: 1. Romania, 2. Bulgària, 3. Colòmbia, 4. Finlàndia, 5. Grècia, 6. Puerto Rico, 7. Marroc, 8. Nicaragua.

FinalModifica

Final A
# País Jugadors Punts MP un
contra un
NS
1   Unió Soviètica Petrossian, Spasski, Tal, Stein, Kortxnoi, Polugaevsky 39½
2   Estats Units Fischer, Byrne, Benko, Evans, Addison, Rossolimo 34½
3   Hongria Portisch, Szabó, Bilek, Lengyel, Forintos, Bárczay 33½ 20 2 232.25
4   Iugoslàvia Gligorić, Ivkov, Parma, Matanović, Matulović, Čirić 33½ 20 2 229.75
5   Argentina Najdorf, Panno, Bolbochán, Sanguineti, García, Schweber 30
6   Txecoslovàquia Pachman, Hort, Filip, Kaválek, Jansa, Ujtelky 29½
7   Bulgaria Minev, Bobotsov, Tringov, Padevsky, Kolarov, Popov 28½
8   Romania Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Soós, Drimer, Stanciu 26½
9   RDA Uhlmann, Pietzsch, Fuchs, Malich, Zinn, Liebert 25½
10   Dinamarca Larsen, Brinck-Claussen, Andersen, Enevoldsen, Holm, Pedersen 20
11   Islàndia Friðrik Ólafsson, Ingi Randver Jóhannsson, Guðmundur Pálmason,
Freysteinn Þorbergsson, Gunnar Gunnarsson, Guðmundur Sigurjónsson
19
12   Espanya Pomar, Medina García, Menvielle Lacourrelle, Calvo Mínguez,
Franco Raymundo, Pérez Gonsalves
18
13   Noruega Johannessen, Zwaig, Hoen, Kristiansen, De Lange, Wibe 14
14   Cuba Jiménez Zerquera, Ortega, Cobo Arteaga, Rodríguez Gonzáles,
García Martínez, Santa Cruz
12

Medalles individualsModifica

ReferènciesModifica

  1. Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció estava oberta tant a jugadors masculins com femenins.

Enllaços externsModifica