Olimpíada d'escacs de 1980

Olimpíada d'escacs de 1980
Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Localització i dates
Localització	La Valletta (Regió del Port) 35° 53′ 52″ N, 14° 30′ 45″ E / 35.8978°N,14.5125°E
Estat	Malta
Interval de temps	20 novembre 1980 – 6 desembre 1980
Número d'edició	24 (1980)
Dades estadístiques
Partits	2.296
	← 1978 1982 →

L'Olimpíada d'escacs de 1980 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 20 de novembre i el 6 de desembre de 1980 a La Valletta, Malta. Va ser la vint-i-quatrena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta^[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

En aquesta Olimpíada es va produir el debut del futur Campió del món Garri Kaspàrov, amb només 17 anys, amb l'equip de l'URSS.^[2] Kaspàrov fou llavors el jugador més jove a representar la Unió Soviètica o Rússia a aquest nivell, un rècord que va ser batut posteriorment per Vladímir Kràmnik el 1992.

Torneig obert

Matx URSS-EUA. Amb camisa blau cel, Garri Kaspàrov medita la seva primera jugada.

Al torneig obert o absolut, hi participaren 82 equips, en representació de 81 països (Malta, en tant que amfitrió, va presentar dos equips). Els equips eren formats per sis jugadors (quatre titulars i dos suplents), per un total de 483 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a catorze rondes.

La primera part del torneig fou dominada per l'equip hongarès, campió vigent, que va liderar en solitari la competició entre la tercera ronda i l'onzena, mercès, entre altres coses, a l'empat assolit amb la Unió Soviètica i amb Iugoslàvia i a una gran victòria per 3-1 contra l'equip dels Estats Units. Els hongaresos i els soviètics es trobaven empatats a punts a tres jornades per al final, i cap dels dos no va ser capaç de treure ni mig punt d'avantatge sobre l'altre. L'or va ser per als soviètics finalment, per Bucholz, gràcies a la victòria de Grècia (que havia jugat contra els soviètics) contra Escòcia (que només s'havia enfrontat als hongaresos).

Resultats per equips

Pos.	Equip	Jugadors	Elo^[3]	Punts
	Unió Soviètica	GM^[4] Anatoli Kàrpov, GM Lev Polugaievski, GM Mikhaïl Tal, GM Iefim Hèl·ler, GM Iuri Balaixov, MI^[5] Garri Kaspàrov	2666	39
	Hongria	GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM István Csom, GM Iván Faragó, MI József Pintér	2593	39
	Iugoslàvia	GM Ljubomir Ljubojević, GM Borislav Ivkov, GM Bruno Parma, GM Bojan Kurajica, GM Slavoljub Marjanović, Predrag Nikolić	2541	35
4	Estats Units	GM Lev Alburt, MI Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM James Tarjan, MI Nick De Firmian, GM Leonid Xamkóvitx	2514	34
5	Txecoslovàquia	GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI Ľubomír Ftáčnik, MI Jiří Lechtýnský	2530	33
6	Anglaterra	GM Anthony Miles, GM Michael Stean, GM John Nunn, MI Jonathan Speelman, GM Raymond Keene, MI Jonathan Mestel	2520	32,5
7	Polònia	MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, MI Adam Kuligowski, MI Jacek Bielczyk, MI Jerzy Pokojowczyk, Jan Przewoźnik	2419	32,5
8	Israel	GM Vladimir Liberzon, MI Nathan Birnboim, MI Yehuda Grünfeld, Yaacov Murey, MI Shimon Kagan, David Bernstein	2474	32
9	Canadà	MI Jean Hebert, MI Lawrence Day, GM Daniel Yanofsky, Milan Vukadinov, MI Zvonko Vranesic, Dennis Allan	2385	32
10	Països Baixos	GM Jan Timman, GM Guennadi Sossonko, GM Hans Ree, MI Christian Langeweg, MI John Van der Wiel, MI Gert Ligterink	2533	31,5

Resultats individuals

Primer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
William Hook	Illes Verges Britàniques	11,5	14	82,1
Saifudin Kanani	Kenya	9,5	12	79,2
GM^[4] Eugenio Torre	Filipines	11	14	78,6

Segon tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
MI^[5] Yrjö Rantanen	Finlàndia	9,5	13	73,19
MI Yasser Seirawan	Estats Units	8	11	72,7
Derek Harris	Bermudes	7	10	70

Tercer tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
José Felix Villareal	Mèxic	9	11	81,8
MI Adam Kuligowski	Polònia	10	13	76,9
Mohamed Rafiq Khan	Índia	10	13	76,9

Quart tauler

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM^[4] István Csom	Hongria	9	11	77,8
MI^[5] Harry Schüssler	Suècia	6,5	9	72,2
GM Iefim Hèl·ler	Unió Soviètica	6,5	9
MI Christian Langeweg	Països Baixos	6,5	9
Johan Goormachtigh	Bèlgica	6,5	9

Cinquè tauler (primer suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
GM Iuri Balaixov	Unió Soviètica	7,5	10	75
Bjørn Tiller	Noruega	6	8	75
Jacob Øst-Hansen	Dinamarca	8	11	72,7

Sisè tauler (segon suplent)

Jugador	País	Punts	Partides	Percentatge
Predrag Nikolić	Iugoslàvia	6,5	8	81,3
Andrew Borg	Malta B	8	10	80
MI Garri Kaspàrov	Unió Soviètica	9,5	12	79,2

Torneig femení

Per primer cop, el torneig femení va adoptar la fórmula del sistema suís, a 14 rondes com el torneig obert, tot i que els equips participants van ser només 42. Els matxs es jugaven a tres taulers, i cada equip tenia una jugadora suplent disponible.

El torneig el va vèncer la Unió Soviètica, que superà Hongria a la penúltima ronda gràcies a una victòria per 3-1 contra els Estats Units.

Pos.	Equip	Jugadores	Elo^[6]	Punts
	Unió Soviètica	GMF^[7] Maia Txiburdanidze, GM^[4] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Aleksàndria, GMF Nana Ioseliani	2370	32,5
	Hongria	MIF^[8] Zsuzsa Veröci, MIF Mária Ivánka, Mária Porubszky-Angyalosine, Tünde Csonkics	2232	32
	Polònia	MIF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Grażyna Szmacińska, Małgorzata Wiese, Agnieszka Brustman	2148	26,5
4	Romania	MIF Elisabeta Polihroniade, GMF Gertrude Baumstark, Daniela Nuţu, MIF Margareta Mureşan	2200	24,5
5	RDA	Gisela Fischdick, Barbara Hund, Anni Laakmann, Isabel Hund	2152	24
6	R.P. de la Xina	Liu Shilan, Wu Mingqian, An Yangfeng	1843	24
7	Israel	Lena Glaz, Luba Kristol, Olga Podrazhanskaya, Lea Nudelman	2113	23,5
8	Iugoslàvia	Gordana Marković, Antonina Dragašević, MIF Tereza Štadler, Olivera Prokopović	2142	23,5
9	Bulgària	GMF Tatiana Lemachko, Rumiana Bojadjieva, Margarita Voiska, Pavlina Angelova	2138	23
10	Brasil	Ligia Abreu Carvalho, Jussara Chaves, MIF Ruth Cardoso, Marcia Longo	1850	23

Resultats individuals

Primer tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
GMF^[7] Maia Txiburdanidze	Unió Soviètica	11,5	13	88,5
MIF^[8] Zsuzsa Verőci	Hongria	10	13	76,9
MIF Hanna Ereńska-Radzewska	Polònia	9	13	69,2

Segon tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
GM^[4] Nona Gaprindaixvili	Unió Soviètica	9,5	12	79,2
MIF Mária Ivánka	Hongria	11	14	78,6
Barbara Hund	RDA	9	13	69,2

Tercer tauler

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
Daniele Nutu	Romania	7,5	10	75
Mária Porubszky-Angyalosine	Hongria	8	11	72,7
Teresa Stadler	Iugoslàvia	6	9	66,7

Quart tauler (suplent)

Jugadora	País	Punts	Partides	Percentatge
GMF Nana Ioseliani	Unió Soviètica	7,5	9	83,3
Agniezska Brustman	Polònia	8	11	72,7
Lea Nudelman	Israel	6,5	9	72,2

Participants

Participants en ambdós torneigs (obert, i femení):

Participants només al torneig obert:

Notes i referències

↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
↑ «Dades de Garri Kaspàrov a les olimpíades» (en anglès). olimpbase. Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 2 agost 2011].
↑ Mitjana dels quatre jugadors amb més alt Elo.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Gran Mestre Internacional
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Mestre Internacional
↑ Mitjana de la puntuació de les tres jugadores amb un Elo més alt.
↑ ^7,0 ^7,1 Gran Mestre Femení (WGM)
↑ ^8,0 ^8,1 Mestre Internacional Femení (WIM)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1980

[1] Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.

[2] «Dades de Garri Kaspàrov a les olimpíades» (en anglès). olimpbase. Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 2 agost 2011].

[3] Mitjana dels quatre jugadors amb més alt Elo.

[GM-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Gran Mestre Internacional

[IM-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Mestre Internacional

[Elo-6] Mitjana de la puntuació de les tres jugadores amb un Elo més alt.

[GMF-7] 7,0 ^7,1 Gran Mestre Femení (WGM)

[MIF-8] 8,0 ^8,1 Mestre Internacional Femení (WIM)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]