Obre el menú principal

Olimpíada d'escacs de 1980

L'Olimpíada d'escacs de 1980 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 20 de novembre i el 6 de desembre de 1980 a La Valletta, Malta. Va ser la vint-i-quatrena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1980
Saal 1980 Malta.jpg
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Lloc i data
Lloc La Valletta
Estat República de Malta
Data 1980
Edició 24
Estadístiques
Partits jugats 2.296
Modifica les dades a Wikidata
Souvenir amb l'anagrama de la XXIV Olimpíada, La Valetta, 1980.

En aquesta Olimpíada es va produir el debut del futur Campió del món Garri Kaspàrov, amb només 17 anys, amb l'equip de l'URSS.[2] Kaspàrov fou llavors el jugador més jove a representar la Unió Soviètica o Rússia a aquest nivell, un rècord que va ser batut posteriorment per Vladímir Kràmnik el 1992.

Torneig obertModifica

 
Matx URSS-EUA. Amb camisa blau cel, Garri Kaspàrov medita la seva primera jugada.

Al torneig obert o absolut, hi participaren 82 equips, en representació de 81 països (Malta, en tant que amfitrió, va presentar dos equips). Els equips eren formats per sis jugadors (quatre titulars i dos suplents), per un total de 483 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a catorze rondes.

La primera part del torneig fou dominada per l'equip hongarès, campió vigent, que va liderar en solitari la competició entre la tercera ronda i l'onzena, mercès, entre altres coses, a l'empat assolit amb la Unió Soviètica i amb Iugoslàvia i a una gran victòria per 3-1 contra l'equip dels Estats Units. Els hongaresos i els soviètics es trobaven empatats a punts a tres jornades per al final, i cap dels dos no va ser capaç de treure ni mig punt d'avantatge sobre l'altre. L'or va ser per als soviètics finalment, per Bucholz, gràcies a la victòria de Grècia (que havia jugat contra els soviètics) contra Escòcia (que només s'havia enfrontat als hongaresos).

Resultats per equipsModifica

Pos. Equip Jugadors Elo[3] Punts
    Unió Soviètica GM[4] Anatoli Kàrpov, GM Lev Polugaievski, GM Mikhaïl Tal, GM Iefim Hèl·ler, GM Iuri Balaixov, MI[5] Garri Kaspàrov 2666 39
    Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM István Csom, GM Iván Faragó, MI József Pintér 2593 39
    Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Borislav Ivkov, GM Bruno Parma, GM Bojan Kurajica, GM Slavoljub Marjanović, Predrag Nikolić 2541 35
4   Estats Units GM Lev Alburt, MI Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM James Tarjan, MI Nick De Firmian, GM Leonid Xamkóvitx 2514 34
5   Txecoslovàquia GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI Ľubomír Ftáčnik, MI Jiří Lechtýnský 2530 33
6   Anglaterra GM Anthony Miles, GM Michael Stean, GM John Nunn, MI Jonathan Speelman, GM Raymond Keene, MI Jonathan Mestel 2520 32,5
7   Polònia MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, MI Adam Kuligowski, MI Jacek Bielczyk, MI Jerzy Pokojowczyk, Jan Przewoźnik 2419 32,5
8   Israel GM Vladimir Liberzon, MI Nathan Birnboim, MI Yehuda Grünfeld, Yaacov Murey, MI Shimon Kagan, David Bernstein 2474 32
9   Canadà MI Jean Hebert, MI Lawrence Day, GM Daniel Yanofsky, Milan Vukadinov, MI Zvonko Vranesic, Dennis Allan 2385 32
10   Països Baixos GM Jan Timman, GM Guennadi Sossonko, GM Hans Ree, MI Christian Langeweg, MI John Van der Wiel, MI Gert Ligterink 2533 31,5

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  William Hook   Illes Verges Britàniques 11,5 14 82,1
  Saifudin Kanani   Kenya 9,5 12 79,2
  GM[4] Eugenio Torre   Filipines 11 14 78,6

Segon taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  MI[5] Yrjö Rantanen   Finlàndia 9,5 13 73,19
  MI Yasser Seirawan   Estats Units 8 11 72,7
  Derek Harris   Bermudes 7 10 70

Tercer taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  José Felix Villareal   Mèxic 9 11 81,8
  MI Adam Kuligowski   Polònia 10 13 76,9
Mohamed Rafiq Khan   Índia 10 13

Quart taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM[4] István Csom   Hongria 9 11 77,8
  MI[5] Harry Schüssler   Suècia 6,5 9 72,2
GM Iefim Hèl·ler   Unió Soviètica 6,5 9
MI Christian Langeweg   Països Baixos 6,5 9
Johan Goormachtigh   Bèlgica 6,5 9

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Iuri Balaixov   Unió Soviètica 7,5 10 75
Bjørn Tiller   Noruega 6 8
  Jacob Øst-Hansen   Dinamarca 8 11 72,7

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Predrag Nikolić   Iugoslàvia 6,5 8 81,3
  Andrew Borg   Malta B 8 10 80
  MI Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 9,5 12 79,2

Torneig femeníModifica

Per primer cop, el torneig femení va adoptar la fórmula del sistema suís, a 14 rondes com el torneig obert, tot i que els equips participants van ser només 42. Els matxs es jugaven a tres taulers, i cada equip tenia una jugadora suplent disponible.

El torneig el va vèncer la Unió Soviètica, que superà Hongria a la penúltima ronda gràcies a una victòria per 3-1 contra els Estats Units.

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
    Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GM[4] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Alexandria, GMF Nana Ioseliani 2370 32,5
    Hongria MIF[8] Zsuzsa Veröci, MIF Mária Ivánka, Mária Porubszky-Angyalosine, Tünde Csonkics 2232 32
    Polònia MIF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Grażyna Szmacińska, Małgorzata Wiese, Agnieszka Brustman 2148 26,5
4   Romania MIF Elisabeta Polihroniade, GMF Gertrude Baumstark, Daniela Nuţu, MIF Margareta Mureşan 2200 24,5
5   RDA Gisela Fischdick, Barbara Hund, Anni Laakmann, Isabel Hund 2152 24
6   Xina Liu Shilan, Wu Mingqian, An Yangfeng 1843 24
7   Israel Lena Glaz, Luba Kristol, Olga Podrazhanskaya, Lea Nudelman 2113 23,5
8   Iugoslàvia Gordana Marković, Antonina Dragašević, MIF Tereza Štadler, Olivera Prokopović 2142 23,5
9   Bulgària GMF Tatiana Lemachko, Rumiana Bojadjieva, Margarita Voiska, Pavlina Angelova 2138 23
10   Brasil Ligia Abreu Carvalho, Jussara Chaves, MIF Ruth Cardoso, Marcia Longo 1850 23

Resultats individualsModifica

Primer taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF[7] Maia Txiburdanidze   Unió Soviètica 11,5 13 88,5
  MIF[8] Zsuzsa Verőci   Hongria 10 13 76,9
  MIF Hanna Ereńska-Radzewska   Polònia 9 13 69,2

Segon taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GM[4] Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 9,5 12 79,2
  MIF Mária Ivánka   Hongria 11 14 78,6
  Barbara Hund   RDA 9 13 69,2

Tercer taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Daniele Nutu   Romania 7,5 10 75
  Mária Porubszky-Angyalosine   Hongria 8 11 72,7
  Teresa Stadler   Iugoslàvia 6 9 66,7

Quart tauler (suplent)Modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Nana Ioseliani   Unió Soviètica 7,5 9 83,3
  Agniezska Brustman   Polònia 8 11 72,7
  Lea Nudelman   Israel 6,5 9 72,2

ParticipantsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. «Dades de Garri Kaspàrov a les olimpíades» (en anglès). olimpbase. [Consulta: 2 agost 2011].
  3. Mitjana dels quatre jugadors amb més alt Elo.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gran Mestre Internacional
  5. 5,0 5,1 5,2 Mestre Internacional
  6. Mitjana de la puntuació de les tres jugadores amb un Elo més alt.
  7. 7,0 7,1 Gran Mestre Femení (WGM)
  8. 8,0 8,1 Mestre Internacional Femení (WIM)

Enllaços externsModifica