Olimpíada d'escacs de 1982

L'Olimpíada d'escacs de 1982 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 29 d'octubre i el 26 de novembre de 1982 a Lucerna, Suïssa. Va ser la vint-i-cinquena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE, en el curs de la qual fou elegit com a nou president en Florencio Campomanes.

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1982
Imatge
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants545 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióLucerna (City of Lucerne Constituency (en) Tradueix) 47° 03′ 08″ N, 8° 18′ 21″ E / 47.0523°N,8.3059°E / 47.0523; 8.3059 Modifica el valor a Wikidata
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps29 octubre 1982 – 16 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició25  (1982) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits2.580 Modifica el valor a Wikidata

1980 Modifica el valor a Wikidata
1984 Modifica el valor a Wikidata
Medalles amb el logotip de l'Olimpíada d'escacs de 1982. A la imatge de la dreta s'hi pot llegir el lema de la FIDE, Gens una sumus.

Torneig obert modifica

Al torneig obert hi participaren 92 equips, en representació de 91 països (Suïssa, com a organitzador, hi presentà dos equips), per un total de 545 jugadors (sis per equip, dels quals dos eren suplents). La competició es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig fou dominat per la Unió Soviètica, que, guiada per Anatoli Kàrpov i Kaspàrov, anava líder després de la cinquena ronda, guanyant tots els matxs a excepció d'un empat amb els Països Baixos a la sisena ronda. En la desena ronda, la resta d'equips ja lluitaven només per les medalles d'argent i de bronze (els soviètics ja estaven per davant en 4 punts): Anglaterra havia sofert una sèrie de derrotes, mentre que l'Argentina va perdre la seva oportunitat en caure per 4-0 davant els soviètics. Txecoslovàquia i els Estats Units es col·locaren en segon i tercer lloc respectivament després de l'onzena ronda, i van romandre en aquesta posició fins al final, mentre que Iugoslàvia va arribar a situar-se a mig punt dels EUA a causa de les seves victòries contra l'anglesos i alemanys; Hongria, campiona quatre anys abans, no va poder passar de la cinquena plaça després d'alguns decebedors resultats.

Resultats per equips modifica

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
    Unió Soviètica GM[3] Anatoli Kàrpov, GM Garri Kaspàrov, GM Lev Polugaievski, GM Aleksandr Beliavski, GM Mikhaïl Tal, GM Artur Iussúpov 2651 42,5
    Txecoslovàquia GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI[4] Jan Ambrož 2539 36
    Estats Units GM Walter Browne, GM Yasser Seirawan, GM Lev Alburt, GM Lubomir Kavalek, GM James Tarjan, GM Larry Christiansen 2580 35,5
4   Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Svetozar Gligorić, GM Vlatko Kovačević, GM Dragoljub Velimirović, GM Božidar Ivanović, GM Krunoslav Hulak 2554 35
5   Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, MI József Pintér, GM István Csom, MI Attila Grószpéter, 2579 33,5
6   Bulgària GM Georgi Tringov, GM Ivan Radulov, MI Petar Velikov, MI Vantzislav Inkiov, MI Dimitar Donchev, MI Luben Popov 2475 33,5
7   Polònia MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, GM Adam Kuligowski, MI Jan Adamski, MI Jacek Bielczyk, Artur Sygulski 2459 33
8   Dinamarca MI Jens Kristiansen, MI Erling Mortensen, MF[5] Steen Fedder, FM Jacob Øst-Hansen, Jens Ove Fries-Nielsen 2433 32,5
9   Cuba GM Guillermo García González, GM Jesús Nogueiras, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Román Hernández, GM Silvino García Martínez, MI José Luís Vilela 2483 32,5
10   Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Jonathan Speelman, GM Michael Stean, MI Jonathan Mestel, MI Murray Chandler 2561 32

Resultats individuals modifica

Primer tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  MI[4] Zenón Franco Ocampos   Paraguai 11 13 84,6
  Eric Girault   Mònaco 10 12 83,3
  GM[3] Ljubomir Ljubojević   Iugoslàvia 11 14 78,6

Segon tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  MI Rico Mascariñas   Filipines 7,5 9 83,3
  Patrick Sargos   Senegal 11,5 14 82,1
  GM Garri Kaspàrov   Unió Soviètica 8,5 11 77,3
MI Robert Jamieson   Austràlia 8,5 11

Tercer tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Carlos Matamoros Franco   Equador 7 9 77,8
  Suchart Chaivichit   Tailàndia 9 12 77
  MI Jean Hebert   Canadà 8,5 12 70,8

Quart tauler modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Simen Agdestein   Noruega 9 12 75
  Ye Jiangchuan   R.P. de la Xina 8,5 12 70,8
  GM Aleksandr Beliavski   Unió Soviètica 7 10 70
Andreas Huss   Suïssa B 7 10
Nikolaos Gavrilakis   Grècia 7 10

Cinquè tauler (primer suplent) modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  FM[5] Daniel Roos   França 9 11 81,8
  GM Mikhaïl Tal   Unió Soviètica 6,5 8 81,3
  GM James Tarjan   Estats Units 7 9 77,8

Sisè tauler (segon suplent) modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Stuart Fancy   Papua Nova Guinea 8 9 88,9
  Maijai Kavaluk   Tailàndia 6 7 85,7
  Amos Mungyereza   Uganda 8,5 10 85

Torneig femení modifica

Al torneig femení s'hi enfrontaren 45 equips, entre els quals n'hi havia dos de suïssos; la República Dominicana, tot i que inscrita, no va arribar i va ser retirat de la competició després de la primera ronda. Cada equip el componien quatre jugadores, una de les quals era suplent, i hi havia un total de 176 jugadores inscrites. Com per al torneig masculí, la fórmula de competició fou el sistema suís, a 14 rondes.

La Unió Soviètica va guanyar amb facilitat, deixant almenys un punt de diferència entre elles i la resta d'equips a la quarta ronda; a continuació es van classificar Romania i Hongria. Les hongareses guanyaren la medalla de bronze tot i perdre l'última ronda, gràcies a la victòria per 2,5-0,5 sobre Bulgària a la penúltima ronda, cosa que li va permetre allunyar Polònia.

Resultats per equips modifica

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
    Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GMF Nana Aleksàndria, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Ioseliani 2360 33
    Romania MIF[8] Margareta Mureşan, GMF Marina Pogorevici, MIF Dana Terescenco-Nutu, MIF Elisabeta Polihroniade 2197 30
    Hongria GMF Zsuzsa Veröci, GMF Mária Ivánka, MIF Mária Porubszky-Angyalosine, MFF[9] Tünde Csonkics 2205 26
4   Polònia GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Agnieszka Brustman, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska, 2153 25,5
5   R.P. de la Xina MIF Liu Shilan, MIF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng 2090 24,5
6   RFA GMF Barbara Hund, MIF Gisela Fischdick, MIF Petra Feustel, Anni Laakmann 2185 24,5
7   Suècia Pia Cramling, MIF Borislava Borisova, Margaretha Aatolainen, Christina Nyberg 2122 24
8   Països Baixos MIF Corry Vreeken, Carla Bruinenberg, MIF Erika Belle, Hanneke Van Parreren 2058 23,5
9   Índia MIF Rohini Khadilka, MIF Jayshree Khadilkar, MIF Vasanti Khadilkar, Bhagyashree Sathe 2007 23,5
10   Espanya MIF Nieves Garcia Vicente, Maria del Pino Garcia Padron, Julia Gallego Eraso, MIF Pepita Ferrer Lucas 2112 23

Resultats individuals modifica

Primer tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Barbara Pernici   Itàlia 9,5 12 79,2
  Pia Cramling   Suècia 11 14 78,6
  GMF Maia Txiburdanidze   Unió Soviètica 9 12 75
GMF Zsuzsa Veröci   Hongria 10,5 14
MIF Nava Shterenberg   Canadà 9 12

Segon tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Nana Aleksàndria   Unió Soviètica 7,5 9 83,3
  MIF Sheila Jackson   Anglaterra 8,5 12 70,8
  GMF Marina Pogorevici   Romania 7,5 11 68,2

Tercer tauler modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  MIF Dana Terescenco-Nutu   Romania 11 12 91,7
  GM Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 11,5 13 88,5
  MIF Erika Belle   Països Baixos 9,5 12 79,2

Quart tauler (suplent) modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  MIF Elisabetha Polihroniade   Romania 7 9 77,8
Teresa Leyva   Colòmbia 7 9
  MIF Grażyna Szmacińska   Polònia 7 10 70

Participants modifica

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències modifica

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. 5,0 5,1 Mestre de la FIDE
  6. Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  7. Gran Mestre Femení
  8. Mestre Internacional Femení
  9. Mestre de la FIDE Femení
  10. Dos equips per competició.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1982