Obre el menú principal

Olimpíada d'escacs de 1984

L'Olimpíada d'escacs de 1984 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 18 de novembre i el 5 de desembre de 1984 a Tessalònica, Grècia. Va ser la vint-i-sisena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1984
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 521
Lloc i data
Lloc Tessalònica
Estat Grècia
Data 1984
Edició 26
Estadístiques
Partits jugats 2.464
Modifica les dades a Wikidata
Medalla de l'olimpíada de Salònica de 1984.

Torneig obertModifica

Al torneig obert hi participaren 88 equips, dos dels quals eren grecs, formats per sis jugadors (quatre titulars i dos de suplents), per un total de 521 jugadors, entre els qui hi havia una única dona. La competició es jugà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig el guanyà fàcilment la Unió Soviètica, a despit de l'absència d'Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov (que estaven en aquell moment ficats en la lluita pel Campionat del món), i d'una derrota per 1,5-2,5 contra els Estats Units a la novena ronda. Darrere d'ells, els principals pretendents a la medalla d'argent foren els Estats Units, Anglaterra, Romania, i Hongria (malgrat una derrota per 4-0 contra els soviètics). Els estatunidencs, que havien arribat al segon lloc després de la vuitena ronda, foren superats pels anglesos a la penúltima, mercès a una victòria d'aquests últims contra Colòmbia per 3-1; la darrera ronda va arribar amb els Estats Units empatats amb Hongria (i enfrontant-se respectivament contra Bulgària i Cuba), i quedant aquests darrers quarts a només mig punt del bronze.

Resultats per equipsModifica

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
    Unió Soviètica GM[3] Aleksandr Beliavski, GM Lev Polugaievski, GM Rafael Vaganian, GM Vladímir Tukmakov, GM Artur Iussúpov, MI[4] Andrei Sokolov 2610 41
    Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Jonathan Speelman, GM Murray Chandler, GM Jonathan Mestel, MI Nigel Short 2556 37
    Estats Units GM Roman Djindjikhaixvili, GM Lubomir Kavalek, GM Larry Christiansen, GM Walter Browne, GM Lev Alburt, MI Nick De Firmian 2553 35
4   Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM András Adorján, GM Gyula Sax, MI József Pintér, MI Attila Grószpéter 2596 34,5
5   Romania GM Mihai Şubă, GM Florin Gheorghiu, MI Mihail Viorel Ghindă, MI Valentin Stoica, MI Theodor Ghiţescu, MI Dan Bărbulescu 2470 33
6   RFA GM Robert Hübner, GM Eric Lobron, MI Stefan Kindermann, GM Hans-Joachim Hecht, MI Peter Ostermeyer, MI Ralf Lau 2516 32,5
7   França GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Bachar Kouatly, MI Jean-Luc Seret, MI Gilles Andruet, MI Thierry Manouck 2485 32,5
8   Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Predrag Nikolić, GM Bojan Kurajica, GM Vlatko Kovačević, GM Božidar Ivanović, GM Slavoljub Marjanović 2561 32
9   Bulgària MI Kiril Gueorguiev, GM Evgueni Ermenkov, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Nino Kirov, MI Yordan Grigorov 2470 32
10   Països Baixos GM Jan Timman, GM Guennadi Sossonko, GM John Van der Wiel, GM Hans Ree, MI Paul Van der Sterren, MI Peter Scheeren 2554 32

Resultats individualsModifica

A més a més de les medalles per taulers i per la millor performance Elo, també s'atorgaren medalles per al millor solucionista de problemes d'escacs: la medalla d'or fou per l'anglès John Nunn.

Millor performance EloModifica

Jugador País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  GM[3] John Nunn   Anglaterra 2 10 11 2575 2868
  GM Rafael Vaganian   Unió Soviètica 3 8,5 10 2625 2809
  GM Aleksandr Beliavski   Unió Soviètica 1 8 10 2600 2798

Primer taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Craig Van Tilbury   Illes Verges Americanes 9,5 11 86,4
  MF[5] Geoffrey Borg   Malta 9 11 81,8
  GM Aleksandr Beliavski   Unió Soviètica 8 10 80

Segon taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM John Nunn   Anglaterra 10 11 90,9
  John Grantley Cooper   Gal·les 9 11 81,8
  John Raphael   Trinitat i Tobago 9,5 12 79,2

Tercer taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  GM Rafael Vaganian   Unió Soviètica 8,5 10 85
  John Delaney   Irlanda 8 11 72,7
  MI[4] Iván Morovic Fernández   Xile 9 13 69,2

Quart taulerModifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Pricha Sinprayoon   Tailàndia 8 10 80
  John Powell   Jamaica 7 9 77,8
  Frank Loheac-Ammoun   Líban 8,5 11 77,3

Cinquè tauler (primer suplent)Modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Dewperkash Gajadin   Surinam 7 9 77,8
GM Jonathan Mestel   Anglaterra 7 9
MI Javier Ochoa de Echagüen   Espanya 7 9
GM József Pintér   Hongria 7 9

Sisè tauler (segon suplent)Modifica

Jugador País Punts Partides Percentatge
  Gorden Comben Guernsey-Jersey[6] 7,5 10 75
Marios Schinis   Xipre 7,5 10
  MI Nick De Firmian   Estats Units 7,5 10 75

Tot i que els tres jugadors havien assolit la mateixa puntuació, l'estatunidenc De Firmian es va haver de conformar amb el bronze perquè una de les seves victòries havia estat per incompareixença.

Torneig femeníModifica

Al torneig femení hi participaren 51 equips (dos dels quals eren grecs), compostos per un màxim de quatre jugadores (una de les quals, suplent), per un total de 202 participants. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

La lluita pel primer lloc que va implicar Bulgària i la Unió Soviètica; les búlgares varen romandre al primer lloc fins a la sisena ronda, però foren superades llavors per les soviètiques, que mantingueren la primera posició, augmentant la diferència fins a 4,5 punts d'avantatge a dues jornades pel final. Les búlgares van quedar en segon lloc la major part de la resta del torneig, amb un petit avantatge sobre Romania, que va guanyar la medalla de bronze després de superar la República Federal d'Alemanya i la Xina, gràcies a una victòria sobre Cuba per 3-0 en la dotzena ronda.

Resultats per equipsModifica

Pos. Equip Jugadores Elo[7] Punts
    Unió Soviètica GMF[8] Maia Txiburdanidze, GMF Irina Levitina, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Lidia Semenova 2335 32
    Bulgària MFF[9] Margarita Voiska, MIF[10] Rumiana Gocheva, MIF Pavlina Chilingirova, MIF Stefka Savova 2105 27,5
    Romania GMF Margareta Mureşan, GMF Elisabeta Polihroniade, GMF Daniela Nuţu, Gabriela Olăraşu 2180 27
4   RFA GMF Barbara Hund, MIF Gisela Fischdick, MIF Stepanka Vokralova, MIF Petra Feustel 2232 26
5   Xina GMF Liu Shilan, MIF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng, Zhao Lan 2098 26
6   Hongria GMF Zsuzsa Veröci, GMF Mária Ivánka, MIF Ildikó Mádl, MIF Rita Kas 2218 25
7   Polònia GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Agnieszka Brustman, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska, 2227 24,5
8   Anglaterra GMF Jana Miles, MIF Sheila Jackson, MIF Clare Whitehead, Susan Walker 2137 24,5
9   Iugoslàvia GMF Milunka Lazarević, MIF Marija Petrović, MIF Suzana Maksimović, MIF Gordana Marković 2162 24
10   Espanya MIF Nieves Garcia Vicente, María Luisa Cuevas Rodríguez, MIF Pepita Ferrer Lucas, Teresa Canela 2055 24

Resultats individualsModifica

Millor performance EloModifica

Jugadora País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
  GMF[8] Lidia Semenova   Unió Soviètica 4 9,5 10 2225 2505
  GMF Pia Cramling   Suècia 1 10,5 13 2405 2336
  GM[3] Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 3 8,5 10 2335 2329

Primer taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Pia Cramling   Suècia 10,5 13 80,8
  MIF Virginia Justo   Argentina 8,5 11 77,3
  GMF Tatjana Lematschko   Suïssa 9,5 13 73,1
GMF Zsuzsa Veröci   Hongria 9,5 13

Segon taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  Céline Roos   Canadà 9,5 13 73,1
  GMF Elisabeta Polihroniade   Romania 9 13 69,2
  Tine Berg   Dinamarca 7,5 11 68,2

Tercer taulerModifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  MIF Jussara Chaves   Brasil 9 10 90
  GM Nona Gaprindaixvili   Unió Soviètica 8,5 10 85
  Vivian Smith   Nova Zelanda 7 9 77,8

Quart tauler (suplent)Modifica

Jugadora País Punts Partides Percentatge
  GMF Lidia Semenova   Unió Soviètica 9,5 10 95
  MIF Rachel Crotto   Estats Units 9 11 81,8
  Monique Ruck-Petit   França 5,5 7 78,6

ParticipantsModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. Mestre de la FIDE
  6. 6,0 6,1 Equip unificat.
  7. Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  8. 8,0 8,1 Gran Mestre Femení
  9. Mestre de la FIDE Femení
  10. Mestre Internacional Femení

Enllaços externsModifica