Obre el menú principal

Olimpíada d'escacs de 2004

La competicióModifica

Els dos torneigs foren arbitrats per l'àrbitre internacional Ignatius Leong. Els torneigs es jugaren a 14 rondes, per sistema suís. Les partides tenien un ritme de joc de 90 minuts, més 30 segons addicionals per cada moviment.

Torneig obertModifica

Hi participaren 129 equips, en representació de 125 països. Espanya, com a entitat organitzadora, va participar amb tres equips, i també hi hague un equip de l'Associació Internacional d'escacs a cegues i de l'Associació Internacional pels discapacitats físics. Els matxs es disputaven a quatre taulers.

Ucraïna, comandada pel GM Vassili Ivantxuk (en aquell moment el setè millor jugador del món segons la classificació Elo, i que va aconseguir nou punts i mig sobre tretze partides), Serguei Kariakin (qui, amb només catorze anys, i com a segon suplent, va guanyar sis partides de les set que va disputar, entaulant només contra l'estatunnidenc Gregory Kaidanov), va aconseguir tots els punts als tres primers matxs, guanyant Rússia 2½-1½ a la quarta ronda, i va continuar liderant la classificació fins al final, assolint així la medalla d'or. La medalla d'argent fou pels russos, que eren els campions regnants, i tenien el millor seed,[2] ja que tenien quatre dels nou millors jugadors de la competició.

Armènia, un dels quatre equips que va aconseguir empatar amb Ucraïna el seu matx individual, va quedar en tercera posició final, assolint la medalla de bronze, igualment com a l'edició precedent, guiada des del segon tauler per Levon Aronian (qui no va perdre cap partida), i pel seu tercer tauler, Rafael Vaganian (que va acabar en torneig amb vuit punts i mig sobre 11). Després de ser derrotada per Rússia, Armènia va aconseguir derrotar Geòrgia a la darrera ronda per 3½-½, empatant així amb Rússia a 36,5 punts, però classificant-se tercera per bucholz.

Cuba i Bulgària, respectivament divuitena i vintena segons el seed inicial, varen reeixir a finalitzar entre els deu primers, mercès a les prestacions, respectivament, dels GM Lazaro Bruzon (8 punts d'11 al segon tauler) i Kiril Gueorguiev (8 punts de 13 al primer tauler, inclosa una victòria a la darrera ronda contra Anand, el jugador amb més alt Elo al començament del torneig); França i Anglaterra no varen complir les expectatives, i foren finalment vint-i-tresena i trentena, malgrat que eren la dotzena i la vuitena per seed.

Classificació per equipsModifica

Els primers tres equips classificats varen rebre les medalles absolutes, i també en reberen els primers tres de cada grup d'equips en ordre de seed; els guanyadors de les medalles absolutes estaven exclosos d'aquesta segona classificació.

Resultats absolutsModifica
Pos.[3] Equip Jugadors[4][5] Seed[2] Elo[6] 1 ½ 0 Total[7]
    Ucraïna Vasil Ivantxuk, Ruslan Ponomariov, Andrei Volokitin, Oleksandr Moissèienko, Pàvel Eliànov, Serguei Kariakin 2 2680 10 4 0 39.5
    Rússia Aleksandr Morozévitx, Piotr Svídler, Aleksandr Grisxuk, Aleksei Dréiev, Alexander Khalifman, Vadim Zviàguintsev 1 2718 11 0 3 36.5
    Armènia Vladímir Akopian, Levon Aronian, Rafael Vaganian, Smbat Lputian, Gabriel Sargissian, Artaixès Minassian 4 2660 8 4 2 36.5
4   Estats Units Alexander Onischuk, Alexander Shabalov, Alexander Goldin, Gregory Kaidanov, Ígor Novikov, Borís Gulkò 10 2623 7 4 3 35.0
5   Israel Borís Guélfand, Emil Sutovsky, Ilia Smirin, Borís Àvrukh, Alexander Huzman, Michael Roiz 3 2670 7 5 2 34.5
6   Índia Viswanathan Anand, Krishnan Sasikiran, Pendyala Harikrishna, Surya Shekhar Ganguly, Abhijit Kunte, Chanda Sandipan 5 2655 10 0 4 34.0
7   Cuba Lenier Dominguez, Lazaro Bruzon, Neuris Delgado, Jesus Nogueiras, Walter Arencibia, MI[8] Yuniesky Quezada 18 2596 8 2 4 33.5
8   Països Baixos Loek Van Wely, Ivan Sokolov, Serguei Tiviàkov, Jan Timman, Erik Van Den Doel, Friso Nijboer 8 2641 9 1 4 33.0
9   Bulgària Kiril Gueorguiev, Aleksandr Dèltxev, MI Ivan Txeparínov, Vassil Spàssov, Borís Txatalbaixev, MI Julian Radulski 20 2584 9 1 4 32.5
10   Espanya (equip A) Aleksei Xírov, Francisco Vallejo Pons, Miquel Illescas i Córdoba, Roberto Cifuentes Parada, Alfonso Romero Holmes, MI Julen Arizmendi Martínez 7 2643 8 3 3 32.5
Grup AModifica

Equips de seed[2] comprès entre la primera i la vint-i-cinquena posició:

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[6] Total
    Estats Units 4 10 2623 35.0
    Israel 5 3 2670 34.5
    Índia 6 5 2655 34.0
Grup BModifica

Entre els equips de seed[2] del 26 a 51.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[6] Total
    Suïssa 13 29 2559 32.0
    Uzbekistan 14 30 2533 32.0
    Sèrbia i Montenegro 15 26 2568 32.0
Grup CModifica

Entre els equips de seed[2] del 52 a 77.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[6] Total
    Irlanda 43 54 2454 30.0
    Indonèsia 48 65 2397 29.5
    Finlàndia 49 53 2456 29.5
Grup DModifica

Entre els equips de seed[2] del 78 a 103.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[6] Total
    Tadjikistan 61 83 2303 28.5
    Bolívia 65 79 2371 28.5
    Pakistan 69 84 2298 28.0
Grup EModifica

Entre els equips de seed[2] del 104 a 129.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[6] Total
    Japó 87 112 2125 26.5
    Botswana 94 105 2174 25.5
    Kenya 95 119 2121 25.5

Resultats individualsModifica

Es varen donar medalles individuals als tres jugadors que havent disputat almenys vuit partides, haguessin obtingut el millor resultat segons el sistema de càlcul del rating de la FIDE.[9] També es varen donar medalles als millors jugadors (amb almenys vuit partides jugades) segons el percentatge de punts obtinguts, en classificacions separades per taulers; els suplents foren considerats com a jugadors del cinquè o del sisè tauler. En cas d'igualtat passà davant el jugador amb més partides disputades, i en cas de mantenir-se la igualtat, es considera superior el jugador amb una millor prestació Elo.

Millor actuacióModifica
Pos. Jugador[5] Equip Elo[10] Tauler Partides Punts Actuació
  Baadur Jobava   Geòrgia 2614 4 10 8.5 2842
  Viswanathan Anand   Índia 2781 1 11 8.0 2824
  Vasil Ivantxuk   Ucraïna 2705 1 13 9.5 2819
4 Rafael Vaganian   Armènia 2640 3 11 8.5 2818
5 Piotr Svídler   Rússia 2735 2 9 6.5 2811
6 Michael Adams   Anglaterra 2740 1 13 10.0 2773
7 Andrei Volokitin   Ucraïna 2652 3 12 8.5 2771
8 Lazaro Bruzon   Cuba 2637 2 11 8.0 2771
9 Gregory Kaidanov   Estats Units 2611 4 10 8.0 2763
10 Lenier Dominguez   Cuba 2645 1 11 7.5 2749
Primer taulerModifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  Evgenij Ermenkov   Palestina 2454 12 10.5 87.5
  Andrés Rodríguez   Uruguai 2533 10 8.0 80.0
  Michael Adams   Anglaterra 2740 13 10.0 76.9
Segon taulerModifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  MI[8] Mohamed Tissir   Marroc 2394 9 7.5 83.3
  Anh Dung Nguyen   Vietnam 2567 11 8.5 77.3
  Bazar Hatanbaatar   Veneçuela 2427 12 9.0 75.0
Tercer taulerModifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  Rafael Vaganian   Armènia 2640 11 8.5 77.3
  Vladimir Gueorguiev   Macedònia del Nord 2512 12 9.0 75.0
  MI[8] José González García   Mèxic 2447 10 7.5 75.0
Quart taulerModifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  Baadur Jobava   Geòrgia 2614 10 8.5 85.0
  Gregory Kaidanov   Estats Units 2611 10 8.0 80.0
  Qadir Huseynov   Azerbaidjan 2552 10 8.0 80.0
Cinquè tauler (primer suplent)Modifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  Vaidas Sakalauskas   Lituània 2464 7 6.0 85.7
  Serik Temirbaev   Kazakhstan 2468 7 5.5 78.6
  Jean-Marc Degraeve   França 2551 9 7.0 77.8
Sisè tauler (segon suplent)Modifica
Jugador[5] Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  Serguei Kariakin   Ucraïna 2576 7 6.5 92.9
  MF[11] Ibrahim Chahrani   Líbia 2273 7 6.5 92.9
  William Bermudez Adams   Puerto Rico 2138 8 6.5 81.3

Torneig femeníModifica

Al torneig femení hi participaren 87 equips, en representació de 84 estats. Espanya va alinear dos equips, i hi participaren també l'Associació Internacional d'escacs a cegues, i l'Associació Internacional d'Escacs per Disminuïts Físics. La competició es disputava a tres taulers.

La Xina, guiada per la GM Xie Jun (excampiona del món) i la (GMF) Xu Yuhua (que esdevindria campiona del món posteriorment, el 2006), i amb el millor seed[2] i essent campiones regnants, es va col·locar aviat al capdavant de la classificació, concedint només dues taules a les primeres cinc rondes (quinze partides) i vencent successivament per 2-1 Rússia i Polònia, que foren respectivament medalla d'argent i medalla de bronze a l'edició precedent de la competició, arribant a tenir sis punts d'avantatge abans de la desena ronda respecte dels Estats Units, classificades al segon lloc.

Els Estats Units van aconseguir de vèncer 2-1 contra la Xina; seguidament un empat i una derrota xineses successives (respectivament contra Hongria i contra Geòrgia, varen portar a una situació en què la Xina tenia tres punts d'avantatge a falta de dues rondes. La Xina aconseguí de vèncer l'Índia i Eslovàquia, i va guanyar així el torneig, mentre que els Estats Units es van haver de conformar amb la medalla d'argent.

Rússia, tot i que era vuitena després de la desena ronda, mercès a la seva primera reserva Nadejda Kossíntseva (que aconseguí 10 punts sobre 12 partides jugades), va assolir arribar a la quarta posició abans de la penúltima ronda, que va jugar contra Geòrgia, que era mig punt per sobre d'elles; gràcies a la victòria per 2-1 contra aquestes varen aconseguir de superar-les i de guanyar la medalla de bronze per bucholz, després d'haver acabat el torneig empatades a punts.

Les sorpreses del torneig foren Hongria, 13a en ordre de seed, i Anglaterra (27è seed), que acabaren el torneig respectivament sisena i vuitena; Ucraïna, en canvi, tot i que era el cinquè equip per Elo, acabà en un molt dolent 18è lloc.

La millor actuació individual fou la de Zsuzsa Polgar, la segona jugadora més forta del torneig; al segon tauler Szidonia Vajda va aconseguir dues victòries i unes taules contra tres de les set jugadores més fortes del torneig.

Classificació per equipsModifica

Els primers tres equips classificats varen rebre les medalles, així com els primers tres de cada grup d'equips segons el seu seed; els guanyadors de les medalles absolutes estaven exclosos d'aquesta segona classificació.

Resultats absolutsModifica
Pos.[3] Equip Jugadores[12] Seed[2] Elo[13] 1 ½ 0 Total[14]
    Xina GM Xie Jun, GMF[15] Xu Yuhua, GMF Zhao Xue, MIF[16] Huang Qian 1 2514 11 1 2 31.0
    Estats Units GM Zsuzsa Polgar, MI[8] Irina Krush, GMF Anna Zatonskih, MIF Jennifer Shahade 3 2490 10 3 1 28.0
    Rússia MI Aleksandra Kosteniuk, GMF Tatiana Kossíntseva, MI Ekaterina Kovalevskaya, GMF Nadejda Kossíntseva 2 2491 9 3 2 27.5
4   Geòrgia GM Maia Txiburdanidze, GMF Nana Dzagnidze, GMF Lela Javakhishvili, MI Maria Lomineishvili 4 2470 10 1 3 27.5
5   França MI Almira Skripchenko, MI Marie Sebag, GMF Silvia Collas, MIF Sophie Milliet 8 2417 8 2 4 25.5
6   Hongria MI Ildiko Madl, MI Szidonia Vajda, GMF Anita Gara, GMF Nikoletta Lakos 13 2376 8 3 3 25.0
7   Eslovàquia GMF Eva Repkova, GMF Regina Pokorona, MI Zuzana Hagarova, Zuzana Borosova 12 2377 8 2 4 25.0
8   Anglaterra MI Harriet Hunt, GMF Jovanka Houska, MIF Heather Richards, Melanie Buckley 27 2293 7 2 5 25.0
9   Índia GM Humpy Koneru, MI Subbaraman Vijayalakshmi, GMF Dronavalli Harika, GMF Nisha Mohota 6 2435 8 3 3 24.5
10   Polònia MI Iweta Radziewicz, MI Monika Socko, MI Joanna Dworakwoska, GMF Marta Zielinska 7 2427 7 3 4 24.5
Grup AModifica

Equips amb seed entre 1 i 17.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[13] Total
    Geòrgia 4 4 2470 27.5
    França 5 8 2417 25.5
    Hongria 6 13 2376 25.0
Grup BModifica

Equips amb seed entre 18 i 34.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[13] Total
    Anglaterra 8 27 2293 25.0
    Lituània 13 20 2311 24.0
    Suècia 15 24 2301 24.0
Grup CModifica

Equips amb seed entre 35 i 51.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[13] Total
    Uzbekistan 32 37 2235 22.5
    Iran 34 41 2189 22.0
    Estònia 36 38 2229 22.0
Grup DModifica

Equips amb seed entre 52 i 69.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[13] Total
    Colòmbia 37 55 2107 21.5
    Malàisia 40 56 2084 21.5
    Canadà 41 52 2123 21.5
Grup EModifica

Equips amb seed entre 70 i 87.

Equip Classificació absoluta[3] Seed[2] Elo[13] Total
    Kirguizistan 58 75 2080 20.0
    Indonèsia 59 72 2125 20.0
    Guatemala 60 77 2043 20.0

Resultats individualsModifica

Es donaren medalles individuals a les tres jugadores que havent jugat almenys vuit partides, haguessin obtingut el millor resultat segons el sistema de càlcul del ràting de la FIDE.[9] També s'assignaren medalles a les millors jugadores (amb almenys vuit partides jugades) segons el percentatge de punts obtinguts, amb classificacions separades segons el tauler; les suplents són considerades com a jugadores del quart tauler. En cas d'empat guanyava la jugadora amb més partides disputades, i en cas de continuar l'empat guanyava la jugadora amb una millor actuació per Elo.

Millor actuacióModifica
Pos. Jugadora Equip Elo[10] Tauler Partides Punts Prestació
  GM Zsuzsa Polgar   Estats Units 2567 1 14 10.5 2622
  GM Xie Jun   Xina 2569 1 10 7.0 2597
  GMF[15] Zhao Xue   Xina 2487 3 12 10.0 2596
4 MI[8] Harriet Hunt   Anglaterra 2385 1 13 9.5 2558
5 GMF Nadejda Kossíntseva   Rússia 2446 4 12 10.0 2550
6 MI Viktorija Cmilyte   Lituània 2442 1 11 8.5 2550
7 MI Szidonia Vajda   Hongria 2369 2 12 9.0 2541
8 MI Aleksandra Kosteniuk   Rússia 2508 1 11 7.0 2539
9 GM Maia Txiburdanidze   Geòrgia 2503 1 13 8.5 2531
10 GM Humpy Koneru   Índia 2503 1 14 8.5 2521
Primer taulerModifica
Jugadora Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  MI[8] Viktorija Cmilyte   Lituània 2442 11 8.5 77.3
  GM Zsuzsa Polgar   Estats Units 2567 14 10.5 75.0
  GMF[15] Elvira Berend   Luxemburg 2307 12 9.0 75.0
Segon taulerModifica
Jugadora Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  MI[8] Szidonia Vajda   Hongria 2369 12 9.0 75.0
  MI Corina-Isabela Peptan   Romania 2429 12 9.0 75.0
  GMF[15] Barbara Hund   Suïssa 2240 11 8.0 72.7
Tercer taulerModifica
Jugadora Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  GMF[15] Zhao Xue   Xina 2487 12 10.0 83.3
  Irene Kharisma   Indonèsia nessun punteggio 12 10.0 83.3
  MIF[16] Tuvshintogs Batceceg   Mongòlia 2209 12 9.0 75.0
Quart tauler (suplent)Modifica
Jugadora Equip Elo[10] Partides Punts Percentatge
  GMF[15] Nadejda Kossíntseva   Rússia 2446 12 10.0 83.3
  GMF Maria Velcheva   Bulgària 2299 10 8.0 80.0
  GMF Marta Zielinska   Polònia 2395 10 7.5 75.0

Títol absolutModifica

S'adjudicà el títol Nona Gaprindaixvili a l'estat participant els equips del qual al torneig open i al femení haguessin obtingut una millor mitjana en les respectives classificacions finals. En cas d'empat la classificació es decidia basant-se en la millor classificació en els torneigs específics i eventualment en base al nombre més gran de punts. El 2004 fou Rússia qui s'adjudicà el trofeu.

Pos. Estat Classif. open Classif. femení Mitjana
    Rússia 2 3 2.5
    Estats Units 4 2 3.0
    Armènia 3 11 7.0
4   Índia 6 9 7.5
5   Ucraïna 1 18 9.5
6   Països Baixos 8 12 10.0
7   Polònia 12 10 11.0
8   Bielorússia 9 14 11.5
9   Xina 24 1 12.5
10   Geòrgia 21 4 12.5

Equips participantsModifica

Al torneig hi participaren equips en representació de 199 estats, cinc nacions constituents, dues entitats autònomes, dues dependències de la Corona Britànica, dues organitzacions internacionals, dues regions administratives especials, dues àrees insulars dels Estats Units, i un dels territoris britànics d'ultramar; foren registrats 1204 jugadors, tot i que alguns no varen arribar a disputar cap partida.

Els equilps inscrits a ambdós torneigs foren:

Els equips que participaren només al torneig open foren:

ControvèrsiesModifica

L'incident d'AzmaiparaixviliModifica

Abans de la cerimònia de clausura de l'olimpíada, el vicepresident de la FIDE, el Gran Mestre Zurab Azmaiparaixvili, va ser arrestat en tractar de pujar a l'escenari. La policia no li va permetre d'arribar als organitzadors de l'olimpíada, i en la lluita que va seguir Azmaiparaixvili va ser detingut després d'haver patit diverses lesions. Va quedar en llibertat després de quaranta hores, i els càrrecs en contra seva van ser retirats. Azmaiparaixvili, georgià, estava suposadament tractant de fer que el presentador del trofeu Nona Gaprindaixvili expliqués millor les contribucions d'aquesta jugadora als escacs (va ser campiona del món), però va ser detingut per la seguretat. La FIDE va argumentar que Azmaiparaixvili fou aturat malgrat haver mostrat les seves credencials, mentre que els representants de la Federació Espanyola d'Escacs i els organitzadors del torneig van considerar que Azmaiparaixvili havia causat l'accident, en agredir un agent.[18]

La FIDE, en previsió d'un possible ingrés dels escacs als Jocs Olímpics, havia introduït un test antidòping com els de la WADA. Dos jugadors, Shaun Press de Papua Nova Guinea i Bobby Miller de Bermuda, varen refusar de sotmetre's al test; ambdós foren escoltats per la comissió disciplinària de la FIDE, que va decidir d'anul·lar els seus resultats (Press havia fet 7,5 punts de 14, mentre Mille 3,5 de 9). Com a conseqüència la puntuació total de Papua Nova Guinea va baixar de 23 a 15,5 i la de Bermuda de 22 a 18,5.[19] La FIDE, en previsió d'un possible ingrés dels escacs als Jocs Olímpics, havia introduït un test antidòping com els de l'WADA. Dos jugadors, Shaun Press de Papua Nova Guinea i Bobby Miller de Bermuda, varen refusar de sotmetre's al test; ambdós foren escoltats per la comissió disciplinària de la FIDE, que va decidir d'anul·lar els seus resultats (Press havia fet 7,5 punts de 14, mentre Mille 3,5 de 9). Com a conseqüència la puntuació total de Papua Nova Guinea va baixar de 23 a 15,5 i la de Bermuda de 22 a 18,5.[20]

Esdeveniments relacionatsModifica

Concomitantment amb els dos torneigs principals, els organitzadors varen muntar diversos esdeveniments lligats als escacs, alguns sota els auspicis de la FIDE; aquests actes foren anomenats col·lectivament Primer Festival Escaquístic de Calvià. Durant el festival se celebraren diverses exhibicions de simultànies, partides demostratives, lliçons de banda de jugadors espanyols, i diversos torneigs d'escacs, fins i tot un per debutants, un per Sub-16 (de ràpides) i un per gent gran.

També es van fer classes d'escacs a les escoles primàries i secundàries i als centres per la gent gran de Calvià i la zona propera, en un esforç per promocionar els escacs; també es projectaren pel·lícules d'escacs de nit a la platja.

També hi va haver una exposició d'art i escacs, amb un jurat que va atorgar premis als treballs més meritoris.

Notes i referènciesModifica

  1. Generalment hom es refereix a aquest torneig com a masculí, tot i que la participació de dones és permesa.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Ordre de classificació previ, calculat mitjançant la mitjana d'Elo dels jugadors de l'equip.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Quan dos equips s'han classificat amb els mateixos punts, són ordenats segons el bucholz, calculat sumant la puntuació final de cada jugador que ha jugat contra aquell equip.
  4. Ordenats per tauler; el cinquè i el sisè jugadors han jugat al tauler superior, però amb menys freqüència que el que tenia aquesta posició.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Tots els jugadors són Gran Mestre, llevat que s'indiqui expressament el contrari.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Mitjana de puntuació Elo a juliol de 2004, considerant només els quatre jugadors principals.
  7. Sobre un màxim de 56
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 MI significa Mestre Internacional.
  9. 9,0 9,1 Calculadora online
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 A juliol de 2004
  11. MF significa Mestre de la FIDE.
  12. Ordenades per tauler; la quarta jugadora és la suplent.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Mitjana de puntuació Elo de juliol de 2004 de les quatre jugadores.
  14. Sobre un màxim de 42
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 GMF indica Gran Mestre Femení
  16. 16,0 16,1 MIF indica Mestre Internacional Femení.
  17. Com a organitzador, Espanya va inscriure tres equips al torneig obert, i dos al femení.
  18. FIDE Olympiad - Calvia, ESP Press Release by organisers on the Azmaiparashvilli arrest
  19. «FIDE Doping Hearing Panel decisions», 18-11-2004. [Consulta: 5 setembre 2013]. (anglès)
  20. «FIDE Doping Hearing Panel decisions», 18-11-2004. [Consulta: 5 setembre 2013]. (anglès)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2004  


Precedit per:
XXXV Olimpíada
XXXVI Olimpíada
(2004)
Succeït per:
XXXVII Olimpíada