Olimpíada d'escacs de 2006
L'Olimpíada d'escacs de 2006, 37a edició de les Olimpíades d'escacs, fou un torneig celebrat entre el 20 de maig i el 6 de juny de 2006 a Torí, Itàlia. Va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.
Tipus | Olimpíades d'escacs |
---|---|
Mascota | Ruki (en) |
Organitzador | Federació Internacional d'Escacs |
Nombre de participants | 888 |
Localització i dates | |
Localització | Torí (Ciutat Metropolitana de Torí) 45° 04′ 45″ N, 7° 40′ 34″ E / 45.0792°N,7.6761°E |
Estat | Itàlia |
Interval de temps | 20 maig 2006 – 4 juny 2006 |
Número d'edició | 37 (2006) |
Dades estadístiques | |
Partits | 3.836 |
Altres | |
Lloc web | scacchisticatorinese.it… |
Desenvolupament de la competició
modificaTorneig absolut
modificaAl torneig absolut o open hi participaren 148 equips representant 143 estats o territoris. Itàlia, com a organitzadora, hi era representada amb tres equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni Sierra Leone, tot i que en principi, havien registrat un equip.
Liderada al primer tauler pel Gran Mestre (GM) Levon Aronian, el segon Elo més alt de l'Olimpíada, i pel primer suplent, GM Gabriel Sargissian, (qui va fer 10 punts en 11 partides), Armènia va superar el 3r lloc obtingut a l'anterior 36a Olimpíada, assolint la medalla d'or amb dos punts sencers d'aventatge sobre la Xina, el quart tauler de la qual, GM Wang Yue, va acabar invicte, amb vuit victòries i quatre taules. Armènia va acabar el torneig sense haver perdut cap matx, amb 10 victòries i tres empats. Aronian va ser l'únic jugador d'Armènia que va perdre una partida, a la cinquena ronda, contra l'excampió del món, el rus GM Vladímir Kràmnik. Kràmnik, que jugava la seva primera competició internacional en els darrers sis mesos, va fer sis punts i mig de nou partides, contra una forta oposició, el millor resultat de l'Olimpíada (ponderant la força dels rivals). L'equip de Rússia, però, no va obtenir el resultat que s'esperava. Els seus sis integrants eren entre els 17 jugadors més forts del torneig per rànquing;[2] Rússia anava en segona posició, només un punt darrere d'Armènia, a la setena ronda, però va perdre contra França (2 ½ -1 ½), els Estats Units (2 ½ -1 ½), i, a la ronda final, contra Israel (3-1), i, finalment, va acabar en sisè lloc, un resultat molt dolent pels russos, considerant que es tractava de la primera vegada des de l'Olimpíada d'escacs de 1950 en què un equip soviètic o rus quedava fora del podi. Israel, tot i que va derrotar els Estats Units, 2 ½ -1 ½ a la penúltima jornada, i va empatar al tercer lloc, no va obtenir medalla: els nord-americans varen obtenir la medalla de bronze per millor desempat. Hongria, que partia en el 16è lloc del rànquing inicial, acabà cinquena, mercès a les sòlides actuacions del tercer tauler GM Ferenc Berkes i del quart, GM Csaba Balogh, mentre que l'Índia, que era el segon cap de sèrie del torneig, va acabar en el lloc 30è, amb una fluixa actuació del primer tauler, GM Viswanathan Anand, i del quart tauler, GM Shekhar Ganguly Surya, que només varen puntuar al voltant del 50 per cent.
Resultats per equips
modificaVaren obtenir medalla equips classificats del primer al tercer lloc a la general, així com els tres primers de cada grup (integrat per equips ordenats en funció del seu rànquing inicial). Les medalles absolutes no són acumulables als premis per grup.
Classificació final absoluta
modificaPremis per grups
modificaGrup A (equips entre els llocs 1 a 29 del rànquing inicial, excloent els tres primers premiats a la classificació general absoluta)
Equip | Classificació final[10] | Rànquing[6] | Mitjana Elo[7] | Punts totals[8] |
---|---|---|---|---|
Israel | 4 | 6 | 2663 | 33.0 |
Hongria | 5 | 16 | 2610 | 32.5 |
Rússia | 6 | 1 | 2730 | 32.0 |
Grup B (equips entre els llocs 30 a 59 del rànquing inicial)
Equip | Posició final | Rànquing[6] | Mitjana Elo[7] | Punts totals[8] |
---|---|---|---|---|
Suècia | 17 | 31 | 2549 | 30.5 |
Eslovènia | 23 | 32 | 2545 | 30.0 |
Letònia | 28 | 42 | 2516 | 30.0 |
Grup C (equips entre els llocs 60 a 89 del rànquing inicial)
Equip | Classificació final | Rànquing[6] | Mitjana Elo[7] | Punts finals[8] |
---|---|---|---|---|
Itàlia (equip B) | 48 | 70 | 2371 | 28.5 |
Kazakhstan | 53 | 73 | 2348 | 28.0 |
Colòmbia | 57 | 62 | 2437 | 27.0 |
Grup D (equips entre els llocs 90 a 119 del rànquing inicial)
Equip | Classificació final | Rànquing[6] | Mitjana Elo[7] | Punts finals[8] |
---|---|---|---|---|
Tadjikistan | 54 | 106 | 2215 | 28.0 |
Algèria | 69 | 91 | 2285 | 26.5 |
Comitè internacional d'escacs per a sords | 76 | 90 | 2308 | 26.0 |
Grup E (equips entre els llocs 120 a 148 del rànquing inicial)
Equip | Classificació final | Rànquing[6] | Mitjana Elo[7] | Punts finals[8] |
---|---|---|---|---|
Japó | 87 | 121 | 2139 | 25.5 |
Pakistan | 98 | 123 | 2123 | 24.5 |
Xipre | 103 | 122 | 2125 | 24.0 |
Resultats individuals
modificaS'atorgaren medalles individuals als tres jugadors que aconseguiren una millor actuació basada en la mitjana d'Elo dels rivals (rating performance) i que haguessin jugat un mínim de vuit partides. També obtingueren medalles els tres millors en percentatge de punts guanyats sobre el total de partides jugades, d'entre els que havien jugat habitualment en cadascun dels taulers primer a quart (amb un mínim de vuit partides), així com als suplents que haguessin jugat un mínim de set partides (en qualsevol tauler), computats com a jugadors dels taulers cinquè i sisè. Els empats a la classificació es resolen a favor del jugador amb més partides jugades, i en cas de persistir l'empat, a favor del jugador amb una millor actuació des del punt de vista de la mitjana Elo dels rivals.
Jugador[5] | Equip | Elo FIDE | Tauler principal | Partides | Punts | Rating performance |
---|---|---|---|---|---|---|
Vladímir Kràmnik | Rússia | 2729 | 1 | 9 | 6.5 | 2847 |
Wang Yue | República Popular de la Xina | 2598 | 4 | 12 | 10.0 | 2837 |
Étienne Bacrot | França | 2708 | 1 | 8 | 6.0 | 2833 |
Magnus Carlsen | Noruega | 2646 | 1 | 8 | 6.0 | 2820 |
Serguei Kariakin | Ucraïna | 2661 | 3 | 11 | 8.5 | 2798 |
Bu Xiangzhi | República Popular de la Xina | 2640 | 1 | 12 | 8.0 | 2790 |
David Navara | República Txeca | 2658 | 1 | 12 | 8.5 | 2786 |
Vladímir Akopian | Armènia | 2706 | 2 | 12 | 9.0 | 2778 |
Levon Aronian | Armènia | 2756 | 1 | 11 | 7.0 | 2768 |
Joel Lautier | França | 2682 | 2 | 11 | 8.0 | 2759 |
Premis per taulers
modificaPrimer tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
Mohyuddin Gillani Tanveer | Pakistan | 2279 | 8 | 7.0 | 87.5 |
GM[12] Ievguenij Ermenkov | Palestina | 2462 | 10 | 8.5 | 85.0 |
GM Hichem Hamdouchi | Marroc | 2559 | 10 | 7.5 | 75.0 |
Segon tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
MI[9] Josep Oms i Pallisé | Andorra | 2496 | 11 | 9.0 | 81.8 |
Brian Dew | Hong Kong | 2147 | 9 | 7.0 | 77.8 |
MI Eduardo Iturrizaga | Veneçuela | 2397 | 11 | 8.5 | 77.3 |
Tercer tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
Manuel Larrea | Uruguai | 2278 | 8 | 7.0 | 87.5 |
GM[12] Rafael Leitão | Brasil | 2575 | 10 | 8.0 | 80.0 |
GM Miquel Illescas | Espanya | 2608 | 9 | 7.0 | 77.8 |
Quart tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
GM[12] Wang Yue | República Popular de la Xina | 2598 | 12 | 10.0 | 83.3 |
GM Robert Zelcic | Croàcia | 2525 | 12 | 9.0 | 75.0 |
GM Borís Àvrukh | Israel | 2633 | 10 | 7.5 | 75.0 |
Cinquè (primer suplent) tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
MF[13] Basheer Al-Qudaimi | Iemen | 2396 | 7 | 7.0 | 100.0 |
Amer Karim | Pakistan | 2260 | 8 | 7.5 | 93.8 |
Ali Laith | Iraq | 2179 | 7 | 6.5 | 92.9 |
Sisè (segon suplent) tauler
Jugador | Equip | Elo FIDE | Partides | Punts | Percentatge[11] |
---|---|---|---|---|---|
Phiri Richmond | Zàmbia | sense Elo[14] | 7 | 6.5 | 92.9 |
Hirawan Pg Mohd Omar Ak | Brunei | 2335 | 7 | 6.5 | 92.9 |
Hameedullah Haidary | Afghanistan | no rating[14] | 9 | 7.5 | 83.3 |
Torneig femení
modificaA la categoria femenina hi participaren 106 equips, en representació de 102 països i territoris; Itàlia, com a organitzadora, hi aportà dos equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni el Sudan, tot i que en principi, havien registrat un equip. Afganistan, Uganda, i Ruanda es varen retirar després de la primera ronda.
Ucraïna, que havia acabat 18a a la XXXVI Olimpíada però que arribava a aquesta en el segon lloc del rànquing inicial, anava en segona posició, rere les primeres del rànquing, Rússia, a la setena ronda, i això malgrat que el resultat Ucraïna-Rússia de la 5a ronda havia estat de 2-1. Les ucraïneses, però, varen prendre el liderat a la vuitena ronda, quan guanyaren Hongria, mentre Rússia només va empatar el seu matx amb els Estats Units. Ucraïna disposava de la GMF Natàlia Júkova, que va fer set punts i mig de nou partides, guanyant entre d'altres la primera i la segona jugadores amb més alt Elo de la competició, la GM Humpy Koneru de l'Índia i la GM Aleksandra Kosteniuk de Rússia, i disposava també, al tercer tauler, de la Mestre Internacional (MI) Inna Yanovska-Gaponenko, qui va fer un molt bon resultat (+6, =2, -1), i va assegurar-se la medalla d'or i el Trofeu Vera Menchik amb una victòria a la 12a ronda contra l'Índia (2½-½), de manera que acabà finalment primera amb un punt i mig d'aventatge respecte a les russes, medalla de plata. Les defensores del títol, les xineses, es basaven en la força del seu primer tauler, la GMF Zhao Xue, que acabà invicta, concedint només sis taules en 13 partides, varen obtenir la medalla de bronze amb tres punts d'aventatge sobre els Estats Units, amb qui varen empatar a la penúltima ronda per assegurar les respectives classificacions. Els Estats Units varen superar per desempat Hongria i Geòrgia per la quarta plaça. Varen fer un bon torneig els Països Baixos (18è del rànquing, acabà setè), Eslovènia (17è del rànquing, acabà novè), i la República Txeca (22è del rànquing, acabà desè).
Enllaços externs
modifica- Olimpíada d'escacs de 2006 - Lloc web oficial (italià)
- Wiener Zeitung: Resultats detallats Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. (alemany)
- Detalls de l'olimpíada de Torí a olimpbase.org (anglès)
Notes i referències
modifica- ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a “masculina”, és oberta a homes i dones. Algunes dones varen jugar en la categoria absoluta, com la Gran Mestre Zhu Chen, la Campiona del Món de 2001, (en representació de Qatar).
- ↑ «37th Chess Olympiad 2006 general». Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 19 gener 2010].
- ↑ Quan diversos equips empaten a punts, s'ordenen en funció del Buchholz, calculat sumant les puntuacions finals dels equips rivals. Fou basant-se en una superior suma de resultats dels rivals, 392.5 a 380.5, que els Estats Units varen obtenir la medalla de bronze per davant d'Israel.
- ↑ Els jugadors són ordenats per tauler, del primer a l'últim, tal com varen jugar més habitualment; el cinquè i sisè jugadors de cada equip (suplents) poden haver jugar durant la competició en taulers superiors, però sempre un nombre inferior de partides que els jugadors que ocupen aquestes posicions superiors a la llista.
- ↑ 5,0 5,1 Llevat que es digui expressament el contrari, tots els jugadors són Grans Mestres.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Els equips estaven ordenats d'inici en funció de la mitjana d'Elo dels seus quatre millors jugadors; per exemple, l'equip més fort d'inici, Rússia, tenia una mitjana d'elo FIDE de 2718, mentre que el més fluix, Somàlia, no tenia cap jugador amb Elo internacional (i per tant se li assignà un número fictici mínim de 1600).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Comptant la mitjana d'Elo dels quatre millors jugadors de l'equip segons la Llista FIDE d'abril de 2006
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Atès que el torneig tenia 13 rondes, i que cada ronda es jugaven quatre partides per equip, la màxima puntuació possible acumulada era de 52 punts.
- ↑ 9,0 9,1 MI significa Mestre Internacional.
- ↑ La posició és determinada després de l'aplicació dels sistemes de desempat, quan escau.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 És el resultats de dividir els punts obtinguts entre els possibles; un jugador que hagi guanyat cinc partides, hagi fet tres taules, i n'hagi perdut dues, hauria fet 6.5 punts sobre 10 partides, assolint un 65 per cent dels punts.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 GM significa Gran Mestre.
- ↑ FM significa Mestre de la FIDE.
- ↑ 14,0 14,1 Són jugadors sense Elo els qui no havien jugat les necessàries deu partides contra jugadors amb Elo FIDE abans de l'abril del 2006.
Precedit per: XXXVI Olimpíada |
XXXVII Olimpíada (2006) |
Succeït per: XXXVIII Olimpíada |