Olimpíades d'escacs
L'Olimpíada d'escacs és un torneig d'escacs per equips, biennal, que enfronta equips nacionals d'arreu del món. La competició és organitzada per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE), que és qui en designa la seu. L'Olimpíada és oberta a qualsevol persona amb independència del gènere, tot i que també hi ha un esdeveniment només femení, les olimpíades d'escacs femenines.
| ||
| Nom en la llengua original | (en) Chess Olympiad  | |
|---|---|---|
| Tipus | esdeveniment esportiu recurrent | |
| Esport | escacs | |
| Organitzador | Federació Internacional d'Escacs | |
| Localització i dates | ||
| Estat | internacional | |
| Interval de temps | 1924 – | |
_pictogram.svg){kind=small}
Orígens
modificaLa primera Olimpíada és considerada no oficial, atès que no va ser organitzada per la FIDE. A les Olimpíades del 1924 hom va intentar incloure els escacs en els Jocs Olímpics, però no es va arribar a acord degut principalment a conflictes a l'hora de distingir entre jugadors professionals i jugadors aficionats.[1] Així, mentre a París se celebraven els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, s'hi va organitzar també la I Olimpíada d'Escacs no oficial. La FIDE es fa formar el 20 de juliol de 1924, justament el dia de la clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1924.[2] La FIDE va organitzar la I Olimpíada d'Escacs el 1927 a Londres.[1] Les Olimpíades varen organitzar-se de manera irregular, annualment o a vegades a períodes més llargs, fins a la Segona Guerra Mundial; des del 1950 s'han organtizat regularment cada dos anys, tot i que no va ser fins al 1952 quan realment es va consagrar la denominació d'Olimpíada".[1]
Esport reconegut
modificaEls escacs són un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional[3] i la FIDE és la Federació Internacional reconeguda per l'esport dels escacs des de juny del 1999.[3][4][5][6] Com a membre del Comitè Olímpic Internacional, la FIDE n'accepta les regles, inclosa l'obligació controvertida de les proves antidopatge.[7][8][9][10] La intenció del món dels escacs d'esdevenir un esport olímpic no té un futur clar actualment. En qualsevol cas, la denominació que fa la FIDE de la seva competició per equips nacionals com a "Olimpíada" té un origen històric, tot i que no està vinculada amb l'organització dels Jocs Olímpics.
La competició
modificaCada Federació nacional reconeguda per la FIDE pot inscriure un equip a l'Olimpíada (en el cas del Regne Unit, un equip per cadascuna de les seves quatre nacions, a més de Guernsey i Jersey).[1] Els equips són formats per sis jugadors, quatre titulars i dos suplents (norma canviada per 4+1 a Dresden 2008[11]).[1] Al principi, es jugava una lliga tots contra tots, però, amb l'increment del nombre de participants, al cap dels anys això va esdevenir impossible.[1] El 1976 es va implantar el Sistema Suís.[1]
El trofeu que s'entrega a l'equip guanyador és la Copa Hamilton-Russell,[1] que va ser oferta com a premi pel magnat anglès Frederick Hamilton-Russell per la I Olimpíada d'Escacs (Londres 1927). L'equip guanyador conserva la copa fins a la següent edició, quan s'entregarà al proper equip guanyador. El trofeu que s'entrega a l'equip femení guanyador és la Copa Vera Menchik, la primera Campiona del Món femenina.
De les darreres olimpíades, l'Olimpíada d'escacs de 2008 es va celebrar a Dresden, Alemanya.[12] L'Olimpíada de 2010 se celebrà a Khanti-Mansisk, Rússia, la del 2012 a Istanbul, Turquia, i l'olimpíada de 2014 a Tromsø, Noruega.
Olimpíades absolutes
modifica
* El 1976 la Unió Soviètica i la resta d'estats del bloc comunista no varen competir a l'Olimpíada per motius polítics.
Rànquing per equips
modificaLa taula es refereix als equips absoluts, ordenats per les medalles guanyades a les Olimpíades d'escacs, comptant-hi les no oficials, i ordenats pel nombre de primers llocs, desempatats pel nombre de segons llocs, etc.
| Posició | País | 1r lloc | 2n lloc | 3r lloc | Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Unió Soviètica |
18 | 1 | 0 | 19 |
| 2 |  Estats Units |
6 | 5 | 9 | 20 |
| 3 |  Rússia |
6 | 3 | 2 | 11 |
| 4 |  Hongria |
3 | 7 | 2 | 12 |
| 5 |  Armènia |
3 | 0 | 3 | 6 |
| 6 |  Ucraïna |
2 | 2 | 3 | 7 |
| 7 |  Iugoslàvia |
1 | 6 | 5 | 12 |
| 8 |  Polònia |
1 | 2 | 3 | 6 |
| 9 |  Alemanya* |
1 | 1 | 3 | 5 |
| 10 |  Xina |
1 | 1 | 0 | 2 |
| 11 |  Anglaterra |
0 | 3 | 3 | 6 |
| 12 |  Argentina |
0 | 3 | 2 | 5 |
| 13 |  Txecoslovàquia |
0 | 2 | 1 | 3 |
| 14 |  Països Baixos |
0 | 1 | 1 | 2 |
| 14 |  Suècia |
0 | 1 | 1 | 2 |
| 14 |  Israel |
0 | 1 | 1 | 2 |
| 17 |  Bòsnia i Hercegovina |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 17 |  Dinamarca |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 17 |  Uzbekistan |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 20 |  Bulgària |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 20 |  Estònia |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 20 |  Índia |
0 | 0 | 1 | 1 |
- Inclou els resultats d'Alemanya i d'Alemanya Occidental.
Millors resultats individuals en Olimpíades masculines
modifica
| # | Jugador | País | Olimp. | Partides | Guany. | Taules | Perd. | % | Medalles |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Mikhaïl Tal |  Unió Soviètica |
101 | 65 | 34 | 2 | 81.2 | 5 - 2 - 0 | |
| 2 | Anatoli Kàrpov | Unió Soviètica |
68 | 43 | 23 | 2 | 80.1 | 3 - 2 - 0 | |
| 3 | Tigran Petrossian | Unió Soviètica |
129 | 78 | 50 | 1 | 79.8 | 6 - 0 - 0 | |
| 4 | Isaac Kashdan |  Estats Units |
79 | 52 | 22 | 5 | 79.7 | 2 - 1 - 2 | |
| 5 | Vassili Smislov | Unió Soviètica |
113 | 69 | 42 | 2 | 79.6 | 4 - 2 - 2 | |
| 6 | David Bronstein | Unió Soviètica |
49 | 30 | 18 | 1 | 79.6 | 3 - 1 - 0 | |
| 7 | Garri Kaspàrov | Unió Soviètica (1) |
82 | 50 | 29 | 3 | 78.7 | 7 - 2 - 2 | |
| 8 | Aleksandr Alekhin |  França |
72 | 43 | 27 | 2 | 78.5 | 2 - 2 - 0 | |
| 9 | Milan Matulović |  Iugoslàvia |
78 | 46 | 28 | 4 | 76.9 | 1 - 2 - 0 | |
| 10 | Paul Keres | Unió Soviètica (2) |
141 | 85 | 44 | 12 | 75.9 | 5 - 1 - 1 | |
| 11 | Iefim Hèl·ler | Unió Soviètica |
76 | 46 | 23 | 7 | 75.6 | 3 - 3 - 0 | |
| 12 | James Tarjan | Estats Units |
51 | 32 | 13 | 6 | 75.5 | 2 - 1 - 0 | |
| 13 | Bobby Fischer | Estats Units |
65 | 40 | 18 | 7 | 75.4 | 0 - 2 - 1 | |
| 14 | Mikhaïl Botvínnik | Unió Soviètica |
73 | 39 | 31 | 3 | 74.7 | 2 - 1 - 2 | |
| 15 | Salo Flohr |  Txecoslovàquia |
82 | 46 | 28 | 8 | 73.2 | 2 - 1 - 1 |
_gegen_Fischer_(USA).jpg)
N O T E S:
- Aquesta taula considera només jugadors amb un mínim de quatre Olimpíades.
- Les medalles indicades són individuals (no les de l'equip), ordenades or - argent - bronze.
- (1) Kasparov va jugar la primera de les seves quatre olimpíades per l'URSS, i la resta per Rússia.
- (2) Keres va jugar la primera de les seves tres Olimpíades per Estònia, i la resta per l'URSS.
Notes i referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Brace, Edward R.. An Illustrated Dictionary of Chess. Hamlyn Publishing Group, 1977, p. 64. ISBN 1-55521-394-4.
- ↑ Història de la FIDE Arxivat 2009-10-28 a Wayback Machine. per Bill Wall.
- ↑ 3,0 3,1 Esports reconeguts pel COI Lloc Web del COI.
- ↑ Federació Internacional pels escacs. Lloc web oficial del COI.
- ↑ FIDE - Uniting the Chess World Wef oficial de la FIDE.
- ↑ Membres de l'ARISF Associació de Federacions Internacionals Esportives reconegudes pel COI.
- ↑ Documents antidopatge de la FIDE Lloc oficial de la FIDE.
- ↑ Controvèrsia sobre controls antidopatge en l'àmbit de la FIDE ChessBase.com
- ↑ The Insanity of Drug Testing in Chess Arxivat 2012-06-23 a Wayback Machine. per Jeremy Silman.
- ↑ Olimpíada de Dresden 2008 Arxivat 2013-10-31 a Wayback Machine. chinaorbit.com
- ↑ Canvis en les normes de la FIDE per l'Olimìada Fide.com
- ↑ Olimpíada de Dresden 2008 dresden2008.de
- ↑ «2016 Baku Rd11: US wins historic gold! China wins Women's». chessbase.com. [Consulta: 13 setembre 2016].
Bibliografia
modifica- Árpád Főldeák, Chess Olympiads 1927–1968, Dover Publications, 1979 ISBN 0-486-23733-8.
- R.D. Keene i D.N.L. Levy, Siegen Chess Olympiad, CHESS Ltd., 1970
- R.D. Keene i D.N.L. Levy, Haifa Chess Olympiad 1976, The Chess Player, 1977. ISBN 090604202X, ISBN 9780906042021
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- FIDE Handbook: Chess Olympiad. Lloc web oficial de la FIDE