Oliviero Carafa

cardenal italià

Oliviero Carafa (Nàpols, 10 de març de 1430 - 20 de gener de 1511) va ser un cardenal italià, arquebisbe de Nàpols[1] i Degà del Col·legi Cardenalici els últims anys de la seva vida.[2][3]

Infotaula de personaOliviero Carafa
Oliviero Carafa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1430 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1511 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
13 maig 1510 – 20 gener 1511
Administrador apostòlic
27 octubre 1507 – 20 gener 1511
Diòcesi: bisbat de Segni
Administrador apostòlic
20 agost 1507 – 13 maig 1510
Administrador apostòlic
1r gener 1506 – 9 juliol 1507
Cardenal bisbe d'Òstia
29 novembre 1503 – 20 gener 1511
← Juli IIRafaele Galeotto Riario →
Administrador apostòlic
4 agost 1503 – 1r abril 1505
Administrador apostòlic
2 febrer 1500 – 20 desembre 1501
Administrador apostòlic
3 octubre 1495 – 13 setembre 1497
Administrador apostòlic
6 gener 1495 – 20 gener 1511
Diòcesi: bisbat de Cadis
Degà del Col·legi Cardenalici
11 agost 1492 – 20 gener 1511
← Alexandre VIRafaele Galeotto Riario →
Administrador apostòlic
16 novembre 1491 – 23 juny 1494
Abat abadia de Montevergine
té el rol: abat comendatari
1486 – 1511
Administrador apostòlic
17 octubre 1485 – 15 abril 1497
Abat abadia de Cava
té el rol: abat comendatari
1485 – 1497
Cardenal bisbe de Sabina (Vescovio)
31 gener 1483 – 29 novembre 1503
← Juli IIGirolamo Basso della Rovere →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
15 gener 1477 – 9 gener 1478
← Giacomo Ammannati PiccolominiMarco Barbo →
Cardenal bisbe d'Albano
24 juliol 1476 – 31 gener 1483
← Alexandre VIJean de la Balue →
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere Sant’Eusebio
5 setembre 1470 – 20 gener 1511
← Richard Olivier de LongueilPietro Accolti →
Abat Santa Maria di Cadossa
té el rol: abat comendatari
1469 – 1499
External Ornaments of a Cardinal (not a bishop).svg Cardenal prevere Santi Marcellino e Pietro
3 desembre 1467 – 5 setembre 1470
← Louis d'AlbretPhilippe de Lévis →
Arquebisbe de Nàpols
29 desembre 1458 – 20 setembre 1484
← Giacomo TebaldiGianvincenzo Carafa →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina pontifícia Modifica el valor a Wikidata
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLeone de Simone Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503
6 agost 1492conclave de 1492
26 agost 1484conclave de 1484
6 agost 1471conclave de 1471 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCarafa Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

De família noble, era fill de Francesco Carafa, patrici napolità, i de Maria Origlia. Per relacions familiars, estava connectat a altres cardenals, com Filipo Carafa, Gian Pietro Carafa, Carlo Carafa, entre d'altres. Va obtenir el seu doctorat en teologia a Nàpols.

Vida religiosaModifica

Va ser triat arquebisbe de Nàpols el 18 de novembre de 1458.[3] Consagrat el 29 de desembre de 1458, en la Torre del Greco, per Leone de Simone, bisbe de Nola, assistit per Leone Cortese, bisbe d'Acerra, i per Benedetto, bisbe de Dragonara. Va prendre possessió de la seu el 13 de gener de 1459.

Promogut al cardenalat, a petició del rei de Nàpols, Ferran d'Antequera. El 18 de setembre de 1467,[3] va ser nomenat cardenal in pectore pel Papa Pau II, sent el seu nom anunciat l'endemà. Va rebre la birreta cardinalícia i el títol de cardenal-presbíter de Sants Marcelino e Pedro el 3 de desembre. Va aconseguir el títol de Sant Eusebi el 5 de setembre de 1470.

El 22 de desembre de 1471, el nou Papa Sixt IV el va nomenar nunci davant el rei Ferran I per a obtenir la seva participació en la formació d'una flota, que el cardenal anava a comandar, va deixar Roma el 28 de maig de 1472, durant la festa de Corpus Christi, després de la missa celebrada en la basílica de Sant Pere, en presència del papa i de la Santa Seu. Va arribar a Òstia i va ser a bord, dirigint la flota cristiana com el seu almirall, per a Nàpols i va continuar en direcció a Rodes, lluitar contra els bucs turcs i ocupar la important fortalesa musulmana d'Esmirna. Va retornar a Roma el 23 de gener de 1473 amb els presoners que havien estat capturats i va ser rebut pel papa en el Consistori. El 5 de juny, el cardenal va rebre a Roma la Princesa Elionor, filla del rei de Nàpols. Va anar amb el papa a Viterbo i Foligno el 10 de juny de 1476, a causa de la pesta.[3]

El 24 de juliol de 1476, assumeix el Bisbat suburbicari d'Albano, mantenint in commendam el títol de Sant Eusebi. Entre 1477 i 1478, va ser Camarlenc de la Santa Església Catòlica. Va passar pel Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto el 31 de gener de 1483. Va renunciar a la Seu de Nàpols en favor del seu germà Alessandro, el 20 de setembre de 1484.

Després de l'elecció del Papa Alexandre VI, es Degà del Col·legi Cardenalici. Es va abstenir de visitar el rei Carles VIII de França, que havia arribat a Roma. El 7 de gener de 1493, va buscar refugi amb el papa, al Castell de Sant'Angelo. Va deixar Roma per Orvieto amb el Papa Alexandre VI el 27 de maig de 1495. Nomenat administrador de Rimini el 31 d'octubre de 1495, va renunciar al càrrec en favor del seu nebot Vincenzo en 13 de setembre de 1497. Protector dels frares dominicans, va rebutjar a defensar Girolamo Savonarola l'abril de 1497. Amb la mort del seu germà, va ser administrador de la Seu de Nàpols, el 4 d'agost de 1503, ocupant el càrrec fins l'abril de 1505.

El 29 de novembre de 1503, es cardenal-bisbe del Bisbat suburbicari d'Òstia. Va ser un patró de les arts i de les lletres, i de les primeres impremtes de Roma. A més, va ser un gran benefactor de les ciutats de Roma i Nàpols, on va construir esglésies, hospitals i monestirs. Ell va fer entrar en l'estat eclesiàstic el seu nebot, Gian Pietro, que més tard seria el Papa Pau IV.[3]

ConclavesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Oliviero Cardinal Carafa [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 22 maig 2020].
  2. «Oliviero Carafa | Italian cardinal» (en anglès). [Consulta: 22 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «CARAFA, Oliviero in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 22 maig 2020].
  4. «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of September 18, 1467». [Consulta: 22 maig 2020].