Olvan

municipi de Catalunya

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.

Infotaula de geografia políticaOlvan
Escut d'Olvan
Escut d'Olvan Modifica el valor a Wikidata
001-aeria.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Olvan respecte del Berguedà.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 03′ 31″ N, 1° 54′ 22″ E / 42.058611111111°N,1.9061111111111°E / 42.058611111111; 1.9061111111111
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total854 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat23,99 hab/km²
Llar15 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciOlvanès, olvanesa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície35,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud553 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJudit Carreras i Tort Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08611 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08144 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081445 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webolvan.cat Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants 2008
Olvan 505
Cal Rosal 400

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 13 15 328 389 959 771 658 786 790

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
836 1.447 1.242 1.479 1.543 1.502 1.211 1.068 979 956

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
950 922 899 874 895 922 905 902 892 889

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

HistòriaModifica

Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentat en la dotalia o acta de consagració de l'any 905. L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.

En el bienni de 1806-1807, foren nomenats; Domingo Anglarill i Farreras batlle, i regidors, Raymundo Canudas i Ballaró i Josep Badia. El consistori a finals del 1805 estava representat per en Francisco Armengol i Trasserra, batlle, i els regidors eren Miquel Buscallà, Manel Boladeras, Pere Bern i Ramon Sabata.

CulturaModifica

En aquest terme municipal es troba l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara s'hi pot trobar la seva església monacal.

L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d'agost. El 20 de gener s'hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquest sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l'edat mitjana; s'hi celebra una missa i un dinar popular a base d'arròs.

EscutModifica

 
Escut utilitzat anteriorment per l'Ajuntament

L'escut oficial té el següent blasonament: "Escut caironat: d'atzur, una flor de lis d'argent. Per timbre, una corona de poble".[1] Va ser aprovat el 13 de febrer de 2019 i publicat al DOGC el 19 de febrer del mateix any amb el número 7813. L'Ajuntament va assumir un escut que incorpora una flor de lis, senyal propi, tradicional i característic del municipi, que simbolitza la Verge Maria.

Abans de l'oficialització de l'escut per part de la Generalitat, l'Ajuntament d'Olvan feia servir un escut amb el blasonament següent: "Escut caironat: d'atzur, un monograma de Maria d'argent".[2] Tant el monograma com els colors de l'escut representaven la patrona del poble, Santa Maria.

L'escut utilitzat pels senyors d'Olvan era una creu d'argent sobre un fons blau. Segons la llegenda, mentre defensava el seu castell d'un setge dels moros, el senyor d'Olvan va veure una creu d'argent en el cel blau, senyal de la intervenció divina. Després de vèncer l'enemic, va adoptar la creu com a armes personals.[3]

EconomiaModifica

L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Hi trobem sobretot el conreu dels cereals i les patates. Hi ha algunes granges de bestiar porcí i el Centre Mundial del Ruc Català, centre dedicat a la conservació del ruc català.

Molta gent del seu terme treballava a la fàbrica de la colònia de Cal Rosal, fins que l'any 1991 va tancar les portes. Aquest mateix any, plegaren dues indústries més que es dedicaven a la filatura.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «RESOLUCIÓ PRE/345/2019, de 13 de febrer, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Olvan.» (pdf). DOGC núm. 7813. Generalitat de Catalunya, 19-02-2019. [Consulta: 6 abril 2019].
  2. «Material gràfic d'Olvan». Ajuntament d'Olvan. [Consulta: 19 agost 2015].
  3. Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Llegendes del Berguedà. L'Arol, p. 20, 26. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olvan