Olvan

Olvan
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	42° 03′ 31″ N, 1° 54′ 22″ E / 42.058611111111°N,1.9061111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Olvan
Població humana
Població	913 (2024) (25,65 hab./km²)
Llars	15 (1553)
Gentilici	Olvanès, olvanesa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	35,6 km²
Banyat per	Llobregat
Altitud	553 m
Limita amb	Cercs ; Gironella ; Avià ; Berga ; Puig-reig ; la Quar ; Sagàs ; Casserres
Identificadors descriptius
Codi postal	08611
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08144
Codi IDESCAT	081445
Lloc web	olvan.cat

Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.

Entitat de població	Habitants (2024)
Olvan	910
Font: Idescat

Geografia

Llista de topònims d'Olvan (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	13	15	328	389	959	771	658	786	790

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
836	1.447	1.242	1.479	1.543	1.502	1.211	1.068	979	979

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
950	922	899	874	895	922	905	902	892	876

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
855	837	858	876	913	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentats l'any 905 en la dotalia o acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria, consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigís. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.

En les dècades de 1620 i 1630 diverses dones d'Olvan van ser jutjades acusades de bruixeria.^[1]

En el bienni de 1806-1807, foren nomenats; Domingo Anglarill i Farreras batlle, i regidors, Raymundo Canudas i Ballaró i Josep Badia. El consistori a finals del 1805 estava representat per en Francisco Armengol i Trasserra, batlle, i els regidors eren Miquel Buscallà, Manel Boladeras, Pere Bern i Ramon Sabata.

Cultura

En aquest terme municipal es troba l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara s'hi pot trobar la seva església monacal.

L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romànica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el primer cap de setmana d'agost. El 20 de gener s'hi celebra la festa de Sant Sebastià, com a vot de poble en agraïment a aquest sant per haver alliberat els seus habitants de la pesta durant l'edat mitjana; s'hi celebra una missa i un dinar popular a base d'arròs.

Escut

Escut utilitzat anteriorment per l'Ajuntament

L'escut oficial té el següent blasonament: "Escut caironat: d'atzur, una flor de lis d'argent. Per timbre, una corona de poble".^[2] Va ser aprovat el 13 de febrer de 2019 i publicat al DOGC el 19 de febrer del mateix any amb el número 7813. L'Ajuntament va assumir un escut que incorpora una flor de lis, senyal propi, tradicional i característic del municipi, que simbolitza la Verge Maria.

Abans de l'oficialització de l'escut per part de la Generalitat, l'Ajuntament d'Olvan feia servir un escut amb el blasonament següent: "Escut caironat: d'atzur, un monograma de Maria d'argent".^[3] Tant el monograma com els colors de l'escut representaven la patrona del poble, Santa Maria.

L'escut utilitzat pels senyors d'Olvan era una creu d'argent sobre un fons blau. Segons la llegenda, mentre defensava el seu castell d'un setge dels moros, el senyor d'Olvan va veure una creu d'argent en el cel blau, senyal de la intervenció divina. Després de vèncer l'enemic, va adoptar la creu com a armes personals.^[4]

Economia

L'activitat econòmica més important és l'agricultura. Hi trobem sobretot el conreu dels cereals i les patates. Hi ha algunes granges de bestiar porcí i el Centre Mundial del Ruc Català, centre dedicat a la conservació del ruc català.

Molta gent del seu terme treballava a la fàbrica de la colònia de Cal Rosal, fins que l'any 1991 va tancar les portes. Aquest mateix any, plegaren dues indústries més que es dedicaven a la filatura.

Vegeu també

Roca Gran (Olvan)

Referències

↑ «Un Procés de bruixes a Gironalla i Olvan, per Josep Busquets». L'Erol. [Consulta: 4 juliol 2024].
↑ «RESOLUCIÓ PRE/345/2019, de 13 de febrer, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Olvan.» (pdf). DOGC núm. 7813. Generalitat de Catalunya, 19-02-2019. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2019. [Consulta: 6 abril 2019].
↑ «Material gràfic d'Olvan». Ajuntament d'Olvan. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 agost 2015].
↑ Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Llegendes del Berguedà. L'Arol, p. 20, 26.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olvan

[1] «Un Procés de bruixes a Gironalla i Olvan, per Josep Busquets». L'Erol. [Consulta: 4 juliol 2024].

[2] «RESOLUCIÓ PRE/345/2019, de 13 de febrer, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Olvan.» (pdf). DOGC núm. 7813. Generalitat de Catalunya, 19-02-2019. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2019. [Consulta: 6 abril 2019].

[3] «Material gràfic d'Olvan». Ajuntament d'Olvan. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 agost 2015].

[4] Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Llegendes del Berguedà. L'Arol, p. 20, 26.

[1]

[2]

[3]

[4]