Olympique Lyonnais

(S'ha redirigit des de: Olympique de Lió)

L'Olympique Lyonnais (en català Olympique de Lió[1]), o L'OL, és un club de futbol francès, fundat en 1899 sota el nom de Lyon Olympique. El 1950 adopta l'actual nom. El club és presidit des de juny del 1987 per Jean-Michel Aulas, i l'entrenador del primer equip és Hubert Fournier des de 2014. El club va obtenir el 2008 el setè títol consecutiu de Campió de França; cap altre club no ho havia aconseguit abans.

Infotaula club esportiuOlympique Lyonnais
Lyon.svg.png
Modifica el valor a Wikidata
Stade Lumière.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom completOlympique Lyonnais
ÀliesL'OL
Les Gones
Les Rhodaniens
Fundació1899/1950
Colors               blanc, blau, vermell
PaísFrança Modifica el valor a Wikidata
Àrea social
EstadiStade des Lumières
Lió, Roine
(59.186 espectadors)
LocalitzacióLió Modifica el valor a Wikidata
PropietariJean-Michel Aulas i OL Groupe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PresidènciaFrança Jean-Michel Aulas
Junta tècnica
Esport/disciplinafutbol Modifica el valor a Wikidata
EntrenadorFrança Rudi Garcia
LligaFrança Ligue 1
(7è la temporada 2019-20)
Equipament
Primer
Segon
Tercer
PatrocinadorHyundai Motor Group Modifica el valor a Wikidata

Webhttp://www.olweb.fr
Facebook: olympiquelyonnais Twitter: OL Instagram: ol Youtube: UCzHCZXmqIdjqRnpdp0l_T6g Modifica els identificadors a Wikidata

El club juga a l'Stade des Lumières des del gener de l'any 2016. L'antic camp, el mític Stade Gerland, es va fer petit per a la dimensió actual del club, amb un 96% d'ocupació en la temporada 2005-2006. Es va fer un de nou per a la temporada 2015-2016, amb una cabuda d'entre 55.000 i 60.000 espectadors. Després de diversos mesos d'indecisió, es va arribar a un acord entre els dirigents del club i les autoritats locals per a bastir el nou estadi al municipi de Décines-Charpieu.

HistòriaModifica

Fundat el 1899, fou el lionès qualificat en fases finals del campionat de França de futbol USFSA (1906). L'OL afrontà l'Olympique de Marsella en vuitens de final. Després d'una igualada 2-2, els lionesos no anaren a Marsella pel partit de tornada. Eclipsat pel FC Lió el 1908 i 1909, l'Olympique torna al campionat de França el 1910. Derrotant el Besançon (4-1), els lionesos s'inclinen 5-0 enfront l'Stade Helvétique de Marsella, en quarts de final. Convertit en Lyon Olympique Universitaire, el club és encara present en campionat de França USFSA el 1913 i és eliminat en vuitens de final (5-1) per Saint-Raphaël. El 1920 es trasllada a l'Stade de Gerland, dissenyat per l'arquitecte local Tony Garnier.

El LOU es converteix en professional el 1942 i guanya, amb dos punts per davant del Bordeu, la fase sud de l'últim campionat de guerra (1945). La final nacional del campionat enfronta el Lió al Rouen. Els rouenesos s'imposen 4-0. Aquests bons resultats collits en temps de guerra permeten al LOU ser promocionat a la Divisió 1 amb la recuperació del campionat francès la temporada 1945-1946. El club, presidit llavors per Félix Louot, cau a la D2 des de 1946.

El maig de 1950, dissensions fortes entre les seccions futbol i rugbi del LOU provoquen la sortida de la secció futbol, professional i afeccionats. Aquesta darrera opta llavors per un nou nom: Olympique Lyonnais. En rèplica a aquesta guerra futbol-rugbi, el LOU és prohibit en el futbol durant dues temporades per la Lliga. Després d'aquests 24 mesos d'inhabilitat, el LOU va refundar una nova secció futbol en el seu si, amb nou número d'afiliació a la FFF.

Així l'OL veu la seva entrada a la D1 el 1951 per baixar-ne de seguida el 1952 després ser classificat a la penúltima plaça. Promoguts el 1954, enceten aleshores un llarg període a primera divisió. Debuten a Europa a la Copa de les Ciutats en Fires el 1958 a San Siro amb una eliminació (0-7; 1-1) de cara a l'Inter de Milà. El 1960 foren batuts (1-3; 2-1) per la selecció de Colònia i el 1961 eliminats (4-2; 2-5) pel Sheffield Wednesday. Al campionat francès es classificà entre la 8a i la 16a plaça durant prop de 10 anys.

Arriben a la 5a plaça el 1963 i fins i tot la quarta el 1964. Sobretot és aquell any que s'emporten el primer trofeu. Després d'haver fracassat l'any precedent en la final contra el Mònaco, guanyen la Copa de França de 1964 derrotant a la final el Girondins de Bordeus 2-0 després d'haver eliminat el Lens a quarts i Valenciennes a semifinals. Aquest mateix any, en tant que finalista de la precedent Copa de França, i com que el vencedor, l'AS Mònaco, participa en la Copa d'Europa de clubs, l'OL participa en la seva primera Recopa d'Europa. Després d'haver eliminat el Boldklubben 1913 (3-1; 3-1), eliminen l'Olympiakos (4-2; 1-2) i aconsegueixen la proesa a quarts de cara a l'Hamburg que eliminen (1-1; 2-0). En semifinals són eliminats per l'Sporting Clube de Portugal 0-0 a Gerland i 1-1 a Lisboa. Han de jugar doncs un partit de desempat a Madrid on seran derrotats 0-1, deixant els portuguesos per a la final, que guanyaran contra el MTK Budapest. Aquesta primera epopeia europea no es reproduirà en l'edició següent on són eliminats a la primera ronda pel FC Porto (0-3; 0-1).

Sisè el 1965, retroben els èxits el 1967 amb una segona victòria a la Copa de França (3-1 enfront del FC Sochaux a la final). Aquesta victòria els permet tornar a la Recopa en la qual eliminen l'Aris Bonnevoie (3-0; 2-1) després el Tottenham FC (1-0; 3-4) abans de trobar-se amb l'Hamburg en quarts de final (0-2; 2-0; 0-2 en el partit de desempat). Un nou cicle arrenca durant els anys 70 en què atenyen de nou la 5a posició el 1972 i se situen per primera vegada de la seva història sobre el podi del campionat de França el 1974 i 1975. Guanyen igualment l'edició de 1973 de la Copa de França vencent en final el FC Nantes 2 a 1. Durant aquests anys setanta, el club veí AS Saint-Étienne era el gran dominador del futbol francès. El president dels verds, Roger Rocher, pronuncià una famosa frase el 1970, «En matèria de futbol, Lió sempre han estat als afores de Saint-Étienne ». Relegat a segona al final de la temporada 1982-1983, els lionesos tanquen se seu període més llarg dins l'elit francesa amb 29 temporades entre els grans. Comença aleshores un llarg purgatori de 6 anys.

El 1987 Jean-Michel Aulas és investit president del club. Ambiciona una "qualificació europea en 5 anys". Obtenen la promoció a primera el 1989, gràcies entre altres a l'entrenador d'ascendència catalana Raymond Domenech. La qualificació europea anunciada és fins i tot atesa després de només dues temporades en l'elit. El president Aulas realitza aleshores l'aposta d'Europa "en cinc anys". El 1995, l'OL torna al podi, acabant 2n darrere del Nantes, gràcies a una generació de jugadors formats al club, del qual el símbol és el davanter Florian Maurice. L'any següent, el club entra a la Copa d'Europa, eliminant la SS Lazio de Roma.

El 1999 fitxa del FC Barcelona el davanter brasiler Sonny Anderson, una de les figures emblemàtiques del club i emprèn una època d'èxits amb una Copa de la Lliga el 2001, i set campionats francesos consecutius entre el 2002 i el 2008, com a principals triomfs.

EstadiModifica

L'Stade des Lumières és un estadi de futbol situat a la ciutat de Lió, a França. Allí juga els seus partits de local l'Olympique Lyonnais. És el principal escenari esportiu de la ciutat.

PalmarèsModifica

JugadorsModifica

Plantilla actualModifica

Actualitzat a dia de 19 de setembre de 2020[2]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Anthony Lopes (vice-captain)
2 DEF   Sinaly Diomandé
3 DEF   Joachim Andersen
4 MIG   Jean Lucas
5 DEF   Jason Denayer
6 DEF   Marcelo
7 DAV   Karl Toko Ekambi
8 MIG   Houssem Aouar
9 DAV   Moussa Dembélé
10 DAV   Memphis Depay (captain)
11 DAV   Tino Kadewere
12 MIG   Thiago Mendes
Núm. Posició Jugador
14 DEF   Léo Dubois (3rd captain)
16 POR   Anthony Racioppi
17 MIG   Jeff Reine-Adélaïde
18 DAV   Rayan Cherki
25 MIG   Maxence Caqueret
27 DAV   Maxwel Cornet
28 DEF   Youssouf Koné
31 DEF   Melvin Bard
39 MIG   Bruno Guimarães
 — POR   Julian Pollersbeck
 — DEF   Cenk Özkaçar

CeditsModifica

N. Pos. Nac. Jugador
 — POR   Boris Essele (to FBBP 01)
 — MIG   Pape Cheikh Diop (to Dijon)
Núm. Posició Jugador
 — MIG   Ousseynou Ndiaye (to FBBP 01)
 — DAV   Lenny Pintor (to Troyes)

Jugadors destacatsModifica

Jugadors històrics que han militat en aquest equip.

Anys 50:

Anys 60:

Anys 70:

Anys 80:

Anys 90:

Anys 2000:

Anys 2010:

ReferènciesModifica

  1. «Mourinho viatja a Lió per espiar l'Olympique». esport3.cat, 14-02-2011.
  2. «Players and staff | Men». OLWeb.fr. [Consulta: 20 agost 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olympique Lyonnais