L'Omega, és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. El seu nom –o gran, o omega– es contraposa al de la lletra òmicron (ὂμικρόν, o petita), que en grec antic es pronunciava com una o breu tancada. En grec modern, les dues lletres es pronuncien com a o oberta. Aquesta denominació és d'origen bizantí: a la Grècia antiga, s'anomenava ō (ὦ) l'omega i ou (οὖ), l'ómicron.

Infotaula de grafemaOmega
Greek omega.png
CaràcterΩ (majúscula)
Unicode: 03A9
Representació TeX: \Omega
etiqueta HTML: Ω

ω (minúscula)
Unicode: 03C9
Representació TeX: \omega
etiqueta HTML: ω

Ω
Unicode: 2126
modifica
Tipuslletra grega modifica
Part dealfabet grec modifica
 < Psi modifica   sampi modifica

En el sistema de numeració grec té un valor numèric de 800.

Com que és l'última lletra de l'alfabet, pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a antònim d'alfa, que simbolitza el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

  • Cosmologia: símbol de la proporció entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crítica. Ω = ρ/ρc
  • Cristianisme: símbol de la fi. S'utilitza per dir que Déu no en té i per això es presenta el ciri pasqual només amb l'alfa.
  • Electrònica: en majúscula, símbol de l'ohm.
  • Física: en minúscula és el símbol de la velocitat angular.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Omega