Ometoat
Ometoat és un compost químic del grup dels (C₅H₁₂NO₄PS) del grup del carboxamides. És el metabolit principal del dimetoat.
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 213,022 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₅H₁₂NO₄PS |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
És un líquid incolor amb olor de mercaptà. És miscible en aigua, alcohols, acetona i diversos hidrocarburs. És incompatible amb materials alcalins.
És tòxic per a humans i causa neuropatia retardada (OPIDIN – Organophosphate-induced delayed neuropathy) a partir de set a catorze dies d'exposició, la recuperació és lenta i rarament completa,[1] amb un possible potencial genotòxic.[2] Als Països catalans que fan part de l'estat espanyol no es pot fer servir en productes agrícoles destinat a l'elaboració de preparats per a nadons i preparats de continuació des del 2008.[3] Dés de desembre 2020 és prohibit en el cultiu de cireres.[2]
Pot ser fitotòxic per algunes varietats de préssecs Toxicitat aguda per rates, ocells, peixos, algues, abelles i cucs. És un irritant per la pell i les membranes mucoses dels mamífers.
Usos modifica
Es feia servir com insecticida i acaricida organofosforat sistèmic disponible en forma de concentrat soluble. És un metabòlit i anàleg P=O (oxó) del dimetoat i actua en inhibir l'acetilcolinesterasa.[4] No es troba en la llista dels productes fitosanitàries autoritzades en la Unió Europea.[5]
És un insecticida amb acció per contacte i estomacal. S'utilitza per al control d'àcars, àfids, escarabats, erugues, cotxinilles, mosques, etc. en fruites, cereals, arròs, patates, plantes ornamentals i d'altres cultius. Les taxes d'aplicació varien de 35 a 1000 g/ha, depenent del cultiu i mètode d'aplicació.[6]
Les plantes el prenen ràpidament. Té una mobilitat relativament alta al sòl però és ràpidament metabolitzat.
Referències modifica
- ↑ Arqués i Boté, Josep; Fontcuberta i Famadas, Mireia. Plaguicides en els aliments (pdf). Barcelona: Agència de Salut Pública, gener 2006, p. 13-14.
- ↑ 2,0 2,1 «Supressió dels LMR fixats per a l’ús de dimetoat i d’ometoat en les cireres». Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 28-05-2020. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «REIAL DECRET 867/2008, de 23 de maig, pel qual s’aprova la reglamentació tecnicosanitària específica dels preparats per a lactants i dels preparats de continuació». Butlletí Oficial de l'Estat, 131, 30-05-2008, pàg. 23.
- ↑ Roberts, Terence Robert. Metabolic pathways of agrochemicals. Cambridge: Royal Society of Chemistry. ISBN 978-1-62198-196-1.
- ↑ «Verordening (EG) nr. 2076/2002 van de Commissie van 20 november 2002 houdende verlenging van de in artikel 8, lid 2, van Richtlijn 91/414/EEG van de Raad bedoelde termijn en betreffende de niet-opneming van bepaalde werkzame stoffen in bijlage I bij die richtlijn en de intrekking van toelatingen voor gewasbeschermingsmiddelen die deze stoffen bevatten» (en neerlandès). Diari Oficial de la Unió Europea, L319, 23-11-2002, pàg. 3-11 [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Franquet i Bernis, Josep Maria. Fitopatologia i malherbologia citrícola a les Terres de l’Ebre (pdf). Tortosa: Centre de Lectures de les Terres de l'Ebre, 1998.
Bibliografia modifica
- Coscollà Raga, Clara; Yusà Pelechà, Vicent «Avaluació de l’exposició i del risc de plaguicides a l’atmosfera en dues poblacions del País Valencià». Nemus, 2015, pàg. 17-25.