Opuntia polyacantha

espècie de planta

Opuntia polyacantha és una espècie de fanerògama de la família de les Cactàcies. És nativa d'Amèrica del Nord a Mèxic, Arizona, Texas, Colorado, Nou Mèxic i Utah.

Infotaula d'ésser viuOpuntia polyacantha Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN151747 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
TribuOpuntieae
GènereOpuntia
EspècieOpuntia polyacantha Modifica el valor a Wikidata
Haw.
Detall de la flor

Descripció modifica

Opuntia polyacantha és un arbust amb moltes branques. Forma coixins o catifes, que arriben a una alçada de fins a 15 cm i una amplada de diversos metres. Els cladodis són rodons, ovats de color blau-verd i sense pèls. Mesuren 5-12,5 cm de longitud, 3,5 a 10 cm d'ample i 1 cm de gruix. Les estretes i espaiades arèoles porten discrets gloquidis grocs, amb de 6 a 10 espines en forma d'agulles rectes, corbes o doblegades, d'1 a 12,5 cm de longitud. Les flors són grogues i mesuren 4,5-6 cm de longitud i tenen diàmetres des de 4,5 a 8 cm. Els fruits són secs i marrons en forma d'ou. Tenen un diàmetre d'1,2 a 2,5 cm.

Taxonomia modifica

Opuntia polyacantha va ser descrita per Adrian Hardy Haworth i publicada a Supplementum Plantarum Succulentarum ... 82. 1819.[1]

Etimologia modifica

  • Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plini el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opunte a Grècia.[2]
  • polyacantha: epítet llatí que significa "amb moltes espines".[3]

Sinonímia modifica

  • Opuntia arenaria Engelm.
  • Opuntia heacockiae Arp
  • Opuntia rhodantha K. Schum.
  • Opuntia rutila Nutt.
  • Opuntia heacockul Arp[4]

Referències modifica

  1. «Opuntia polyacantha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 gener 2013].
  2. Opuntia a Nombres Botánicos.
  3. polyacantha a Epítetos Botánicos.
  4. «Opuntia polyacantha a EOL» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2014].

Bibliografia modifica

  • Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer. Oxford University Press, New York.
  • Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  • Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  • Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  • Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  • Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
  • Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs modifica