Opus (construcció)

article de llista de Wikimedia

En arquitectura, construcció i arqueologia, opus és un terme llatí (literalment traduït per 'obra') que designa la manera en què es disposen els materials en una maçoneria o aparell, generalment aplicat a elements arquitectònics romans, si bé pot tenir també un ús més ampli.[1]

Tipologia

modifica
 
Opus africanum a Dougga
 
Opus monspelliensis a Sant Miquel de Gusargues
 
Opus sectile a Cirene
 
Opus siliceum a Pietrabbondante
  • Opus africanum. Tècnica de construcció utilitzada a l'Àfrica del Nord durant l'Antiguitat, de l'època púnica a la romana. Es caracteritza per l'alternança de carreus i maons disposats horitzontalment amb pilars de pedra verticals.
  • Opus arcuatum. Estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs que es disposa en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
  • Opus caementicium (de caementum, 'pedra sense tallar, runa'). Aparell fet de morter i de pedres de tota mena (runa, per exemple) i que té l'aspecte del formigó.
  • Opus compositum. Vegeu opus mixtum.
  • Opus craticium (de craticius, 'engraellat, enreixat'). Tècnica de construcció dels murs a l'època romana semblant a l'entramat de fusta.
  • Opus incertum. Aparell realitzat amb carreus de dimensió i forma irregulars.
  • Opus insertum. Aparell format per filades de carreus que són tots de la mateixa alçada. Vegeu aparell isòdom.
  • Opus latericium (de later, 'maó cru'). Aparell romà feta amb maons crus, deixats assecar al sol.
  • Opus mixtum, compositum o vagecum. Combina diferents aparells en un mateix mur. S'hi barreja opus reticulatum i opus latericium als angles i costats, i opus vittatum i opus testaceum a la resta de l'estructura.
  • Opus monspelliensis. Aparell que es va utilitzar principalment en època romana a la regió de Montpeller. Alterna filades de carreus amples i estrets.
  • Opus piscatum. Aparell realitzat disposant maons o pedres planes inclinades a uns 45°, que canvien de sentit en cada capa successiva.
  • Opus quadratum. Tècnica romana de construcció mural que utilitza blocs de pedra paral·lelepipèdics (els més grans, de 70 × 40 × 40 cm) en filades de carreus horitzontals.
  • Opus reticulatum. Aparell fet de petits carreus romboïdals, d'uns 15 cm de costat, posats fent una mena de xarxa o escacat. La forma precedent, amb peces més irregulars, és coneguda com a opus quasi reticulatum.
  • Opus sectile (literalment, 'obra tallada'). Realitzat amb plaquetes de marbre o de pedres de color, de vegades de vidres de color, tallades i ajuntades de manera que constitueixin un dibuix sovint figuratiu, fent una mena de mosaic.
  • Opus signinum. Morter romà impermeable fet amb una barreja de calç, aigua, sorra de riu, pols de terrissa i, de vegades, putzolana.
  • Opus siliceum, o aparell poligonal. Tècnica constructiva antiga, utilitzada a la Itàlia central entre els segles VI i I aC i també en altres èpoques, caracteritzada per la superposició de grans blocs de pedra, a penes tallats, de vegades de grans dimensions, units sense morter: és el mateix pes de les pedres el que assegura l'estabilitat de l'estructura.
  • Opus spicatum (de spica, 'espiga'). Realitzat amb maons o pedres planes posades inclinades i disposades alternativament en forma d'espiga. La juntura entre les capes successives no és horitzontal i rectilínia com en l'opus piscatum, sinó que fa ziga-zaga.
  • Opus tessellatum (de tessella, 'cub, dau'). És la forma corrent de mosaic romà.
  • Opus testaceum (de testa, 'maó cuit'). Aparell romà fet amb maons cuits al forn. Aquest terme sovint s'utilitza com a sinònim de l'opus latericium, tot i que la diferència entre l'un i l'altre és l'ús de maons crus (lateres) i cuits (testae).
  • Opus vagecum (literalment, 'obra barrejada'). Vegeu opus mixtum.
  • Opus vermiculatum (de vermiculus, 'cuc'). Tècnica antiga de mosaic que forma línies sinuoses, pròpies del dibuix figuratiu.
  • Opus vittatum (literalment, 'obra amb vetes'). Aparell romà antic fet de petits carreus rectangulars, disposats en filades regulars alternes.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Adam, Jean-Pierre; Mathews, Anthony. Roman Building. Florence: Taylor & Francis, 2014. ISBN 9780203984369. 
  • Lancaster, Lynne C. Concrete Vaulted Construction in Imperial Rome: innovations in context. Cambridge University Press, 2009. ISBN 9780521842020. 
  • Lechtman, Heather; Hobbs, Linn. «Roman Concrete and the Roman Architectural Revolution». A: W.D. Kingery. Ceramics and Civilization. 3: High Technology Ceramics: Past, Present, Future. American Ceramics Society, 1986. ISBN 091609488X. 
  • MacDonald, William Lloyd. The Architecture of the Roman Empire, v.2, an Urban Appraisal.. New Haven: Yale University Press, 1982. ISBN 9780300034561. 

Enllaços externs

modifica