Oriol Junqueras i Vies

polític català
(S'ha redirigit des de: Oriol Junqueras)

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, actual Vicepresident del Govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia i Hisenda, segons la Generalitat de Catalunya. Segons el govern espanyol el seu càrrec va quedar suspès el 27 d'octubre de 2017 en aplicació de l'Article 155 de la Constitució.[2]

Infotaula de personaHonorable Senyor
Oriol Junqueras i Vies
Retrat oficial del Vicepresident Oriol Junqueras (cropped).jpg
Oriol Junqueras (2016)
Nom original Oriol Junqueras
 6è Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
En el càrrec des de 14 de gener de 2016
 Conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
En el càrrec des de 14 de gener de 2016
Andreu Mas-Colell
com a conseller d'Economia i Coneixement
 Cap de l'oposició al Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
9 de gener de 2013 – 26 d'octubre de 2015
 Batlle de Sant Vicenç dels Horts
Escut de Sant Vicenç dels Horts.svg
11 de juny de 2011 – 23 de desembre de 2015[1]
← Amparo Piqueras Manzano
Maite Aymerich →
 10è president d'Esquerra Republicana de Catalunya
LogotipERC.jpg
En el càrrec des de 17 de setembre de 2011
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
7 de juny de 2009 – 16 de gener de 2012
 Diputat al Parlament de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
En el càrrec des de 28 de novembre de 2012
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement Oriol Junqueras i Vies
11 d'abril de 1969 (48 anys)
Sant Andreu de Palomar
Residència Sant Vicenç dels Horts
Religió Catolicisme
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític, historiador, professor, escriptor i guionista
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: junqueras Twitter: junqueras Instagram: junqueras
Modifica dades a Wikidata

Fou batlle de Sant Vicenç dels Horts (2011-2015), és diputat al Parlament de Catalunya, des de 2012, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya, des de 2011. Ha estat cap de l'oposició al Parlament de Catalunya (2013-2016).

Contingut

Biografia

Va néixer al carrer de Cabrera, a Sant Andreu del Palomar, Barcelona, on va viure fins quan tenia 2 anys, quan la família es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts. El seu pare era catedràtic d'institut i la seva mare, infermera.[3]

És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Ha estat professor agregat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Durant la seva carrera ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de Televisió de Catalunya. Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis", "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix l'acta de diputat al Parlament Europeu i s'integra al grup parlamentari Els Verds-Aliança Lliure Europea.[4][5]

L'11 de juny de 2011 es va convertir en batlle de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (Vicentins pel Canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des del 17 de setembre del mateix any és el president d'Esquerra Republicana.

El 9 d'octubre de 2012 Junqueras escrigué un article en El Periódico en el qual afirmava que "El castellà també serà oficial a la República Catalana".[6] La declaració de Junqueras creà certa polèmica a diversos apartats de Vilaweb amb articles d'opinió, molt crítics devers l'afirmació del cap d'ERC, de diverses persones com ara el lingüista Gabriel Bibiloni[7] o el mateix periodista Vicent Partal[8] que establiren aleshores comparances amb la situació d'Ucraïna o d'Irlanda on l'ucraïnès i el gaèlic es troben en situació d'inferioritat greu.

Va ser cap de llista d'ERC-Catalunya Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 25 de novembre de 2012, on va aconseguir ser la segona força més votada amb el 13,68% dels vots. Va renovar el seu escó a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, aquesta vegada formant part de la candidatura de Junts pel Sí.

Arran de les Eleccions Municipals de 2015, Junqueras va aconseguir 3 regidors més respecte les eleccions, esdevenint així ERC primera força a unes municipals al municipi de Sant Vicenç dels Horts. Va ser escollit alcalde amb el suport dels dos regidors de Sant Vicenç Si Puede. El 23 de desembre de 2015 va deixar l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts per centrar-se exclusivament en el procés d'autodeterminació, segons va informar als mitjans; i va deixar l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts a la seva número dos, Maite Aymerich.

El 13 de gener de 2016 va ser nomenat vicepresident del Govern i titular del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El 14 de gener va prendre possessió dels càrrecs.[9]

El 27 d'octubre de 2017 després que el Parlament de Catalunya proclamés la República Catalana, el Senat va aprovar les mesures proposades pel govern a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, entre elles la destitució del President de la Generalitat de Catalunya i tot el seu govern de Catalunya, inclòs Oriol Junqueras (vicepresident). Immediatament després va ser publicat en el Boletín Oficial del Estado.[10]

 
Oriol Junqueras es dirigeix a prestar declaració a l'Audiència Nacional a Madrid.

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells el mateix Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i l'exconseller Santi Vila, declararen davant la jutgessa de l'AN Carmen Lamela. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català inclòs Oriol Junqueras.[11]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 encapçalà amb Marta Rovira la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya Sí a la circumscripció de Barcelona.[12]

Obres

És autor dels següents llibres:

  • Els catalans i Cuba, (La Mirada, 1998) ISBN 9788482563985
  • La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni . Amb amb Joan Carles Luque Silvestre (Pòrtic, 1999) amb Joan Carles Luque Silvestre
  • La presó Model de Barcelona, 2000.
  • Manel Girona, el banc de Barcelona i el canal d'Urgell. Pagesos i burgesos en l'articulació del territori, 2003.
  • Guerres dels catalans, 2003.
  • Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005.
  • Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006.
  • Camí de Sicília, 2008
  • Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009

Referències

  1. Colomer, Marc «Junqueras renuncia a l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts». Diari Ara, 23-12-2015 [Consulta: 23 desembre 2015].
  2. «Disposición 12327 del BOE» (en castellà). Gobierno de España, 27-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  3. Vinyes, Pau «Oriol Junqueras, andreuenc de naixement». Andreuenc, 28-11-2014 [Consulta: 12 desembre 2014].
  4. Ridao: 'Junqueras és una persona preparada, coneguda i sobiranista de debò', Vilaweb, 26 de gener 2009 (data d'accés: 26-01-09).
  5. ERC elegeix l'independent Oriol Junqueras candidat a les eleccions europees, ElPeriodico.cat, 26 de gener 2009 (data d'accés: 26-01-09).
  6. Article d'Oriol Junqueras al Periódico, 9 d'octubre de 2012
  7. Article d'opinió d'en Bibiloni a Vilaweb, el 10 d'octubre de 2012
  8. Article d'en Vicent Partal "La Catalunya ucraïnesa" a Vilaweb, el 10 d'octubre de 2012
  9. «[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7037/1467139.pdf DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.]». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
  10. «Orden PRA/1034/2017, de 27 de octubre, por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros de 21 de octubre de 2017, por el que, en aplicación de lo dispuesto en el artículo 155 de la Constitución, se tiene por no atendido el requerimiento planteado al M. H. Sr. Presidente de la Generalitat de Cataluña, para que la Generalitat de Cataluña proceda al cumplimiento de sus obligaciones constitucionales y a la cesación de sus actuaciones gravemente contrarias al interés general, y se proponen al Senado para su aprobación las medidas necesarias para garantizar el cumplimiento de las obligaciones constitucionales y para la protección del mencionado interés general». Boletín Oficial del Estado p. 103529-103544, 27-10-2017. [Consulta: 27 octubre 2017].
  11. «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila» (en ca). Ara.cat.
  12. «Junqueras i Rovira encapçalaran la llista d'ERC el 21-D».

Enllaços externs