Priorat de Catalunya
El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta[1] i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Localització | ||||
| ||||
![]() |
El Priorat de Catalunya comprenia totes les comandes situades a Catalunya (amb els comtats del Rosselló inclosos) i les Illes Balears. Ara bé, les comandes que restaven a la dreta de l'Ebre no s'incloïen al Priorat, sinó que formaven part de la Castellania.
Tanmateix, van haver-hi excepcions: antigues possessions templeres de la Llitera i, sobretot, les hospitaleres de la Baixa Ribagorça, adscrites a la comanda de Siscar restaren sota l'administració del Gran Priorat de Catalunya.
Al capdavant del Priorat de Catalunya hi havia un frare hospitaler que s'anomenava Prior de Catalunya que residia normalment a Barcelona i durant l'edat mitjana solia ser un home de confiança de la monarquia, com el castellà d'Amposta.

Llista de les comandes del Priorat de CatalunyaModifica
COMANDES ORIGINÀRIES DE L’HOSPITAL.[2]
- Cervera
- L'Espluga de Francolí
- Vallmoll
- Renau-Pinós
- Alguaire (femenina)
- La Casa Antiga (Lleida)
- L'Espluga Calba.[3]
- Susterris
- Siscar[4]
- Isot
- Costoja
- Comanda d'Isot-Costoja-Berga[5]
- Térmens
- Sant Llorenç de les Arenes
- Avinyonet de Puigventós
- Vic - Dos Castells
- Berga
- Sant Celoni.[6]
- Barcelona
- Sant Valentí de les Cabanyes – Vilafranca
- Bajoles
- Cotlliure
- Mallorca (Sant Joan de la Mar)[7]
COMANDES ORIGINÀRIES DEL TEMPLE.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ Curiosament, l’únic priorat de l’orde que no s’anomenà “priorat” sinó “castellania”
- ↑ Miret, 1910, p. 521-530; Fuguet, 1996, p. 24-28, 1998, p. 27-30, 2000, p. 32-43, i 2002, p. 31-44.
- ↑ Esdevingué comanda l'any 1405 quan l'orde de l'Hospital, després de vendre Sant Celoni, la comprà amb tota la jurisdicció i imperi (Fuguet, 2000)
- ↑ L’any 1425, a causa de les migrades rendes, la casa de Siscar fou annexionada a la de Susterris.
- ↑ A començaments del segle XIII s’uniren en una sola comanda aquestes tres possessions de l’Hospital.
- ↑ L'orde de l'Hospital, l'any 1405, la va vendre per comprar l'Espluga Calba (Fuguet, 2005)
- ↑ La comanda del Temple (amb seu a l’Almudaina de Gumara i Pollença) i la comanda de l’Hospital (amb seu a Sant Joan de la Mar), en desaparèixer el Temple, formaren una sola casa. Degut a la llunyania de Barcelona, tots els béns mallorquins de l’Hospital, sense deixar de pertànyer al Gran Priorat de Catalunya, van ser elevats a la categoria de Batllia -una entitat administrativa superior a la comanda-; això va tenir lloc en el capítol general de l'orde, celebrat a Rodes, el 23 de maig de 1428 sota la presidència del gran mestre Antoni de Fluvià.(Miret, 1910, p. 467).
- ↑ Miret, 1910, p. 521-530; Forey, 1973, p. 452-453; Fuguet, 1996, p. 17-23, 1998, p. 19-27, 2000, p. 21-31, i 2002, p. 13-30; Tréton, 2010. Vegeu Comandes catalanes de l'orde del Temple
- ↑ A l’Espluga hi van haver dues comandes, una del Temple (que depenia de la comanda de Barberà), a l’Espluga Sobirana, i altra de l’Hospital, a l’Espluga Jussana.
- ↑ Quan, l’any 1318, els béns del Temple passaren a l’Hospital, la casa de Palau del Temple fou adquirit per Pere el Cerimoniós que el convertí en Palau Reial Menor, i la resta de béns l’orde passaren a engrossir la casa de l’Hospital de la Riera de Sant Joan que restaria com a única comanda de la ciutat comtal.
- ↑ La comanda de Mallorca fou d’alguna manera una comanda bicèfala entre Ciutat de Mallorca (amb la seu situada al castell del Temple -Almudaina de Gumara- de Ciutat), i a Pollença.
BibliografiaModifica
- MIRET Y SANS, Joaquim (1910), Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona.
- FOREY, Alan (1973), The templars in the "Corona de Aragón", Oxford University Press, Londres.
- FUGUET SANS, Joan (1997,1998,2000 i 2005), Templers i Hospitalers, I-IV, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
- BONNEAUD, Pierre, (2004), Le prieuré de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon (1415-1447), Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier, Millau.
- TRÉTON, Rodrigue (2010), Diplomatari del Masdéu, I-V, Fundació Noguera, Barcelona.