Orlanda Amarílis
Orlanda Amarílis Lopes Rodrigues Fernandes Ferreira, coneguda com a Orlanda Amarílis (Assomada, Santiago (Cap Verd) 8 d'octubre de 1924 – 1 de febrer de 2014) fou una escriptora capverdiana.[1][2] És considerada una escriptora de ficció destacable, els principals temes literaris inclouen perspectives sobre l'escriptura femenina,[3] amb representacions de diversos aspectes de la vida de les dones capverdianes, així com representacions de la diàspora capverdiana.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1924  Assomada (Cap Verd) |
| Mort | 1r febrer 2014 (89 anys) Lisboa (Portugal) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària |
| Ocupació | escriptora, escriptora de literatura infantil |
| Família | |
| Pare | Armando Napoleão Rodrigues Fernandes |
| Parents | Baltasar Lopes da Silva |
| Descrit per la font | Diccionario de literatura del África subsahariana |
Biografia
modificaOrlanda Amarílis va néixer a Assomada, Santiago (Cap Verd) el 8 d'octubre de 1924.[4] Amarílis era filla d'Armando Napoleão Rodrigues Fernandes i Alice Lopes da Silva Fernandes. En 1945 es va casar amb l'escriptor portuguès capverdià de naixement Manuel Ferreira,[5] amb qui va tenir dos fills, Sérgio Manuel Napoleão Ferreira (nascut a Cap Verd) i Hernâni Donaldo Napoleão Ferreira (nascut a Goa). Amarílis pertanyia a una família de figures literàries, com Baltasar Lopes da Silva i el seu pare, Armando Napoleão Rodrigues Fernandes, qui publicà el primer diccionari en crioll capverdià a Cap Verd.[5]
A la ciutat de Mindelo, illa de São Vicente, Cap Verd, Amarílis va completar els seus estudis primaris, i va continuar als secundaris al Liceu Gil Eanes.[5] Aleshores es va traslladar a Goa, i va viure-hi a la capital, Panaji (Pangim) durant sis anys on va completar els seus estudis de Magistério Primário.[5] Anys més tard va acabar a Lisboa els cursos de ciències pedagògiques (Curso de Ciências Pedagógicas) i de inspector do ensino básico.[5]
Per raons professionals i per motius relacionats amb la seva participació en intervencions culturals, Amarílis i el seu marit van viatjar a Angola, Canadà, Egipte, Goa, Moçambic, Nigèria, Espanya, Sudan, i els Estats Units.[5] Va viatjar a tot el món i es va fer membre del Movimento Português Contra o Apartheid, el Movimento Português para a Paz i l'Associação Portuguesa de Escritores (APE).[2]
Amarílis va començar la seva carrera amb la seva col·laboració a la revista capverdiana Certeza el 1944[5] i moltes de les seves històries curtes van ser agregades a diverses antologies de literatura de Cap Verd.[2] Després de col·laborar a Certeza a aportar contes curts addicionals a altres revistes com COLÓQUIO/Letras, África, Loreto 13. Molts dels seus contes són traduïts al neerlandès, hongarès, italià i rus.[5]
Obres
modificaAntologies de narracions
modifica- Escrita e Combate (1976)
- Contos – O Campo da Palava (1985)
- Fantástico no Feminino (1985)
- Afecto às Letras – Obra Coletiva de Homenangem da Literatura Contemporânea a Jacinto do Prado Coelho (1988)
- Frauen in der Dritten Welt (1986)
- Across the Atlantic: An Anthology of Cape Verdean Literature (1986)[5]
- A New Reader’s Guide to African Literature (1983)[3]
- 'Nina' in Exchanges, Winter 2016, accessible at: https://exchanges.uiowa.edu/issues/hysterium/nina/
Contes
modifica- Cais-do-Sodré té Salamansa (1974)
- Ilhéu dos Pássaros (1983)
- A Casa dos Mastros (1989)
Llibres per infants
modifica- Folha a folha (1987) - amb Maria Alberta Menéres
- Facécias e Peripécias[2]
- A Tartaruguinha (1997)
Referències
modifica- ↑ «Morreu a contista cabo-verdiana Orlanda Amarílis (1924-2014)». Publico.pt, 03-02-2014 [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Orlanda Amaríls” Infopédia. Porto Editora, 2003-2009. Web. 18 October 2009
- ↑ 3,0 3,1 Biblos. Enciclopédia Verbo das Literaturas de Língua Portuguesa. Lisboa & São Paulo. 1995.
- ↑ Amarílis, Orlanda. A casa dos mastros: contos caboverdianos (en portuguese). Cape Verde: Edições ALAC, 1989, p. 7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Ferreira, Manuel. Notícia Bibliográfica. Cais-do-Sodré té Salamansa by Orlanda Amarílis. 1ª ed. Lisboa: ALAC, 1974. p.7-8
Bibliografia
modifica- Abdala Junior, Benjamin. “Globalização, Cultura e Identidade em Orlanda Amarílis.” Portuguese Literary & Cultural Studies (PLCS) Vol. 8 (Spring 2002): 213-26. Print.
- Charlotte H. Bruner. "Orlanda Amarílis", The Heinemann book of African women's writing, Heinemann, Oxford, 1993, p. 34 ISBN 0-435-90673-9
- Gérard, Albert. “The Literature of Cape Verde.” African Arts Vol. 1, No. 2 (Winter 1968): 62-64. Print.
- McNab, Gregory. “Sexual Difference: The Subjection of Women in Two Stories by Orlanda Amarílis.” Luso-Brazilian Review Vol. 24, No. 1 (Summer 1987): 59-68. Print.
- Tutikian, Jane. Inquietos Olhares: A construção do processo de identidade nacional nas obras de Lídia Jorge e Orlanda Amarílis. São Paulo: Editora Arte & Ciência, 1999. Print.
Enllaços externs
modifica- http://home.no/tabanka/literature.htm Arxivat 2009-12-27 a Wayback Machine.
- literatura de migrante Arxivat 2012-06-10 a Wayback Machine., article by Benjamin Abdala Junior at Via Atlântica, no 2, July 1999, p. 76-89 (portuguès)
- Cotidiano feminino descrito em obras de Orlanda Amarílis e Ivone Aída Ramos, article by Jussara de Oliveira Rodrigues, X SEL/Seminário de estudos literários, 2010, p. 9 (portuguès)