Ornitòptera reina Alexandra
L'ornitòptera reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és la papallona més gran de la Terra.[3]
Ornithoptera alexandrae  | |
|---|---|
 Mascle | |
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 15513 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Papilionidae |
| Tribu | Troidini |
| Gènere | Ornithoptera |
| Espècie | Ornithoptera alexandrae (Rothschild, 1907)[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Alexandra de Dinamarca |
Etimologia modifica
Va ésser així anomenada per Albert Stewart Meek en honor de la reina Alexandra de Dinamarca (1844-1925), esposa del rei Eduard VII del Regne Unit (1841-1910).[4]
Descripció modifica
- Presenta dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles, ja que poden arribar a una envergadura de 31 cm, una longitud corporal de 8 i una massa corporal de fins a 12 g. A més, té les ales més rodones i amples, de color marró amb marques blanques i un cos de color crema amb una petita secció de color vermell al tòrax.
- Els mascles són més petits, tenen les ales de color marró amb iridescències blaves i marques verdes, i un abdomen de color groc brillant. Llur envergadura és, si fa no fa, de 20 cm, tot i que la mitjana se situa al voltant de 16.[5]
Reproducció modifica
Triga aproximadament un mes des que és un ou fins a esdevindre adult. La posta (només entre 25 i 27 ous) es realitza a la planta Aristolochia schlecteri, la qual es troba a les capçades dels arbres que mesuren, com a mínim, 40 m d'alçària. Els ous fan 4 mm de diàmetre, les larves 11 x 3 cm i les pupes 9 x 3. L'eruga és de color negre i té una taca de color crema al centre del seu cos i tentacles carnosos per tot el seu cos.[6]
Alimentació modifica
El primer àpat de l'eruga és la mateixa closca de l'ou. Després es nodrirà d'Aristolochia dielsiana i Aristolochia schlechteri, i incorporarà el verí d'aquestes plantes al seu cos, la qual cosa el farà desagradable als depredadors. Com a adult libarà nèctar.[7][4][8]
Hàbitat modifica
Distribució geogràfica modifica
Viu al nord de Papua Nova Guinea: l'est de les muntanyes Owen Stanley.[9]
Longevitat modifica
Els adults tenen una esperança de vida de 3 mesos.[6]
Estat de conservació modifica
L'any 1951, una erupció volcànica va destruir 250 km² del seu hàbitat principal i avui n'ocupa només 100. Actualment es troba en perill d'extinció a causa de l'establiment i expansió de plantacions per produir oli de palma, cacau i cautxú al seu hàbitat natural.[3][6][10]
Referències modifica
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Rare Papua New Guinea Butterfly at Risk (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Enchanted Learning (anglès)
- ↑ Earth's Endangered Creatures (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 www.nagypal.net (anglès)
- ↑ en.butterflycorner.net Arxivat 2009-07-26 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ The Animal Spot (anglès)
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Natural History Museum (anglès)
Bibliografia modifica
- Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. International Union for Conservation of Nature, Gland, Suïssa.
- Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
- Deslisle, G., (2007). "Straatmana: a remplacement name for the subgenus Zeunera (Deslisle, 2001) (Lep. Papilionidae)" Lambillionea (Brussel·les) Núm. 2 vol 1 & 2, juny de 2007, p. 238.
- Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
- IUCN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
- Straatman, R., (1971). The life history of Ornithoptera alexandrae Rothschild. Journal of Lepidopterist's Society, 25: 58-64.
- Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
Enllaços externs modifica
- BioLib (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Catalogue of Life (anglès)