Orriols (Bàscara)
Orriols és un veïnat del municipi alt-empordanès de Bàscara. En destaquen l'Església de Sant Genís, amb l'absis d'estil romànic, i el Castell d'Orriols, a la divisòria d'aigües del Ter i del Fluvià i la capçalera del Cinyana.[1][2] El 2019 tenia 165 habitants, la meitat viu al poble i l'altre meitat al disseminat.[3][4]
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Bàscara  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 165 (2019) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 17468 | |||
Història modifica
S'ha trobat material ceràmic d'època romana al nucli urbà.[5] El nom d'Orriols, Oriolus Villa, apareix citat per primer cop el 921 en un document com a límit sud del terme de Bàscara.[6] També s'esmenta el camí ral com a «via mercadera». La referència més reculada de la nissaga dels senyors del castell apareix en un testament de 1020, al qual un cert Tedmar d'Orriols figura com a testimoni. la parròquia de Sant Genís és documentada des de 1083.
Segles xiii-xv modifica
El castell pateix danys a conseqüència de les lluites entre el comte d'Empúries i el vescomte de Rocabertí el 1265.
La família d'Orriols haviat perdut la jurisdicció del castell i baronia per empenyorament i passa a mans del rei. El 1380 Bartomeu d'Avellaneda compra la jurisdicció d'Orriols i la del Vilar de Terradelles al rei Pere IV. Aquest mateix any Bernat Alemany d'Orriols ven a Bartomeu d'Avellaneda el castell d'Orriols i tots els seus béns mobles situats a Orriols i al Vilar de Terradelles pel preu de 70.000 sous. L'any següent, el mateix monarca concedeix a Bartomeu d'Avellaneda dos privilegis: Un que l'autoritzava a celebrar mercat a Orriols els dilluns i un altre què li concedia el desviament del camí ral per fer-lo passar dins del poble.[7] Cap d'aquestes concessions s'arribà a aplicar. El 1401 hi ha una primera notícia documentada de la universitat d'Orriols, institució equivalent als actuals ajuntaments
- 1359. Primer recompte de població conegut. Hi havia 18 cases.
- 1497. El poble tenia 13 cases habitades segons un fogatge general
Segles xvi-xviii modifica
Als primers anys del segle xvi s'extingeix la línia masculina dels Avellaneda i la baronia d'Orriols passa a mans dels Desbac,[1] senyors del castell de Rocabruna. El 1599, el bisbe de Girona Francisco Arévalo de Zuazo autoritzà la construcció a l'església parroquial d'un altar dedicat a la Verge del Roser. Durant els segles xvi i xvi es reconstrueix i s'amplia el castell que per la seva funció militar i es converteix en palau.
El 1698, el batlle general de Catalunya concedeix a la universitat el dret d'atorgar en exclusiva la concessió sobre hostal, fleca i la gabella. Anteriorment el municipi es llogava anualment el dret de vendre aquest articles sense el preceptiu permís superior.
- 1553. El poble comptava amb 14 cases i una seixantena d'habitants.
- 1638. Segons un capbreu hi havia almenys 23 caps de casa.
- 1708. Hi ha via 31 cases habitades.
- 1787. Segons el cens del comte de Floridablanca vivien al poble 150 habitants.
Segles xix-xx modifica
El rei Carles IV passa per Orriols el 1803 durant un viatge que feu a Figueres. Durant la guerra del Francès (1808-1809) el poble és incendiat i saquejat. Es constitueix una companyia de diligències que feia el trajecte de Barcelona a Figueres i Orriols és escollit com a lloc de parada i de canvi de cavalls. Es comença a construir l'hostal del Mig, actualment can Pau.
Llocs d'interés[4] modifica
- Castell Palau del segle xvi d'estil renaixentista
- església de Sant Genís del segle xii, d'estil romànic
- El Gorg Blau al Cinyana
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Orriols (Bàscara)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hi ha contradicció entre le Gran Enciclopèdia que parla de la capçalera del Cinyana, i l'Institut Cartogràfic de Catalunya qui hi situa la riera del Joncar, un afluent esquerra del Cinyana. L'ICGC situa la capçalera del Cinyana al sud dels Boscos de Can Viader entre Vilademuls i Sant Marçal de Quarantella.
- ↑ «Bàscara». Municat. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Orriols». Ajuntament de Bàscara, s.d. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ Folch & Gibert, 2008, p. 232.
- ↑ Folch & Gibert, 2008, p. 229.
- ↑ Folch & Gibert, 2008, p. 237.
Bibliografia modifica
- Bosch i Parer, Carles; Antoni Egea i Codina, Antoni. L'antic municipi d'Orriols. Ajuntament de Bàscara, 2007, p. 112. ISBN 978-8460642671.
- Bosch i Parer, Carles. Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845). Bàscara: Ajuntament de Bàscara, 2002. ISBN 84-606-3262-8.
- Cárdaba, Marciano. «Orriols». A: Col·lectivitats agràries a les comarques de Girona, 1936-1939: pagesos i revolució a Catalunya. Girona: Documenta Universitaria, 2018, p. 336 (Biblioteca d'història rural Col·lecció estudis núm. 4). ISBN 978-84-92707-83-6.
- Folch i Iglesias, Cristian; Gibert i Rebull, Jordi «El poblament antic i altmedieval a Bàscara, Orriols i Calabuig (Alt Empordà)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39, 2008, pàg. 225-247.
- Maymí, Josep. «Orriols: l'epicentre d'una aliança de comités locals». A: Entre la violència política i el conflicte social: els comitès antifeixistes de Salt i d'Orriols en el context de la Guerra Civil, 1936-1939. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 35-. ISBN 978-84-8415-326-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orriols |
- «Orriols». Pobles de Catalunya.
- «Festa Major d'Orriols (Bàscara)». Patrimoni festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya.