Orriols (Bàscara)

veïnat de Bàscara

Orriols és un veïnat del municipi alt-empordanès de Bàscara. En destaquen l'Església de Sant Genís, amb l'absis d'estil romànic, i el Castell d'Orriols, a la divisòria d'aigües del Ter i del Fluvià i la capçalera del Cinyana.[1][2] El 2019 tenia 165 habitants, la meitat viu al poble i l'altre meitat al disseminat.[3][4]

Infotaula de geografia políticaOrriols
Sant Genís d'Orriols 1.jpg
modifica

Localització
 42° 07′ 27″ N, 2° 54′ 22″ E / 42.1243°N,2.9061°E / 42.1243; 2.9061
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
MunicipiBàscara modifica
Població
Total165 (2019) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal17468 modifica
Castell Palau d'Orriols

HistòriaModifica

S'ha trobat material ceràmic d'època romana al nucli urbà.[5] El nom d'Orriols, Oriolus Villa, apareix citat per primer cop el 921 en un document com a límit sud del terme de Bàscara.[6] També s'esmenta el camí ral com a «via mercadera». La referència més reculada de la nissaga dels senyors del castell apareix en un testament de 1020, al qual un cert Tedmar d'Orriols figura com a testimoni. la parròquia de Sant Genís és documentada des de 1083.

Segles xiii-xvModifica

El castell pateix danys a conseqüència de les lluites entre el comte d'Empúries i el vescomte de Rocabertí el 1265.

La família d'Orriols haviat perdut la jurisdicció del castell i baronia per empenyorament i passa a mans del rei. El 1380 Bartomeu d'Avellaneda compra la jurisdicció d'Orriols i la del Vilar de Terradelles al rei Pere IV. Aquest mateix any Bernat Alemany d'Orriols ven a Bartomeu d'Avellaneda el castell d'Orriols i tots els seus béns mobles situats a Orriols i al Vilar de Terradelles pel preu de 70.000 sous. L'any següent, el mateix monarca concedeix a Bartomeu d'Avellaneda dos privilegis: Un que l'autoritzava a celebrar mercat a Orriols els dilluns i un altre què li concedia el desviament del camí ral per fer-lo passar dins del poble.[7] Cap d'aquestes concessions s'arribà a aplicar. El 1401 hi ha una primera notícia documentada de la universitat d'Orriols, institució equivalent als actuals ajuntaments

  • 1359. Primer recompte de població conegut. Hi havia 18 cases.
  • 1497. El poble tenia 13 cases habitades segons un fogatge general

Segles xvi-xviiiModifica

Als primers anys del segle xvi s'extingeix la línia masculina dels Avellaneda i la baronia d'Orriols passa a mans dels Desbac,[1] senyors del castell de Rocabruna. El 1599, el bisbe de Girona Francisco Arévalo de Zuazo autoritzà la construcció a l'església parroquial d'un altar dedicat a la Verge del Roser. Durant els segles xvi i xvi es reconstrueix i s'amplia el castell que per la seva funció militar i es converteix en palau.

El 1698, el batlle general de Catalunya concedeix a la universitat el dret d'atorgar en exclusiva la concessió sobre hostal, fleca i la gabella. Anteriorment el municipi es llogava anualment el dret de vendre aquest articles sense el preceptiu permís superior.

Segles xix-xxModifica

El rei Carles IV passa per Orriols el 1803 durant un viatge que féu a Figueres. Durant la guerra del Francès (1808-1809) el poble és incendiat i saquejat. Es constitueix una companyia de diligències que feia el trajecte de Barcelona a Figueres i Orriols és escollit com a lloc de parada i de canvi de cavalls. Es comença a construir l'hostal del Mig, actualment can Pau.

Llocs d'interés[4]Modifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Orriols (Bàscara)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hi ha contradicció entre le Gran Enciclopèdia que parla de la capçalera del Cinyana, i l'Institut Cartogràfic de Catalunya qui hi situa la riera del Joncar, un afluent esquerra del Cinyana. L'ICGC situa la capçalera del Cinyana al sud dels Boscos de Can Viader entre Vilademuls i Sant Marçal de Quarantella.
  3. «Bàscara». Municat. [Consulta: 30 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 «Orriols». Ajuntament de Bàscara, s.d. [Consulta: 31 gener 2020].
  5. Folch & Gibert, 2008, p. 232.
  6. Folch & Gibert, 2008, p. 229.
  7. Folch & Gibert, 2008, p. 237.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica