Ortvin Sarapu
Ortvin Sarapu MBE (en estonià: Ortvin Sarapuu; Narva, Estònia 22 de gener de 1924 - Auckland, Nova Zelanda, 13 d'abril de 1999), de vegades citat com a «Mr Chess», fou un jugador d'escacs neozelandès d'origen estonià, que tenia el títol de Mestre Internacional i que va guanyar el campionat d'escacs de Nova Zelanda vint cops (en solitari o compartit) entre 1952 i 1990.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ortvin Sarapuu 22 gener 1924  Narva (Estònia) |
| Mort | 13 abril 1999 (75 anys) Auckland (Nova Zelanda) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Estònia Nova Zelanda |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica Nova Zelanda |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional 20 cops campió de Nova Zelanda |
| Participà en | |
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 |
| 1988 | Olimpíada d'escacs de 1988 |
| 1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 |
| 1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 |
| 1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 |
| 1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
| 1978 | Olimpíada d'escacs de 1978 |
| 1974 | Olimpíada d'escacs de 1974 |
| 1972 | Olimpíada d'escacs de 1972 |
| 1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 |
| Altres | |
| Títol | Mestre Internacional 20 cops campió de Nova Zelanda |
Premis
| |
Primers anys modifica
Nascut a Estònia, el 1940 va guanyar el campionat juvenil d'Estònia,[2] i posteriorment s'escapà a Finlàndia des de l'Estònia ocupada pels nazis el 1943, i després a Suècia.[3] El 1945, just després del final de la II Guerra Mundial, Sarapu fou convidat a romandre amb un amic de la família a Dinamarca.[3] El 1946, va guanyar els campionats de Copenhaguen estàndard i el d'escacs ràpids.[3] El 1948, va jugar unes simultànies de vint partides d'escacs a cegues a Dinamarca.[4]
El seu primer i únic torneig internacional a Europa fou el d'Oldenburg 1949.[5] Allà, hi va derrotar l'excandidat al campionat del món d'escacs Efim Bogoljubov tor revertint una partida en la qual estava pitjor.[6] Sarapu hi acabà cinque, amb un global d'11-6, un punt per darrere dels vencedors del torneig, Bogoljubov i Elmārs Zemgalis, i mig punt per sota de Nicolas Rossolimo i Herbert Heinicke.[7]
Nova Zelanda modifica
Un dels seus oponents al torneig d'Oldenburg de 1949 fou l'exneozelandès Robert Wade; en la conversa posterior a la seva partida, Wade li va suggerir que Nova Zelanda podria ser un bon lloc per algú com Sarapu, que volia escapar de l'Europe assolada per la guerra.[8] Va conèixer Barbara Bialonczyk després del torneig d'Oldenburg, i es van casar el 1950.[9] Immediatament després, varen emigrar a Nova Zelanda, i varen arribar a Wellington l'octubre de 1950.[10] Varen tenir un fill, Peter.
Quan va arribar, hi havia una enorme distància entre la seva superior força escaquística i la de la resta. Així, va guanyar empatat o en solitari el campionat d'escacs de Nova Zelanda vint cops entre 1952, quan va guanyar el primer campionat amb 10.5 punts sobre 11 partides, i 1990, quan va empatar amb Benjamin Martin a 7.5 sobre 11.[11] Sarapu mantenia que tenia el rècord mundial pel que fa a nombre de victpories en qualsevol campionat nacional.[12] Va ser conegut comj a "Mr NZ Chess", i va representar el seu nou país en deu Olimpíades d'escacs.
El 1952 va jugar contra C. J. S. Purdy, llavors campió d'Austràlia, pel campionat d'Australàsia. El matx, disputat a Auckland, acabà empatat, i ambdós jugadors es proclamaren campions de 1952.[13][14] Sarapu va obtenir el primer lloc al Torneig Internacional de Melbourne de 1955.
Títols i guardons modifica
La FIDE va atorgar-li el títol de Mestre Internacional el 1966, després que guanyés el Torneig Zonal de l'Àsia, cosa que el va convertir en el segon escaquista neozelandès en obtenir el títol d'MI, després de Robert G Wade. Sarapu fou guardonat amb el títol de l'Orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis en l'àmbit dels escacs.
A banda de Bogoljubov, Sarapu va jugar amb altres jugadors de l'elit mundial, com ara els campions del món Bobby Fischer (derrota a l'Interzonal de Sousse 1967), Garri Kaspàrov (derrota a l'olimpíada de Lucerna 1982), i Borís Spasski (taules a Wellington 1988), i també contra el molts cops candidat al títol mundial Víktor Kortxnoi (taules a l'Interzonal de Sousse).[15]
Obres modifica
- Ortvin Sarapu: 25 Years in the New Zealand Chess Championship (1952–1977), 1978.
- Ortvin Sarapu: "Mr. Chess". The Ortvin Sarapu Story. New Zealand Chess Supplies, Wainuiomata 1993. ISBN 0-473-01607-9
- Ortvin Sarapuu: Minu malelugu. Kupar, Tallinn 1998. ISBN 9985-61-117-9
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Nota biogràfica de Ortvin Sarapu» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ 'Mr Chess' The Ortvin Sarapu Story, New Zealand Chess Supplies Ltd, 1993, pp. 3-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarapu 1993, p. 4.
- ↑ Sarapu 1993, p. 172.
- ↑ Sarapu 1993, p. 6.
- ↑ Bogolyubov-Sarapu, Oldenburg 1950. ChessGames.com. Consultat el 25 de maig de 2009.
- ↑ Sarapu 1993, p. 7.
- ↑ Sarapu 1993, pp. 5-6. ISBN 0-473-01607-9
- ↑ Sarapu 1993, p. 10.
- ↑ Sarapu 1993, pp. 6-10.
- ↑ Sarapu 1993, pp. 12, 152.
- ↑ Edward G. Winter, Kings, Commoners and Knaves: Further Chess Explorations, Russell Enterprises, Milford, Connecticut, 1999, p. 229. ISBN 1-888690-04-6, citant Sarapu 1993, p. vii.
- ↑ Sarapu 1993, pp. 12-13.
- ↑ C. J. S. Purdy, C. J. S. Purdy: His Life, His Games, and His Writings, Belmont Printing Company, 1982, pp. 319-31.
- ↑ Sarapu 1993, pp. 46-48, 50, 110-12, 137-39.
Enllaços externs modifica
- Ortvin Sarapu a ChessGames.com (anglès)
- Web oficial de la NZCF
- NZ History Encyclopedia entry for Sarapu
- Fitxa del jugador a olimpbase