Os Canibais

pel·lícula de 1988 dirigida per Manoel de Oliveira

Os Canibais és una pel·lícula dramàtica portuguesa del 1988 dirigida per Manoel de Oliveira. Va ser inscrit al 41è Festival Internacional de Cinema de Canes de 1988.[1] La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada portuguesa a l'Millor pel·lícula en llengua estrangera al Premis Oscar de 1989, però no va ser acceptada com a nominada.[2] Als 1rs Premis del Cinema Europeu fou nominada als premis al millor director i millor guionista.[3]

Infotaula de pel·lículaOs Canibais
Fitxa
DireccióManoel de Olivera Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPaulo Branco Modifica el valor a Wikidata
GuióManoel de Olivera Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJoão Paes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMário Barroso Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPortugal i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaaristocràcia, alta societat, amor romàntic i gelosia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0094833 FilmAffinity: 892462 Allocine: 4516 Rottentomatoes: m/the-cannibals-os-canibais Letterboxd: the-cannibals Allmovie: v141070 TCM: 502907 TMDB.org: 198450 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

La història està ambientada a Portugal a principis del segle xix. La jove i bella Margarida s'enamora del vescomte d'Avelde i, en una festa, li declara el seu amor. Margarida també és estimada per Don João (Don Giovanni) que, rebutjat per la noia, jura venjança contra el vescomte. Tot i que el vescomte adverteix a Margarida que podria ser el custodi d'un secret aterridor, la noia aconsegueix casar-se.

La nit de noces es revela l'horrible secret: excepte el cap i el múscul cardíac, el cos del vescomte, els òrgans, les vísceres, les extremitats, etc. consisteixen en pròtesis mecàniques. Desconcertada, Margarida es mata llançant-se per la finestra, seguida del vescomte que voluntàriament es llança al foc de la llar de foc; testimoni del drama és Don João, que s'havia amagat amb la intenció de matar el vescomte.

L'endemà, el pare i els germans de la núvia arriben al palau del vescomte. Veuen una carn rostida a la llar de foc, creuen que és una delícia i se la mengen. Se sent un tret de rifle: Don João s'ha disparat al costat del cos de Margarida. Quan arriben els familiars de la Margarida, don João té temps d'explicar el que ha passat. Consternats per la tragèdia i el menjar orgullós, els familiars de la Margarita en un principi consideren oportú que també se suïcidessin. Però esperen amb entusiasme quan un dels germans, un magistrat, recorda que a hores d'ara són els únics hereus dels béns del vescomte.

Repartiment

modifica

Critica

modifica

Maurizio Porro en un article aparegut al Corriere della sera de l'estiu de 1989 fa una referència a Luis Buñuel, «incomparable (...) geni».[4] «Com tots els directors que han continuat guanyant honor fins i tot en la vellesa, com Buñuel, per exemple, el fantasma del qual no per casualitat ronda aquest estrany musical, també el de 81 anys Manoel de Oliveira, pare i mestre del cinema portuguès, té la clau del seu propi món i estil».[5]

Sobre el treball global del director portuguès i s'ha escrit d'«aparents ecos bunyuelians (...)» havent-se detectat també altres derivacions de Bergman i Dreyer.[6]

Pel que fa al gènere, en una monografia dedicada a Manoel de Oliveira, llegim: «El director (...) construeix una obra inquietant fins i tot pel gènere al qual pertany, i per a canvis bruscos de registre presents. (...) barreja (...) melodrama sentimental i horror, grotesc i burlesc".[7]

Referències

modifica
  1. «Festival de Cannes: The Cannibals». festival-cannes.com. [Consulta: 27 juliol 2009].
  2. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  3. «1988: 1st EUROPEAN FILM AWARDS - Nominations». [Consulta: 20 juliol 2021].
  4. Porro - Turoni. Il cinema vuol dire. Milano: Aldo Garzanti Editore, 1979, p. 87 e 96. 
  5. Porro, Maurizio «L'ultimo sospiro del Romanticismo al bivio di una grottesca passione» (en italià). Corriere della Sera, 08-07-1989.
  6. Vitalone, Lorenzo. Cinema di tutto il mondo a cura di Alfonso Canziani (en italià). Milà: Oscar Studio Mondadori, 1978, p. 323 - 324. 
  7. Mariolina Diana. Manoel de Oliveira. Milano: Il Castoro Cinema, 2001, p. 61 - 64. 
  8. La fintasía prevaleció sobre la aparatosidad de los efectos especiales, La Vanguardia, 16 d'octubre de 1988

Enllaços externs

modifica