Os oracular
Els ossos oraculars (xinès: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són trossos d'os d'escàpules de bòvids o bé dels plastrons de tortugues usats per a l'endevinació en la Xina antiga des de l'edat de bronze. El seu auge és durant la dinastia Shang, i el declivi arriba en l'època de la dinastia Zhou, en què s'imposa la placa de bronze com a mitjà de les endevinacions, així com l'endevinació amb de milfulles.[1] Majorment, es feien servir en rituals d'endevinació piromàntica.[2]
Es tracta dels inicis de l'escriptura xinesa, la forma més antiga dels caràcters xinesos que conservem avui dia. L'arc cronològic d'aquest suport d'escriptura va des del segle XIV fins a mitjan s. XI aC. La major part dels exemplars provenen dels jaciments de l'actual ciutat d'Anyang, l'antiga capital de la dinastia Shang, aleshores anomenada Yin.[3][4][5]
Procés d'endevinació
modificaEls ossos eren inscrits amb una frase en positiu i, a l'altre costat, el mateix text en negatiu. Es practicaven uns orificis que eren escalfats fins que es clivellaven, i un especialista en el ritual procedia a la interpretació de les clivelles per poder donar una resposta.[6]
Descobriment
modifica
Val a dir que es té constància de troballes d'ossos oraculars, almenys des de la dinastia Han. Aquestes eren, però, descobertes menors fetes per pagesos i mai havien atret prou l'atenció per a dedicar-hi esforços en forma d'una campanya arqueològica exhaustiva.[7]
El descobriment dels ossos oraculars el 1899, per mà de Wang Yirong, va ser un esdeveniment molt important en l'estudi de la història de la Xina, tant per ser el corpus més antic de l'escriptura xinesa[4] com per confirmar l'existència de la dinastia Shang, dinastia fins aleshores considerada llegendària perquè no es podia documentar.[8]
Després de dècades de prospeccions menors i furts, el 1928 s'inicià l'excavació oficial de la mà de l'Acadèmia Sínica, organisme oficial dedicat a les campanyes arqueològiques. La campanya es perllongà fins al 1937 i es trobaren uns 20.000 ossos. Actualment, aquest institut de recerca es troba a Taiwan, on es conserva una part important d'aquests materials. També hi ha dedicat molts esforços l'Institut d'Arqueologia de la RPX (en xinès, 中国社会科学院考古研究所) que pertany a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials.[9]
Referències
modifica- ↑ Nylan, Michael. The Chinese Pleasure Book. Zone Books, 2021-09-14. ISBN 978-1-942130-16-1.
- ↑ 王, 晨 «A New Interpretation of Oracle Bone Script—Research on the Application of Oracle Bone Script in Cultural and Creative Design». Design, 09, 03, 2024, pàg. 85–93. DOI: 10.12677/design.2024.93290. ISSN: 2476-1516.
- ↑ 강신석 «上博楚簡 ＜性情論＞에 대한 釋文考釋 ― 第16簡부터 第22簡까지, 楚簡本(濮茅左, 裘錫圭)의 견해를 중심으로». Journal of Chinese Language and Literature, null, 40, 3-2009, pàg. 353–380. DOI: 10.26586/chls.2009..40.016. ISSN: 1226-4555.
- ↑ 4,0 4,1 Keightley, David N. «Art, Ancestors, and the Origins of Writing in China». Representations, 56, 1996, pàg. 68–95. DOI: 10.2307/2928708. ISSN: 0734-6018.
- ↑ DeFrancis, John. Visible Speech. University of Hawaii Press, 1989-12-31. ISBN 978-0-8248-4162-1.
- ↑ Boltz, William G. «Early Chinese writing». World Archaeology, 17, 3, 2-1986, pàg. 420–436. DOI: 10.1080/00438243.1986.9979980. ISSN: 0043-8243.
- ↑ Wilkinson, Endymion Porter. Chinese history: a new manual (en anglès). 2nd rev. ed. Cambridge, MA: Harvard University Asia Center, 2013, p. 681. ISBN 978-0-674-06715-8.
- ↑ Boltz, William G.; Keightley, David N. «Sources of Shang History: The Oracle Bone Inscriptions of Bronze Age China». Chinese Literature: Essays, Articles, Reviews (CLEAR), 3, 1, 1-1981, pàg. 159. DOI: 10.2307/495348. ISSN: 0161-9705.
- ↑ Xu, Yahui. Ancient Chinese writing: oracle bone inscriptions from the ruins of Yin (en anglès). Taipei: National Palace Museum, 2002. ISBN 978-957-562-420-0.
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Institut d'Història i Filologia de l'Acadèmia Sinica (anglès).