Obre el menú principal

Osburh o Osburga fou la primera muller del rei Æthelwulf de Wessex i mare d'Alfred el Gran.

Infotaula de personaOsburh
Queen Osburga reads for her son, Alfred.gif
Biografia
Naixement valor desconegut
Mort valor desconegut
Activitat
Ocupació Consort
Altres
Títol Reina consort
Família Casa de Wessex
Cònjuge Ethelwulf de Wessex
Fills Alfred el Gran
Æthelstan
Æthelswith Tradueix
Ethelbald
Ethelbert de Wessex
Ethelred de Wessex
Modifica les dades a Wikidata

El biògraf d'Alfred, el monjo Asser, la va descriure com "una dona ferventment religiosa, noble de caràcter i noble de naixement".[1]

Sabem de la seva existència només per l'obra d'Asser "Vida del Rei Alfred" doncs no és anomenada en cap altre font, ni tan sols en la Crònica anglosaxona. Pel que se sap, fou la mare de tots els fills d'Æthelwulf, els seus cinc fills Æthelstan, Æthelbald, Æthelberht, Æthelred i Alfred el Gran i la seva filla Æthelswith, posteriorment muller del rei Burgred de Mèrcia.

Osburth llegint als seus fills

Osburth protagonitzà la història d'Asser sobre un llibre de cançons saxones que la reina va mostrar a Alfred i els seus germans, oferint el llibre com a premi al primer que el pogués memoritzar, un repte que Alfred va acceptar i va guanyar. Això mostra l'interès de les dones nobles del segle IX en literatura, i la seva funció en l'educació dels seus nens.[2]

Osburh era filla de Oslac (qui com ella, només apareix en l'obra d'Asser), el majordom del rei Æthelwulf, una figura molt important en la cort.[3] Oslac és descrit com a descendent dels nebots del rei Cerdic, Stuf i Wihtgar, qui van conquerir l'Illa de Wight, i per tant, d'ascendència gòtica.[4]

A la seva mort, el rei Æthelwulf es va casar de nou amb la princesa franca Judit.

NotesModifica

  1. Simon Keynes i Michael Lapidge eds, Alfred the Great: Asser's Life of King Alfred and Other Contemporary Sources, London, Penguin Classics, 1983, p. 68
  2. Janet L. Nelson, Osburh, 2004, Oxford Online Dictionary of National Biography Segons Nelson, pel 856 Osburh ja havia mort o havia estat repudiada.
  3. Keynes and Lapidge, pp. 68, 229.
  4. Els historiadors creuen que Stuf i Wightgar eren Juts. Keynes and Lapidge pp. 229-30 and Frank Stenton, Anglo-Saxon England, Oxford, Oxford UP, 3rd edition 1971, p. 23-4