Obre el menú principal
Comparació de les fases de l'oscil·lació de l'Atlàntic Nord.

L'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (en anglès: North Atlantic Oscillation, NAO) és un fenomen climàtic del nord de l'oceà Atlàntic de fluctuacions en la diferència de la pressió atmosfèrica a nivell del mar entre la depressió d'Islàndia i l'Anticicló de les Açores. A través dels moviments oscil·lants est-oest d'aquesta depressió i aquest anticicló es controla la força i la direcció dels vents de l'oest i el pas de les tempestes que passen per l'Atlàntic Nord. Està altament correlacionada amb l'oscil·lació àrtica, ja que n'és una part.

La NAO va ser descoberta a la dècada de 1920 per Sir Gilbert Walker.[1] És una de les manifestacions més importants del clima en l'Atlàntic Nord i regions veïnes humides.

L'oscil·lació de l'Atlàntic Nord està estretament relacionada amb l'Oscil·lació Àrtica (AO) o Mode Anul·lar del Nord (NAM), però no s'hauria de confondre amb l'Oscil·lació Multidecadal Atlàntica (AMO).

DefinicióModifica

La definició més fàcil d'entendre es basa en les diferències que hi ha entre les pressions atmosfèriques de les estacions meteorològiques d'Islàndia i punts del sud d'Europa com són:

  • Lisboa, Portugal i Stykkisholmur/Reykjavik, Islàndia
  • Ponta Delgada, Açores i Stykkisholmur/Reykjavik, Islàndia
  • Açores (1865–2002), Gibraltar (1821–2007), i Reykjavik, Islandia

DescripcióModifica

 
Índex NAO d'hivern basat en les diferències de pressió entre Lisboa i Stykkisholmur/Reykjavik des de 1864, amb mitjana mòbil de cinc anys (en negre).

Els vents de l'oest que bufen a través de l'Atlàntic porten aires humids a Europa. En els anys que els vents de l'oest són forts, els estius són frescos, els hiverns són suaus i la pluja és freqüent. Si els vents de l'oest són fluixos la temperatura és més extrema a l'estiu, a l'hivern fa més fred i hi ha menys pluja.

Un sistema permanent de baixes pressions a Islàndia (Depressió d'Islàndia) i un sistema permanent d'altes pressions a les Açores (Anticicló de les Açores) controla la direcció i fortalesa dels vents de l'oest a Europa. La força i posició relatives del sistema varien segons l'any, aquesta variació es coneix com a Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO). Una gran diferència de la pressió entre les dues estacions índex alt (NAO+) porta a incrementar els vents de l'oest i per tant estius frescos i hiverns suaus i plujosos a Europa Central i façada Atlàntica. Com a contrast, si l'índex és baix (NAO-), els vents de l'oest se suprimeixen, i aquestes zones patiran hiverns freds i les tempestes viatjaran al Mar Mediterrani. Això comporta increment de l'activitat de tempestes i de més pluja al sud d'Europa i Nord d'Àfrica.

Especialment durant els mesos de novembre a abril, la NAO és responsable de gran part de la variabilitat de l'oratge de la regió de l'Atlàntic Nord, afectant la velocitat del vent i els seus canvis també en temperatura i distribució de la humitat o en intensitat, nombre i pas de tempestes.

Té menys influència a Amèrica però encara és sensible l'est d'Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà)

ReferènciesModifica

  1. Climate Change: The Ultimate Challenge?. R.I.C. Publications, 2007, p. 34. ISBN 1741266734. 

Enllaços externsModifica