Oscil·lador electrònic
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un oscil·lador electrònic és un circuit electrònic que produeix un senyal electrònic repetitiu, sovint una ona sinusoïdal o una ona quadrada.
Un oscil·lador de baixa freqüència (o LFO) és un oscil·lador electrònic que engendra una forma d'ona de CA entre 0,1 Hz i 10 Hz Aquest terme s'utilitza típicament en el camp de sintetitzadors d'audiofreqüència, per distingir d'un oscil·lador d'audiofreqüència.
Tipus d'oscil·lador electrònicsModifica
Hi ha dos tipus principals d'oscil·lador electrònic: l'oscil·lador harmònic i l'oscil·lador de la relaxació.
Oscil·lador harmònicModifica
L'oscil·lador harmònic produeix una ona sinusoïdal a la sortida.
La forma bàsica d'un oscil·lador harmònic és un amplificador electrònic la sortida està connectada a un filtre electrònic de banda estreta, la sortida del filtre és connectada al seu torn a l'entrada de l'amplificador.
Quan s'encén l'amplificador, no hi ha més entrada que el soroll electrònic. El soroll alimenta l'amplificador, la sortida és filtrada i reaplicar a l'entrada, fins que fenòmens no-lineals impedeixen que la realimentació continuï fins a l'infinit.
Un cristall piezoelèctric (normalment de quars) es pot integrar en el circuit per estabilitzar la freqüència de l'oscil·lació, donant resultat un oscil·lador de cristall o Oscil·lador Pierce.
Hi ha moltes maneres d'aplicar oscil·ladors harmònics, perquè hi ha les maneres diferents d'amplificar i filtrar. Per exemple:
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oscil·lador electrònic |