Ossètia del Nord - Alània
Ossètia del Nord - Alània (en rus Респу́блика Се́верная Осе́тия–Ала́ния, Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània; en osseta Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ, Căgat Irystony Alanijy Respublikă) és una república caucàsica de la Federació Russa. Té una extensió de 8.000 km² i una població 678.600 habitants (2000). La seva capital és Vladikavkaz. Els ossetes parlen una llengua propera al persa que s'anomena osseta. Existeix també a Geòrgia una altra república d'ossetes que es diu Ossètia del Sud.
 Ossètia del Nord - Alània | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Республика Северная Осетия-Алания (ru) Цæгат Ирыстон (os)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Himne | Himne d'Ossètia del Nord - Alània | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Vladikavkaz | ||||
| Població | |||||
| Total | 693.098 (2021) | ||||
| • Densitat | 86,78 hab/km² | ||||
| Idioma | rus osseta | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Districte Federal del Caucas Nord i Districte Federal del Sud | ||||
| Superfície | 7.987 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord | ||||
| Creació | 1991 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Sergei Menyailo (en)  (9 abril 2021) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-SE | ||||
| Identificador OKTMO | 90000000 | ||||
| Identificador OKATO | 90 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | rso-a.ru | ||||
.svg)
- Vegeu també: Ossètia
HistòriaModifica
Els alans i la influència romana d'OrientModifica
El territori d'Ossetia del Nord, una regió agrícola molt fèrtil i part d'una ruta comercial clau a través de les Muntanyes del Caucas, va ser habitat durant milers d'anys per tribus Vainakh. Els avantpassats dels actuals ossetes, els alans, eren un poble de llengua persa, nòmades i bel·licosos, que s'instal·laren al Caucas sobre el s.VII. Dos segles més tard foren convertits al cristianisme per missioners romans d'Orient, i s'establí l'arquebisbat d'Alània Occidental, sota l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble. Alània fou aleshores un regne fort al Caucas, beneficiant-se en gran part de la llegendària Ruta de la Seda fins a la Xina, que passava a través del seu territori. De l'edat mitjana endavant, Alània fou aclaparada per enemics externs i va patir nombroses invasions. Les invasions del mongols i tàtars al s.XIII delmaren la població, que aleshores ja rebia el gentilici d'ossetes. Al segle xvii els kabardins van introduir-hi l'islam. Les incursions del Kanat de Crimea i l'Imperi Otomà forçaren Alània/Ossètia a una aliança amb Rússia el segle xviii.
Dominació russa i era sovièticaModifica
El 1806 Ossètia era ja la primera gran àrea del Caucas que va restar sota la dominació russa, iniciada amb la fundació de Vladikavkaz com a primer enclavament militar rus. L'arribada dels russos accelerà el desenvolupament de la regió, amb l'establiment d'indústries i la construcció de connexions viàries per a vèncer l'aïllament d'Ossetia. L'anomenada Carretera Militar de Geòrgia, que és encara un enllaç de transport crucial a través de les muntanyes, va ser construïda el 1799. De gran importància fou també la construcció d'una línia de ferrocarril entre Vladikavkaz i Rostov del Don (Rússia). Malgrat la russificació de la cultura tradicional, la millora de les comunicacions va estimular la cultura local: a finals del segle xviii s'imprimien els primers llibres en osset. A meitats del segle xix, Ossètia passava a formar part de la regió russa de Terskaia. Després de la Revolució Russa, Ossètia del Nord formà part de l'efímera República Soviètica de Muntanya (1921). El 7 de juliol de 1924 es convertí en l'óblast autònom d'Ossètia del Nord i, el 5 de desembre de 1936, en la República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord, depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. A la Segona Guerra Mundial, la capital Vladikavkaz resistí l'atac dels nazis i marcà l'extrem oriental de la invasió. El 1944, Ossètia del Nord incorporà el districte de Prigorodni, a la dreta del riu Terek, i que havia format part de l'RSSA de Txetxènia-Ingúixia, a conseqüència de les deportacions massives dels txetxens i Inguixos que Stalin va ordenar de sota l'acusació d'haver col·laborat amb els nazis. Amb el posterior retorn dels exiliats, el conflicte territorial pel districte de Prigorodni s'ha mantingut viu fins a l'actualitat.
Després de l'URSSModifica
La dissolució de la Unió Soviètica va comportar tensions ètniques per als ossetes, que es dividiren entre la República d'Ossètia del Nord-Alània (1991), a la Federació Russa, i Ossètia del Sud, en territori de Geòrgia. El desembre de 1990 Geòrgia va abolir l'autonomia d'Ossètia del Sud, provocant una fugida de població local cap a Ossètia del Nord, accentuant les tensions ètniques amb els ingúixos al districte de Prigorodni. El conflicte a la veïna Txetxènia també ha afectat sovint Ossètia del Nord, com posà de manifest l'assalt de l'escola de Beslan amb més de 300 víctimes civils.
DemografiaModifica
- Població: 710,275 (2002)
- Urbana: 464,875 (65,5%)
- Rural: 245,400 (34,5%)
- Masculina: 336,035 (47,3%)
- Femenina: 374,240 (52,7%)
- Grups ètnics
La població osseta de la república és fonamentalment cristiana amb una minoria musulmana. Segons el Cens rus (2002), els ossetes són el 62,7% de la població de la república. Altres grups inclouen els russos (23,2%), ingúixos (3%), armenis (17.147, o 2,4%), kumyks (12.659, o 1,8%), georgians (10.803, o 1,5%), ucraïnesos (0,7%), txetxens (3.383, o 0,5%), i altres minories cadascuna amb menys del 0,5% del total de la població. 3.283 persones (0,5%) no indicaren nacionalitat en el cens.
| cens 1926 | cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ossets | 128.321 (84,2%) | 165.616 (50,3%) | 215.463 (47,8%) | 269.326 (48,7%) | 299.022 (50,5%) | 334.876 (53%) | 445.310 (62,7%) |
| Russos | 10.063 (6,6%) | 122.614 (37,2%) | 178.654 (39,6%) | 202.367 (36,6%) | 200.692 (33,9%) | 189.159 (29,9%) | 164.734 (23,2%) |
| Ingúixos | 23 (0,1%) | 6.106 (1,9%) | 6.071 (1,3%) | 18.387 (3,3%) | 23.663 (4%) | 32.783 (5,2%) | 21.442 (3%) |
| Ucraïnesos | 10.301 (6,8%) | 7.063 (2,1%) | 9.362 (2,1%) | 9.250 (1,7%) | 10.574 (1,8%) | 10.088 (1,6%) | 5.198 (0,7%) |
| Altres | 3.727 (2,4%) | 27.806 (8,4%) | 41.031 (9,1%) | 53.251 (9,6%) | 58.051 (9,8%) | 65.522 (10,4%) | 73.591 (10,4%) |
Subdivisió administrativaModifica
A banda de la capital Vladikavkaz, sota jurisdicció de la república, Ossètia del Nord-Alània està dividida en els següents districtes i les corresponents capitals administratives:
EconomiaModifica
Malgrat el pes econòmic d'acollir una població de refugiats important, Ossètia del Nord és l'economia més desenvolupada del nord del Caucas. És el territori més urbanitzat i majoritàriament industrialitzat, amb fàbriques que produeixen metalls (plom, zenc, tungstè, etc.), electrònica, productes químics, i aliments. L'agricultura local es basa en el bestiar, especialment ovelles i cabres, i el cultiu de gra, fruita, i cotó.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ossètia del Nord - Alània |
GeneralModifica
- (rus) Pàgina oficial del President de la República Arxivat 2009-06-06 a Wayback Machine.
- (rus) Pàgina Oficial del Parlament de la República d'Ossètia del Nord-Alània Arxivat 2006-12-08 a Wayback Machine.
- (rus) Ossètia: Història, cultura, política, notícies
- (esperanto) Vistes d'Ossètia del Nord-Alània
- (anglès) (rus) Benvinguts a Ossètia del Nord (per Toma Kulàieva) (també en osseta)
EducacióModifica
- (rus) Universitat Estatal d'Ossètia del Nord
- (rus) Acadèmia Mèdica Estatal d'Ossètia del Nord
- (rus) Institut Superior d'Administració d'Empreses
- (rus) Institut de les Civilitzacions
Mitjans d'informacióModifica
- (rus) Versió electrònica del diari republicà Ossètia del Nord (Sevèrnaia Osètia).
- (rus) Portal d'informació d'Ossètia del Nord 15a Regió (15i Region).