Otó III de Schweinfurt

Otó III († 28 de setembre de 1057), dit el Blanc i conegut també com a Otó de Schweinfurt, fou marcgravi del Nordgau (1024-1031) i duc de Suàbia (1048-1057).

Plantilla:Infotaula personaOtó III de Schweinfurt
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1057 Modifica el valor a Wikidata
Schweinfurt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSchweinfurt Modifica el valor a Wikidata
Duc de Suàvia
1048 – 1057 – Rodolf de Suàbia → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLuitpoldings Modifica el valor a Wikidata
CònjugeImmilla de Torí Modifica el valor a Wikidata
FillsJudith de Schweinfurt, Beatrix von Schweinfurt, Heiress of Schweinfurt, Gisela of Schweinfurt, Alberada-Bertha von Schweinfurt Modifica el valor a Wikidata
ParesHenri de Schweinfurt Modifica el valor a Wikidata  i Gerberga Modifica el valor a Wikidata
GermansJudith de Schweinfurt
Eilika de Schweinfurt
Henri I de Schweinfurt
Burchard I. von Halberstadt Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era el fill d'Enric de Schweinfurt, marcgravi del Nordgau i de Gerberga d'Henneberg.

Era un dels més poderosos prínceps de la Francònia oriental per herència. Posseïa extensos territoris al Radenzgau i Schweinfurt. Apareix el 1014, inicialment com a comte de la regió de Baixa Altmühl (o Kelshau) i, el 1024, va heretar del seu pare. El 1034, va esdevenir comte del Baix Naab i després de l'Alt Naab el 1040. Fins que fou designat duc de Suàbia, va participar en diverses expedicions imperials a Bohèmia, Hongria i Polònia.

A Ulm el gener 1048, l'emperador Enric III el va designar duc de Suàbia després d'un breu lapse de temps a la mort d'Otó II. Lleial a Enric, va ser promès el 1035 a Matilde, filla de Boleslau I de Polònia, però va desistir a favor d'un matrimoni amb Ermengarda, una filla d'Ulric II de Torí, marcgravi de Torí, per tal d'omplir els plans d'Enric a Itàlia. El seu regnat va coincidir amb un període de pau i va morir després de nou anys de govern. Va ser enterrat a Schweinfurt.

Família

modifica

Del matrimoni amb Ermengarda († 29 abril de 1078), va tenir:

  • Bera († 1103), casada en principi amb Hermann II, comte de Kastl, i després amb Frederic, comte de Kastl
  • Gisela, hereva de Kulmbach i Plassenbourg, casada amb Bertold III, comte d'Andechs
  • Eilika, abadessa de Niedermünster
  • Beatriu (1040-1102), hereva dels Schweinfurt, casada amb Enric II, comte d'Hildrizhausen i marcgravi del Nordgau


      Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268    
909 911 915 917 926 950 954 973 982 997
   Burcard I  —  Erchanger Burcard II Herman I Ludolf Burcard III Otó I Conrad I   
997 1003 1012 1015 1030 1038 1045 1048 1057 1079
   Herman II Herman III Ernest I Ernest II Herman IV Enric III Otó II Otó III Rodolf   
1079 1105 1147 1152 1167 1170
   Frederic I Frederic II Frederic III Frederic IV Frederic V   
1170 1191 1196 1208 1212 1216 1235 1254 1268
   Frederic VI Conrad II Felip I Otó IV Frederic VII Enric II Conrad IV Conrad V   
#90cfcf Bucàrdides (blau fosc) — #afffff Otonians (blau clar) — #90ee90 Conradians (verd clar) — #bfcf90 Babenberg (verd fosc) — #ffff90 Hohenstaufen (groc)