Otó II de Suàbia
Otó II († 1047) fou comte palatí de Lorena (1034-1045), després duc de Suàbia (1045-1047) i durant els seus dos regnats, igualment comte de Deutz i de l'Auelgau (1025-1047). Era fill d'Ezzó de Lotaríngia i Matilde, filla de l'Emperador Otó II, i membre de la dinastia dels Ezzons o Ezzònides; era igualment protector de l'abadia de Brauweiler.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X |
| Mort | 7 setembre 1047 |
| Sepultura | Brauweiler Abbey (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Comte palatí |
| Altres | |
| Títol | Duc de Suàvia (1045–1047) Count palatine of Lotharingia (en) (1034–1045)Duc |
| Família | Ezzons |
| Fills | Richenza of Swabia (en) , Hildegarda d'Egisheim |
| Pares | Ezzo de Lotharingie i Mathilde |
| Germans | Richeza of Lotharingia (en) , Theophanu of Essen (en) , Ida of Essen (en) , Liudolf de Zutphen i Hermann |
El 1034, el comte palatí Ezzó de Lotaríngia va morir. Ja que el germà gran d'Otó, Ludolf de Zutphen, va morir el 1031, va succeir al seu pare. El 7 d'abril de 1045, Enric III, rei dels Romans i també duc de Suàbia, aquest últim va oferir el títol a Otó. A canvi, Otó va haver de tornar el comtat de Palatinat, que va ser ofert al seu cosí Enric I de Lotaríngia, així com els seus territoris a Kaiserswerth i a Duisburg que van passar a la corona.
Va tenir dues filles:
- Riquenza (Holande, 1020; +1083) que s'havia casat en principi amb Herman, comte de Werl, i després amb Otó de Nordheim
- Hildegarda (vers 1025, + vers 1095), casada amb Frederic de Büren.
El 1047, Otó va morir inexplicablement al seu castell, el Tomburg, durant una campanya imperial contra una invasió de Balduí V de Flandes. Va ser enterrat a l'abadia de Brauweiler. El 1048, l'Emperador va escollir a Otó III per succeir-lo com a duc de Suàbia.
 Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||