Otó II de Wittelsbach

No s'ha de confondre amb el duc Otó II de Baviera, conegut com Otó de Nordheim (1061-1070); Otó II de Wittelsbach fou també conegut com Otó IV de Baviera

Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin. Era fill de Lluís I de Wittelsbach i de Ludmila de Bohèmia, i membre de la dinastia dels Wittelsbach. Fou conegut com l'August.

Otó II de Wittelsbach

Nom original	(de) Otto II. der Erlauchte
Biografia
Naixement	7 abril 1206 (Gregorià) Kelheim
Mort	29 novembre 1253 (Gregorià) (47 anys) Landshut
Sepultura	Scheyern
Duc de Baviera
1231 – 1253 ← Lluís I de Baviera – Lluís II de Wittelsbach, Enric I de Wittelsbach →
Comte palatí Electorat del Palatinat
1227 – 1253
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia Wittelsbach
Cònjuge	Agnès del Palatinat (1225 (Gregorià)–)
Fills	Lluís II de Wittelsbach, unknown von Kelheim (en) , Agnes von Bayern (en) , Elisabet de Baviera, Enric I de Wittelsbach, Sophie von Bayern (en)
Pares	Lluís I de Wittelsbach   i Ludmila de Bohèmia
Germans	Bertold III von Bogen (en)

Biografia

A l'edat de setze anys es va casar Agnès o Ines del Palatinat, una neta del duc Enric el Lleó i de Conrad de Hohenstaufen. Amb aquest matrimoni els Wittelsbach van heretar el Palatinat que van mantenir com a possessió fins al 1918. Des de llavors també el lleó es va convertir en un símbol heràldic en l'escut d'armes de Baviera i del Palatinat.

Otó va adquirir les riques regions de Bogen el 1240, i Andechs i Ortenburg el 1248 com una possessió familiar i d'aquesta manera va ampliar la seva base de poder a Baviera. Amb el comtat de Bogen els Wittelsbach van adoptar també la bandera de rombes blancs i blaus i des d'aleshores ha estat la bandera de Baviera (i del Palatinat).

Després de posar fi a una disputa amb l'emperador Frederic II, es va unir al partit dels Hohenstaufen el 1241. La seva filla, Isabel, es va casar amb el fill de Frederic IV, Conrad. A causa d'això, Otó va ser excomunicat pel Papa.

Va morir a Landshut el 1253. Igual que els seus avantpassats, Otó va ser enterrat a la cripta de l'abadia de Scheyern.

Matrimoni i fills

Otó es va casar amb Agnès, filla d'Enric V, comte palatí del Rin (fill d'Enric el Lleó) i Agnès de Hohenstaufen, a Worms el 1222. Els seus fills van ser:

• Lluís II de Wittelsbach, II duc de Baviera (Heidelberg 13 d'abril de 1229 - 2 febrer 1294).
• Enric I de Wittelsbach, XIII duc de Baviera (Landshut 19 de novembre 1235 - Burghausen 3 febrer 1290).
• Elisabet de Baviera, reina d'Alemanya (Landshut vers 1227 - 9 d'octubre de 1273), casada amb:
  • Conrad IV d'Alemanya, el 1246 a Vohburg;
  • Meinard II de Gorizia-Tirol, II duc de Caríntia, el 1259 a Munic
• Sofia (Lanshut 1236-Castell d'Hirschberg 9 d'agost de 1289), casada el 1258 amb el comte Gerhard IV de Sulzbach i d'Hirschberg.
• Agnès (vers 1240-vers 1306).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otó II de Wittelsbach

• Sigmund Ritter von Riezler: Otto II., Herzog von Baiern. a: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB), Duncker & Humblot, Leipzig 1887, S. 647–651.
• Max Spindler, Andreas Kraus: Die Auseinandersetzungen mit Landesadel, Episkopat und Königtum unter den drei ersten wittelsbachischen Herzögen (1180–1253) a: Andreas Kraus (Hrsg.): Das Alte Bayern. Der Territorialstaat vom Ausgang des 12. Jahrhunderts bis zum Ausgang des 18. Jahrhunderts. 2. Auflage. C. H. Beck, München 1988, ISBN 3-406-32320-0
• Wilhelm Störmer: Otto II. der Erlauchte a: Neue Deutsche Biographie (NDB)., Duncker & Humblot, Berlín 1999.