Otó de Freising

bisbe catòlic

Otó de Freising, Otó de Frisinga o Otto von Freising (cap a 1114 - 1158) va ser un bisbe i cronista alemany.[1]

Infotaula de personaOtó de Freising
Bischof Otto von Freising.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1111 Modifica el valor a Wikidata
Klosterneuburg Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1158 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Abadia de Morimond Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentabadia de Heiligenkreuz Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
1138 –
← Heinrich I. von FreisingAlbert I. von Harthausen →
Bisbe catòlic
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, escriptor i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThierry de Chartres, Gilbert de Poitiers i Hug de Sant Víctor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat22 de setembre Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBabenberg Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold III de Babenberg Modifica el valor a Wikidata i Agnès d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
GermansBerta de Boll, Riquilda de Staufen, Judit de Babenberg, Agnès de Babenberg, Gertrudis de Babenberg, Conrad III d'Alemanya, Enric II de Babenberg, Leopold IV de Babenberg, Frederic II de Suàbia, Conrad II de Babenberg i Adalbert II de Babenberg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the archduchy of Austria.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 127523223 Modifica els identificadors a Wikidata
Otó de Freising

BiografiaModifica

Nascut entre 1111 i 1114, va ser el cinquè fill de Leopold III (de la casa de Babenberg), marcgravi d'Àustria, i de la seva segona esposa Agnès, filla de l'emperador Enric IV. A través del primer matrimoni d'Agnès amb Frederic I, duc de Suàbia, Otó és mig germà de l'emperador Conrad III i oncle de l'emperador Frederic I Barba-roja.

El 1126, encara molt jove, va ser elegit prebost del capítol de canonges de Klosterneuburg, prop de Viena. Després va estudiar teologia a París i el 1132 va entrar a l'orde cistercenc. Malgrat la seva poca edat va ser elegit abat de l'Abadia de Morimond a Borgonya cap a 1136-1138 i poc després bisbe de Freising (Baviera). Allà es dedicà a reformar la vida monàstica i introduí a Freising l'estudi d'Aristòtil.[2]

El 1147 va participar en la desastrosa Segona Croada amb Conrad III i trobar-se al comandament d'un cos d'exèrcit. Tot i que aquest és delmat durant la marxa per Anatòlia, va aconseguir arribar a Jerusalem i tornar cap a l'any 1148 o 1149. Va gaudir del favor del successor de Conrad, Frederic I Barba-roja, que va acompanyar a Itàlia el 1154 per a la seva coronació a Roma. El 1158 es va traslladar a França per un capítol general de l'orde cistercenc, viatge durant el qual va visitar la seva antiga abadia de Morimond, on va caure malalt, i hi va morir el 22 setembre 1158.

És un adepte de la teoria històrica translatio imperii, una teoria que fa la base de l'eurocentrisme segons la qual el poder va passar «naturalment» de Roma a Constantinoble, seguidament als llatins, dels llatins als llombards i d'aquests últims als germànics. Otó dibuixa el camí del poder i del coneixement com el poder d'est a oest.[3]

ObresModifica

És autor de dues obres històriques:

  • La Chronica sive Historia de duabus civitatibus (Crònica o història de les dues ciutats) és una obra històrica i filosòfica en vuit llibres, que segueix a sant Agustí d'Hipona i a Orosi. En l'obra Otó també informa d'una trobada amb el bisbe Hug de Gabala, en aquesta s'assabenta d'un rei cristià nestorià a l'Orient anomenat el Preste Joan (és el primer esment d'aquesta figura llegendària).
  • Més coneguts són els seus Gesta Friderici Imperatoris[4] (Gestes de l'emperador Frederic), escrits a petició del mateix emperador, una de les fonts més importants sobre els primers anys de l'imperi dels Hohenstaufen.[2]

BibliografiaModifica

  • Thierry Dutour, La ciudad medieval. Orígenes y triunfo de la Europa urbana, p. 57. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otó de Freising
  1. «Otó de Freising». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Ketelhohn, Robert «Otto von Freising, Einführung» (en alemany). Domus ecclesiae, 17 desembre 2005 (2005-12-17) [Consulta: 15 febrer del 2015].
  3. Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval. Volum 198 de Manuals Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya, p. 16. ISBN 9788497884914. 
  4. «Gesta» com a plurale tantum neutre significa fetes, gestes.