Otamatone és el nom d'un instrument de música electrònica desenvolupat al Japó per la societat Cube Works amb Maywa Denki,[1] un grup d'artistes format pels germans Masamichi i Nobumichi Tosa.[2]

Infotaula d'instrument musicalOtamatone
Versions d'otamatone a un aparador. Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstrument musical de joguina, Instrument musical electrònic i Sintetitzador analògic Modifica el valor a Wikidata
ConstructorMaywa Denki (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data2009 Modifica el valor a Wikidata
Epònimcapgròs i to Modifica el valor a Wikidata
Originari deJapó Modifica el valor a Wikidata

Descripció i funcionament modifica

L'otamatone és una joguina sonora que té el cos forma de corxera, amb una «boca» sobre el cap de la nota musical. Per tocar música, cal utilitzar les dues mans: una mà sosté i estreny el «cap», l'altra controla el to de la nota fent lliscar el dit en tota la longitud d'una barra que actua com el diapasó d'un violí; una posició més elevada sobre el diapasó produeix un to més greu.[3] La variació de la pressió sobre el cap (obrint i tancant la «boca» de l'instrument) crea un efecte de wah-wah, i sacsejant el «coll» (modificant lleugerament la pressió sobre el «cap») crea un efecte de vibrato. Els botons a la part posterior del «cap» permeten canviar el to de les notes, apagar i encendre l'otamatone, o regular el volum.[4]

El so modifica

El so produït per aquest instrument es pot comparar amb el so d'un theremin,[5] d'un sintetitzador, o d'un Jinghu. El seu so li ha valgut a l'otamatone el haver estat qualificat com:

« L'instrument més irritant del planeta.[6] »

Models modifica

L'otamatone ha fabricat en diferents versions:[7]

  • Model original.
  • Model Wahha, amb dents.
  • Model Deluxe, amb una presa d'auriculars.
  • Model Mini.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Anthony Dunne; Fiona Raby Speculative Everything: Design, Fiction, and Social Dreaming. MIT Press, 22 novembre 2013, p. 25–. ISBN 978-0-262-01984-2. 
  2. «Maywa Denki». Arxivat de l'original el 25 de juliol 2018. [Consulta: 21 maig 2014].
  3. Sarah M. Schlachetzki. Fusing Lab and Gallery: Device Art in Japan and International Nano Art. transcript Verlag, març 2014, p. 35–. ISBN 978-3-8394-2026-3. 
  4. «Otamatone shop». Arxivat de l'original el 27 de novembre 2020. [Consulta: 24 maig 2014].
  5. «About Otamatone». Arxivat de l'original el 23 de gener 2017. [Consulta: 24 maig 2014].
  6. PoulpyBlast, « Otamatone, cet instrument du diable », Musique hors jeux vidéo, sur PoulpyBlog, 3 febrer 2014
  7. «otamatone.com». Arxivat de l'original el 2016-12-27. [Consulta: 27 desembre 2016].