Otmar de Sankt Gallen

Otmar de Sankt Gallen (Sankt Gallen?, ca. 689 - Werd, llac Constança, ca. 759) va ser un monjo benedictí, primer abat de l'abadia de Sant Gal. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

sant Otmar de Sankt Gallen

Pintura del sant
Biografia
Naixement	Othmarus, Odomarus 689 Sankt Gallen
Mort	16 novembre 759 (69/70 anys) Werd (en)
Sepultura	Abadia de Sankt Gallen (Suïssa)
Abat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Sankt Gallen
Ocupació	monjo, sacerdot
Orde religiós	Benedictins
abat, confessor
Celebració	Església Catòlica Romana (culte local a St. Gallen)
Canonització	864 , Constança nomenat per Salomó I, bisbe de Constança
Festivitat	16 de novembre
Iconografia	Hàbit benedictí, amb bàcul d'abat i una bóta de vi
Patró de	Sankt Gallen, amb S. Gal

Biografia

Otmar era d'origen germànic i va formar-se com a sacerdot a Chur, on probablement va ésser rector de l'església de Sant Forí. El comte Waltram de Turgòvia li va encarregar la restauració del monestir de columbanians que havia fundat Sant Gal en 612, i que estava en decadència. Otmar va reorganitzar-lo, va restablir-hi la disciplina, va reconstruir l'ermita on havia viscut Gal i va reformar la regla de vida. L'any 719 es convertí en el primer abat del monestir.

La reforma monàstica dels carolingis, vinculada a la unificació política dels territoris governats pels francs, hi arribà i en 747, per pressions de Pipí el Breu, Otmar va posar el monestir sota la Regla de Sant Benet, sota la que es mantingué fins al 1805, quan el monestir desaparegué. Com a compensació, el monestir obtingué més privilegis i terres. El monestir visqué una primera època daurada, tant en l'espiritual com en el material i cultural. Otmar començà l'apostolat fora del monestir, dedicant els monjos a l'assistència a malalts: s'hi construí un hospital per a malalts inguaribles i leprosos, l'edifici sanitari més antic de Suïssa. També va fundar l'escola monàstica, on el scriptorium va iniciar la biblioteca que encara avui es conserva.

L'activitat del monestir es guanyà els pobles del voltant; això, unit a la independència que mantenia, va fer que els comtes francs Warin i Ruthard n'estiguessin descontents i promogueren conflictes contra el monestir, per la possessió de terres i la jurisdicció del bisbat de Constança (Alemanya), que volia controlar l'abadia. El 759, els nobles i un monjo, Lampert, van dur a terme una conxorxa que portà a la reclusió d'Otmar. Falsament acusat d'adulteri, fou jutjat i condemnat a morir de gana. Fou després indultat i exiliat a l'illa Werd, al llac Constança, on morí el novembre del mateix any.

• 

  Escultura a St. Gallen

• 

  Retaule a la parròquia de Ludwigshafen

• 

  Estàtua a l'altar de Kirchberg

• 

  Catedral de St. Gallen, antiga abadia

Veneració

Otmar és considerat, amb Gal, fundador de l'abadia de Sankt Gallen. La diòcesi de Sankt Gallen, també amb Gal, el considera copatró: patronus aeque principalis.

Fou sebollit a l'abadia de Sankt Gallen deu anys més tard: el seu cos hi fou portat en secret.

Llegenda de la bóta de vi

La tradició diu que el cos del sant era incorrupte quan van portar-lo de Werd a Steinach, abans d'arribar a St. Gallen. Com que el temps era molt dolent, els homes que el portaven, remant, van haver de fer molt d'esforç i estaven assedegats. Portaven només una bóta de vi, però tots en bevien i no s'acabava. Per això, se sol representar Otmar amb una bóta de vi.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otmar de Sankt Gallen

• Informationen über den heiligen Othmar Arxivat 2012-06-04 a Wayback Machine.
• Eintrag