Obre el menú principal

Ottavio Rinuccini (20 de gener de 156228 de març de 1621) va ser un poeta italià i cortesà de finals del Renaixement i començaments del Barroc.

Infotaula de personaOttavio Rinuccini
Targa ottavio rinuccini.JPG
Biografia
Naixement 20 gener 1562
Florència
Mort 28 març 1621 (59 anys)
Florència
Lloc d'enterrament Basílica de la Santa Creu
Activitat
Ocupació Llibretista, poeta i escriptor

Musicbrainz: ae525d7b-4e1e-4bb9-a52a-f26a27d934ca Discogs: 1499466 IMSLP: Category:Rinuccini,_Ottavio
Modifica les dades a Wikidata
Portada de la primera edició d'Eurídice de Jacopo Peri i llibret d'Ottavio Rinuccini.

Va ser el llibretista de la considerada com la primera òpera: Dafne (1597), amb música de Jacopo Peri.

BiografiaModifica

Rinuccini era un home noble, membre de la Accademia Fiorentina i Accademia degli Elevati (acadèmia dels conspicus). Era part de la cort dels Médicis, per als quals, a partir de 1579, va participar en la creació dels intermedis efectuats a Florència.

Va ser un dels llibretistes de La pellegrina, un drama de Girolamo Bragagli, muntat a Florència en ocasió del casament del duc Ferran I de Toscana amb Cristina de Lorena, princesa de França. Va ser el primer llibretista d'una òpera, quan va col·laborar amb Jacopo Peri cap a 1590 per a la primera òpera (avui perduda): Dafne, el 1597, muntada en la casa dels Corsi.

Es va repetir diverses vegades, en ocasió dels carnavals de 1599 i 1600, també en 1604 i 1611, i en la cort de Màntua dels Gonzaga, el 1608.

Va inspirar l'òpera Dafne, llibret de Martin Opitz i música de l'alemany Heinrich Schütz i escenificada en Torgau el 1627.

També va escriure el llibret de la seva segona òpera Eurídice, que és l'òpera més antiga que es conserva, i molts més llibrets per a altres compositors.

Entre 1600 i 1604, Rinuccini va romandre a París on va poder conèixer al Ballet Francès de la Cort. El 1608, Rinuccini va treballar amb Claudio Monteverdi amb el qual va fer Il ballo delle ingrate, i Arianna —òpera perduda, de la qual només va sobreviure el famós Lament—, a més d'altres madrigals.