Ovella menorquina

raça d'ovella

L'ovella menorquina és una raça d'ovella pròpia de l'illa de Menorca, essent una de les quatre races ovines oficialment reconegudes a l'arxipèlag balear (les altres són l'eivissenca, la mallorquina i la roja mallorquina.[1] Tot i que és bona productora de llet, habitualment es cria per a vendre les cries com a carn, que és molt preuada i de qualitat consolidada.[2] Segons el catàleg oficial de races ovines d'Espanya, la raça menorquina —juntament amb altre trenta-dues— es troba en perill d'extinció.[3]

Ovella menorquina

Història modifica

L'ovella menorquina té semblances amb les ovelles de llana blanca d'altres illes de la Mediterrània occidental, com Mallorca, Eivissa o Sardenya, la qual cosa fa pensar que totes aquestes races poden tenir el mateix origen.[4] A Menorca, l'explotació ramadera de l'ovella per a la producció de llana va tenir una època d'auge en el segle xiv, en què va competir amb la llana anglesa. A partir de 1375, comerciants italians compraven llana menorquina, generalment de Maó, Ciutadella, Mercadal i Alaior, que es desembarcava a Liorna i es distribuïa després als centres de transformació de Gènova, Monza, Milà i Venècia.[5]

Llibre genealògic i cens modifica

L'ovella menorquina està censada en un llibre genealògic propi, que descriu el prototip racial i amb un disseny i estructura que va ser elaborat pel membres de l'Associació de Ramaders de l'Ovella Menorquina, els tècnics que treballaven en aquesta associació i per l'administració corresponent. L'ordre del conseller d'Agricultura i Pesca que creava i regulava el llibre genealògic va publicar-se en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el 22 de maig de 2001 i el 2012 se'n va publicar una modificació per a justar-se als canvis del Reial Decret 2129/2008.[6][a]

L'Any 2007, l'estimació del cens de l'ovella menorquina era de 3.100 caps i es va començar a treballar per aconseguir la denominació «Anyell de llet de Menorca» com a marca de garantia.[7]

Descripció modifica

Són animals de cos allargat i d'amplària i grandària mitjanes. L'alçada a la creu és en les femelles del voltant de 68 cm i en els mascles d'un 78 cm.; les femelles tenen una alçada mitjana a la creu de 68. El pes és de 45 en les femelles 65 kg i de 65 a 85 kg en els mascles. El cap té un perfil que pot anar de recte a subconvex, amb orelles allargades i amples, caigudes cap endavant. Les femelles són generalment sulles; els mascles, en canvi, és més freqüent que tinguin banyes, que tenen forma d'espiral. El velló és obert, blanc i mat, amb una gran densitat de fibres i de color blanc, sense taques. La llana sol estar impregnada d'una substància que es coneix com a 'suarda' i és segregada per la pell de l'ovella.[8]

Aprofitament modifica

L'ovella menorquina es cria per a obtenir-ne carn i llet. La seva gestió zootècnica, que detecta els individus amb un millor rendiment i els fa servir per a la reproducció, ha permès augmentar-ne la producció càrnia.[9] Pel que fa a la producció lletera, en les últimes dècades la ramaderia s'ha orientat més cap a la producció de llet de vaca. Tot i així, en moltes explotacions també es mantenen les ovelles convivint amb les vaques de pastura. El reglament de la denominació d'origen del formatge de Maó permet incorporar fins a un 10 per cent de llet d'ovella a la llet de vaca usada per a la seva elaboració.[10]

Notes modifica

  1. Hi ha una revisió del decret 2129/2008 que és vigent des del 23 de gener de 2018

Referències modifica

  1. Pons Barro, 2016, p. 24.
  2. «Ovella menorquina - Dades generals». GOIB - Races autòctones de les illes Balears. [Consulta: 2 abril 2023].
  3. Pons Barro, 2016, p. 52.
  4. «Ovella menorquina - orígens». GOIB - Races autòctones de les illes Balears. [Consulta: 2 abril 2023].
  5. Hernández Andreu, Joan «Florentins a terres de Menorca, un model de comerç marítim a la baixa edat mitjana» (pdf). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2000, pàg. 41-49 [Consulta: 2 abril 2023].
  6. «Real Decreto 2129/2008, de 26 de diciembre, por el que se establece el Programa nacional de conservación, mejora y fomento de las razas ganaderas» (en castellà). Noticias Jurídicas. [Consulta: 2 abril 2023].
  7. Gomila, Sam. «Sector agrari de Menorca: present i reptes de futur en una illa reserva de biosfera». A: Jornades sobre els 15 anys de la reserva de la biosfera de Menorca, 2009, p. 288 [Consulta: 2 abril 2023]. 
  8. Pons Barro, 2016, p. 76.
  9. Pons Barro, 2016, p. 89.
  10. Pons Barro, 2016, p. 96.

Bibliografia modifica

Pons Barro, Águeda Laura. Caracterización genética del ovino de las Islas Baleares (tesi) (en castellà). Còrdova: Universidad de Córdoba, 2016. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica