Obre el menú principal
Esquema amb els ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, per on s'alliberen els òvuls i on romanen a l'espera d'una possible fertilització fins a l'embaràs o la menstruació, a l'úter. Tant l'òvul no fecundat com l'eventual nounat es separen del cos de la mare a través de la vagina.

L'ovulació és un dels processos del cicle menstrual de la dona i de les femelles mamíferes. En aquest procés un fol·licle ovàric es trenca i allibera a l'úter un òvul, oòcit o gàmeta femení. L'ovulació de la dona no és substancialment diferent a la del cicle estral dels altres mamífers. L'interval de temps durant el qual es produeix l'ovulació es coneix com període periovulatori.

Les dones solen ovular un sol cop a cada cicle menstrual, tot i que és possible que hi hagi eventualment cicles anovulatoris, als quals no s'allibera cap òvul, i en canvi, de vegades, pot ser que se n'alliberin dos, o més rarament més de dos. L'alliberament de l'òvul de l'ovari sol ocórrer al mig del cicle menstrual, és a dir, entre el catorzè i el setzè dies a partir de l'última regla. El cicle menstrual varia segons cada dona, però sol tenir aproximadament quatre setmanes de durada, cosa que fa uns vint-i-vuit dies. L'òvul pot ser fertilitzat o no. Un òvul fertilitzat dóna lloc a un embaràs, mentre que un que no ho estigui romandrà a l'espera dues setmanes al cos de la dona i, en cas negatiu, serà expulsat mitjanant la menstruació, per deixar lloc a un proper nou òvul. El cos necessitarà dues setmanes per a produir-lo abans d'expulsar-lo a la propera ovulació.[1]

L'ovulació es produeix gràcies als fol·licles preovulatoris, que segreguen grans quantitats d'estradiol (un estrogen), i de l'hormona luteïnitzant (LH), la quantitat de la qual augmenta considerablement a conseqüència d'això. El pic preovulatori d'estradiol es produeix entre 24 i 36 hores abans de l'ovulació, mentre que el pic d'LH ocorre de deu a dotze hores abans de l'ovulació. Després de l'ovulació l'estructura dominant a l'ovari és el cos luti.[2]

Contingut

Planificació familiarModifica

 
Test d'ovulació basat en la quantitat d'LH a l'orina (un resultat positiu i un de negatiu)

Existeixen detectors d'hormones perquè una dona pugui conèixer a casa seva si es troba en període d'ovulació. També pot recórrer a diversos mètodes de contracepció per a evitar la fertilització dels seus ovòcits. Altrament, pot decidir fecundar-los per mitjà de diverses tècniques de fecundació assistida.

Síndrome de l'ovari poliquísticModifica

Una de cada vint dones en edat fèrtil pateixen la síndrome de l'ovari poliquístic, que es caracteritza, entre altres coses, per una manca d'ovulació (anovulació), o molt poques ovulacions (oligovulació), i que és la causa més corrent d'infertilitat a les dones.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ovulació  
  1. Fisiologia de l'ovulació Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats, de J.A. Vanrell i J. Iglesias Vanrell. Edicions Universitat Barcelona, 1996. ISBN 9788447515578 (català)