Oxigenoteràpia

administració terapèutica d'oxigen

L'oxigenoteràpia és el conjunt d'activitats que permeten introduir oxigen al pacient com a tractament transitori d'una patologia, generalment respiratòria. Aquest tractament pot ser administrat en algunes malalties com les pulmonars, fractures de costelles, després d'una lesió diafragmàtica, etc. L'objectiu és elevar la concentració d'oxigen en sang i teixits fins a restablir-ne la taxa normal. Una concentració excessiva d'oxigen en sang pot produir una depressió respiratòria, o sigui, l'efecte contrari buscat per l'oxigenoteràpia.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaOxigenoteràpia
Recovery room La Junta Hospital CO (24416457532).jpg modifica
Tipusprimers auxilis i medical gas therapy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD010102 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0184633 Modifica el valor a Wikidata

AdministracióModifica

Es pot administrar amb:

La determinació de l'oxigen en sangModifica

La determinació de l'oxigen en sang es pot fer de dues maneres: mitjançant la realització d'una gasometria arterial (determinació dels gasos circulants en sang arterial) i mitjançant la pulsioximetria.

La gasometria arterialModifica

La gasometria arterial consisteix a punxar una artèria, quasi sempre la radial. S'extreu sang i es determina la concentració d'oxigen i de diòxid de carboni. És la determinació més fiable del grau d'oxigenació dels teixits perquè determina la concentració de l'oxigen transportat per la sang arterial. L'extracció és una mica dolorosa i dificultosa en alguns pacients.

La pulsioximetriaModifica

La pulsioximetria és la mesura de la concentració d'oxigen en la sang en els capil·lars. Es determina de manera contínua i és monitoritzable.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oxigenoteràpia