Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.

Pàntou va tenir tres fills, Hiperènor, Euforb i Polidamant. La seva dona era Frontis.[1] S'explicava que Pàntou era originari de Delfos i que estava consagrat al culte d'Apol·lo. Quan es va produir la primera caiguda de Troia per obra d'Hèracles, Príam havia enviat uns homes a consultar l'oracle de Delfos. Quan van tornar, els delegats van portar Pàntou, per tal de mantenir les relacions amb Delfos. Una variant deia que un dels enviats de Príam s'havia enamorat de Pàntou i el va raptar i el va conduir per la força a Troia. Príam, per compensar Pàntou l'havia fet sacerdot d'Apol·lo a Troia. Va morir quan van prendre la ciutat.[2]

Referències modifica

  1. «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Panthous». [Consulta: 26 juliol 2021].
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 415. ISBN 9788496061972.