País de Punt
El País de Punt fou un territori amb el qual van comerciar els egipcis, i la majoria dels erudits pensa que se situa a la regió del cap Guardafui, al nord-est de Somàlia.[1]
HistòriaModifica
Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la qual comerciaven des de l'Imperi mitjà. Al temple principal de Deir al-Bari, uns relleus mostren una expedició naval egípcia al Punt, dirigida per Hakhopsitu, regent en el regnat de Tuthmosis III, de la dinastia XVIII, i s'enumeren els productes de la terra: or, encens, ivori, pells de lleopard, plomes d'estruç, fusta de banús… Anteriorment, el país havia comerciat amb Egipte; però, durant la dinastia XVIII, el Punt fou tributari de l'imperi dels faraons; una llista dels seus districtes presenta analogies amb llocs de la regió moderna de Puntland, a Somàlia. Als turons i muntanyes del país, anomenats en somali ogo i golis, es desenvolupa privilegiadament l'arbre de l'encens, i l'actual Puntland és la terra per excel·lència de l'encens i pot ser considerat el seu producte més típic.[4]
El País de Punt fou conegut per grecs i romans, que hi van comerciar, ja que alguns rituals religiosos exigien la utilització de l'encens i la mirra, i el primer n'era abundant al Punt; i també algunes varietats de mirra, que eren originàries del país. Al Periple de la Mar Eritrea (any 50), s'esmenten diverses ciutats de la costa de Punt: Ayalites (Assab?), Malao (Berbera), Mundi (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim?) i Akannai (Alula?). Plini el Vell esmenta "el port i el promontori de les espècies Barbaroi", referint-se al cap Guardafui.[5]
Més tard, van arribar-hi els àrabs. El primer viatger de qui queda constància és Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (847). Els viatgers àrabs parlen molt poc de Bilad al-Barbara (és a dir, el nord i nord-est de Somàlia), però se sap que comerciaven en aquesta zona amb vori, or i esclaus; en canvi, el comerç d'encens i mirra hi havia desaparegut. El xinès Tuang Sheng Shih esmenta la costa somali sota el nom de Po-pa-li; més tard, és esmentada per Shu Ku Kua sota el nom de Pi-pa-lo, assegurant que estava dividida en quatre districtes (informacions probablement basades en una obra de Shu Shu Fei, del 1178), i s'esmenten els productes de la zona: camells, ambre gris, vori, goma d'estírax, mirra, closques de tortuga, collars de perles, encens, estruços, girafes i zebres.
Els primers establiments musulmans s'hi han datat al segle viii i foren inicialment petits; però, amb el temps, la religió musulmana s'hi va estendre i, al segle xii o XIII, els habitants nadius ja havien assumit l'islam com a propi. Els àrabs van donar als nadius el nom de somalis, i la tradició atribueix el seu origen a Akil ben Abu Talib, cosí del profeta.
Les principals ciutats de la costa van formar petits estats comercials, però només hi ha alguna resta arqueològica i no s'hi han trobat detalls escrits. L'extrem nord-est de Somàlia va quedar allunyat dels punts comercials (menys a l'oest i al sud) i no s'hi han trobat monedes ni altres rastres de comerç; l'ocupació per molts segles en aquesta zona fou la pastura dels ramats. La influència musulmana al segle xiii s'estenia des l'oest del cap Guardafui (al nord) fins a Merka o Merca, capital dels somalis hawiyya. Al nord de Merca, hi havia Mogadiscio, que era una ciutat estat governada per un cap, que era una mena de soldà amb poders limitats i, més al nord, Hobyo (Obbia), on la fusió entre àrabs i somalis, tots musulmans, va portar a la constitució d'un soldanat a finals del segle xvi i començaments del XVII; encara un altre soldanat (Majertin) va governar la zona costanera més al nord, al mateix cap Guardafui.
Possibles ubicacions de PuntModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Ian Shaw & Paul Nicholson, The Dictionary of Ancient Egypt, British Museum Press, London. 1995, p.231.
- ↑ Hatshepsut's Temple at Deir El Bahari By Frederick Monderson
- ↑ Zdziebłowski, Szymon. «Polish Egyptologist discovered a secretary bird in the Temple of Hatshepsut», 20-06-2018.
- ↑ Shaw & Nicholson, p.231.
- ↑ Sadler, Jr., Rodney. «Put». A: Katharine Sakenfeld. New Interpreter's Dictionary of the Bible. 4. Nashville: Abingdon Press, 2009, p. 691–92.
- ↑ Dimitri Meeks – Chapter 4 – "Locating Punt" from the book Mysterious Lands", by David B. O'Connor and Stephen Quirke.
- ↑ The Ethiopians: A history, 2001. ISBN 978-0-631-22493-8.
- ↑ Owen Jarus ,«Baboon mummy analysis reveals Eritrea and Ethiopia as location of land of Punt». The Independent, 26-04-2010. [Consulta: 26 abril 2010].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: País de Punt |