Països Baixos al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Els Països Baixos són un dels pocs països que han participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des de la primera edició (1956). A data de 2007, només Bèlgica, Alemanya, França i el Regne Unit han participat més vegades.

Països Baixos

Estació membre (2014–)
Antics membres
NTS (1956–1969)
(1970–2009)
(2010–2013)
Final Nacional Nationaal Songfestival (1956-2012)
Aparicions 63 (53 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1957, 1959, 1969, 1975 i 2019
Semifinal 1r 2014 i 2019
Pitjor resultat
Final 23è 1994
Semifinal 21è 2007
Enllaços externs
Pàgina dels Països Baixos en Eurovision.tv

A través dels anys, els Països Baixos han tingut un èxit relatiu al festival, el qual l'han guanyat cinc vegades (encara que això els col·loca dins dels millors països). La seva primera victòria va ocórrer en 1957 amb la cançó «Net als toen» de Corry Brokken. Dos anys després, en 1959, hi van anar amb «Een beetje» de Teddy Scholten. En 1969, els Països Baixos van obtenir la victòria amb Lenny Kuhr i «De troubadour», encara que la van compartir amb França, Espanya i el Regne Unit. Les dues últimes victòria neerlandeses van venir en 1975, amb el grup Teach-In i «Ding-a-Dong», i en 2019, amb Duncan Laurence i «Arcade», entre les quals hi ha una diferència de quaranta-quatre anys. Els Països Baixos han acabat dues ocasions amb zero punts, i per tant en última posició, en 1962 amb De Spelbrekers i en 1963 amb Annie Palmen.

Des que van començar a participar, els Països Baixos solament hi han faltat en quatre ocasions. En 1985 i 1991, el país es va absentar a causa que Eurovisió va tenir lloc el 4 de maig, Dia de Commemoració al Regne. En 1995 i 2002 el país va ser relegat a causa del baix resultat obtingut en les edicions passades.

El festival s'ha realitzat cinc vegades als Països Baixos. En 1958, 1970, 1976 i 2020 a causa que havia guanyat les edicions anteriors. Malgrat haver guanyat l'edició de 1959, l'organització de l'esdeveniment en 1958 havia deixat a la radiodifusora sense fons suficients per tornar a organitzar el festival i va cedir l'honor al Regne Unit i a la BBC. En 1980 els Països Baixos van organitzar el festival després que Israel es refusés a fer-ho.

Des de començaments del mil·lenni, els Països Baixos no han tingut un bon resultat amb les seves cançons, fins al punt que l'any 2004 va quedar sisena en la semifinal amb una puntuació de 146 punts i en la final va obtenir un 20è lloc amb només 11 punts, de manera que no aconseguí classificar-se a la ronda final en set ocasions consecutives, en part a causa de la introducció del televot. Igual que els països d'Europa occidental, el Regne no té aliats lleials perquè li donin altes puntuacions, però Bèlgica i Israel són els països que comunament li donen la major quantitat de punts. D'altra banda i a raó de la diàspora turca i armènia, els Països Baixos sempre han donat altes puntuacions a Turquia i a Armènia. Els Països Baixos van participar en el festival de 2012 a Bakú, encara que no van aconseguir arribar a la final per vuitena vegada consecutiva. En 2013 va participar Anouk amb el tema «Birds», qui va aconseguir la 5a posició a Malmö en la semifinal (el seu millor resultat en la semifinal) i la 9a posició en la final. En 2014, aquest país va donar la sorpresa, ja que no partia com un dels favorits de les apostes de pagament, i va quedar 1a en la seva semifinal i 2a en la gran final, de manera que van quedar a un pas de la victòria. En 2015, novament es quedà sense final amb el tema «Walk Along» i la cantant Trijntje Oosterhuis, qui va acabar 14a amb 33 punts en la seva semifinal. En 2016, després de no classificar l'any previ, va seguir la bona ratxa començada en 2013 i aquell any van enviar Douwe Bob amb «Slow Down», tema que amb certa ajuda del jurat seria novament 5a en la semifinal i 11a en la gran final amb 153 punts. En 2017, va ocórrer cosa similar que a l'any anterior amb O'G3NE, amb un suport espectacular per part del jurat (a causa del seu gran directe), les quals van quedar quartes en la semifinal i onzenes en la gran final amb 150 punts. Un any més tard, Waylon quedà 18è amb 121 punts. En 2019, els Països Baixos van guanyar el festival 44 anys després de l'última vegada gràcies al tema «Arcade» de Duncan Laurence, qui va obtenir 498 punts.

En un total de 25 vegades, aquest país ha estat dins del TOP-10 dins d'una gran final.

Participacions modifica

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Ptes. Semifinal Ptes.
1956   Lugano Jetty Paerl «De vogels van Holland» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
Corry Brokken «Voorgoed voorbij»
1957   Frankfurt del Main Corry Brokken «Net als toen» 1 31
1958   Hilversum Corry Brokken «Heel De Wereld» 9 1
1959   Canes Teddy Scholten «Een beetje» 1 21
1960   Londres Rudi Carrell «Wat Een Geluk» 12 2
1961   Canes Greetje Kauffeld «Wat Een Dag» 10 6
1962   Luxemburg De Spelbrekers «Katinka» 13 0
1963   Londres Annie Palmen «Een Speeldoos» 13 0
1964   Copenhaguen Anneke Grönloh «Jij Bent Mijn Leven» 10 2
1965   Nàpols Conny Vandenbos «'t Is Genoeg» 11 5
1966   Luxemburg Milly Scott «Fernando en Filippo» 15 2
1967   Viena Thérèse Steinmetz «Ring-Dinge-Ding» 14 2
1968   Londres Ronnie Tober «Morgen» 16 1
1969   Madrid Lenny Kuhr «De troubadour» 1 18
1970   Amsterdam Hearts of Soul «Waterman» 7 7
1971   Dublín Saskia & Serge «Tijd» 7 85
1972   Edimburg Sandra & Andres «Als 't Om De Liefde Gaat» 4 106
1973   Luxemburg Ben Cramer «De Oude Muzikant» 14 69
1974   Brighton Mouth & MacNeal «I see a star» 3 15
1975   Estocolm Teach-In «Ding-a-dong» 1 152
1976   La Haia Sandra Reemer «The Party's Over» 9 56
1977   Londres Heddy Lester «De Mallemolen» 12 35
1978   París Harmony «'t Is OK» 13 37
1979   Jerusalem Xandra «Colorado» 12 51
1980   La Haia Maggie MacNeal «Amsterdam» 5 93
1981   Dublín Linda Williams «Het Is Een Wonder» 9 51
1982   Harrogate Bill van Dijk «Jij En Ik» 16 8
1983   Múnic Bernadette «Sing me a song» 7 66
1984   Luxemburg Maribelle «Ik Hou Van Jou» 13 34
No hi va participar en 1985
1986   Bergen Frizzle Sizzle «Alles Heeft Ritme» 13 40 No va haver-hi semifinals
1987   Brussel·les Marcha «Rechtop In De Wind» 5 83
1988   Dublín Gerard Joling «Shangri-La» 9 70
1989   Lausana Justine Pelmelay «Blijf Zoals Je Bent» 15 45
1990   Zagreb Maywood «Ik Wil Alles Met Je Delen» 15 25
No hi va participar en 1991
1992   Malmö Humphrey Campbell «Wijs Me De Weg» 9 67 No va haver-hi semifinals
1993   Millstreet Ruth Jacott «Vrede» 6 92 Kvalifikacija za Millstreet
1994   Dublín Willeke Alberti «Waar Is De Zon» 23 4 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996   Oslo Maxine & Franklin Brown «De Eerste Keer» 7 78 9 63
1997   Dublín Mrs. Einstein «Niemand Heeft Nog Tijd» 22 5 No va haver-hi semifinals
1998   Birmingham Edsilia Rombley «Hemel En Aarde» 4 150 [nota 1]
1999   Jerusalem Marlayne Sahupala «One good reason» 9 71
2000   Estocolm Linda Wagenmakers «No goodbyes» 13 40
2001   Copenhaguen Michelle «Out on my own» 19 16
No hi va participar en 2002
2003   Riga Esther Hart «One more night» 13 45 No va haver-hi semifinals
2004   Istanbul Re-Union «Without you» 20 11 6 146
2005   Kíev Glennis Grace «My impossible dream» No es va classificar 14 53
2006   Atenes Treble «Amambanda» 20 22
2007   Hèlsinki Edsilia Rombley «On top of the world» 21 38
2008   Belgrad Hind «Your heart belongs to me» 13 27
2009   Moscou De Toppers «Shine» 17 11
2010   Oslo Sieneke «Ik ben verliefd» 14 29
2011   Düsseldorf 3JS «Never alone» 19 13
2012   Bakú Joan Franka «You and me» 15 35
2013   Malmö Anouk «Birds» 9 114 6 75
2014   Copenhaguen The Common Linnets «Calm after the storm» 2 238 1 150
2015   Viena Trijntje Oosterhuis «Walk along» No es va classificar 14 33
2016   Estocolm Douwe Bob «Slow Down» 11 153 5 197
2017   Kíev O'G3NE «Lights and Shadows» 11 150 4 200
2018   Lisboa Waylon «Outlaw in 'Em» 18 121 7 174
2019   Tel Aviv Duncan Laurence[1] «Arcade» 1 498 1 280
2020   Rotterdam Jeangu Macrooy «Grow» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Jeangu Macrooy «Birth of a New Age» 23 11 País amfitrió
2022   Torí S10 «De Diepte» 11 171 2 221
2023   Liverpool Mia Nicolai & Dion Cooper «Burning Daylight» No es va classificar 13 7
2024   Malmö Joost Klein

Festivals organitzats als Països Baixos modifica

Llegenda
  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior
  Festival cancel·lat
Edició Ciutat seu Localització Presentadors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1958 Hilversum Estudis AVRO Hannie Lips
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1970 Amsterdam RAI Amsterdam Willy Dobbe
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1976 La Haia Centre de Congressos dels Països Baixos Corry Brokken
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1980 La Haia Centre de Congressos dels Països Baixos Marlous Fluitsma
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020 Rotterdam Ahoy Rotterdam Chantal Janzen, Edsilia Rombley & Jan Smit / Nikkie de Jager (en línia)
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 Rotterdam Ahoy Rotterdam

Votació dels Països Baixos modifica

Fins a 2019, la votació dels Països Baixos ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1   Suècia 190
2   Bèlgica 173
3   Alemanya 167
4   França 162
5   Regne Unit 153
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1   Suècia 272
2   Bèlgica 229
3   Dinamarca 218
4   Noruega 211
5   Israel 185
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1   Bèlgica 168
2   França 158
3   Irlanda 151
4   Alemanya 147
5   Suïssa 138
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1   Bèlgica 268
2   Irlanda 199
3   Alemanya 198
4   França 195
5   Dinamarca 192

12 punts modifica

  • Els Països Baixos han donat 12 punts a:

Final (1975 - 2015) modifica

Any País Any País Any País
1975   Luxemburg 1989   Dinamarca 2003   Turquia
1976   França 1990   França 2004
1977   Bèlgica 1991 No hi va participar 2005
1978   Israel 1992   Itàlia 2006
1979   França 1993   Portugal 2007
1980   Alemanya 1994   Irlanda 2008   Armènia
1981   Regne Unit 1995 No hi va participar 2009   Noruega
1982   Xipre 1996   Irlanda 2010   Armènia
1983   Israel 1997   Regne Unit 2011   Dinamarca
1984   França 1998   Alemanya 2012   Suècia
1985 No hi va participar 1999 2013   Bèlgica
1986   Suïssa 2000   Turquia 2014   Àustria
1987   Irlanda 2001   Estònia 2015   Bèlgica
1988   Dinamarca 2002 No hi va participar

Final (2016 -) modifica

Any Jurat Televot
2016   Austràlia   Bèlgica
2017   Portugal   Portugal
2018   Alemanya   Alemanya
2019   Suècia   Noruega
2021   Suècia   Noruega

Galeria d'imatges modifica

Referències i notes modifica

  1. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, de manera que el país germànic havia de rebre els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir, i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.