Viquipèdia

Pa de figa

dolç a base de figues

El pa de figues[1][2][3] o pa de figa[1][4][3] (panfigo,[5][6][7][8] panfígol,[9][10] pamfígol[11] [pam'figo] al País Valencià)[12] o pampolfígol[13] és un producte típic de la gastronomia mediterrània. Als països catalans,[14][15] es consumia durant la tardor i l'hivern. Actualment es concentra durant les festes de Nadal.

Infotaula menjarPa de figa
País d'origenPortugal, Espanya i Turquia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusaliment i confit Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfiga i figuera Modifica el valor a Wikidata

Es tracta d'unes postres fetes a base de figues seques capolades[16][17][18] o senceres, ametlla, canyella, clau d'espècia i matafaluga, amb què es fa una pasta atapeïda dins un motlle rodó. Es fa també amb figues seques senceres macerades en moscatell i matafaluga, i premsada amb ametlles o nous i comí.[14] Una altra variant seria fer-la amb figues seques senceres, aiguardent, fonoll, matafaluga i altres herbes aromàtiques.[15] També s'hi poden afegir altres fruites i fruits secs, com ara avellanes, orellanes o panses.[19]

Aquesta recepta camperola permetia a les famílies d'aprofitar l'abundant producció de figues de manera més duradora.[20] Probablement d'origen àrab, habitualment es comercialitza en format de disc sencer o en porcions. Als Països Catalans, sovint acompanya el formatge, i es pot acompanyar amb un moscatell (vi dolç).[20]

Referències històriques

modifica

El pa fígol ha estat consumit des de temps antics. La Bíblia Hebrea menciona l'aliment dveláh (hebreu: דבילה) en diversos paràgrafs:

Aleshores Abigail es va afanyar a prendre dos-cents pans, dues ampolles de vi... cent raïms de panses i dos-cents pastissos de figues, etc. (1 Samuel 25:18)[21]

I li van donar un tros de coca de figues i dos raïms de panses, etc. (1 Samuel 30:12)[22]

A més, els qui eren a prop d'ells... portaven pa en ases, en camells, en mules i en bous, fins i tot menjar fet de farina, [i] coques de figues, i manats de panses, i vi, etc. (1 Cròniques 12:40)[23]

Ja al segle I dC, es lliuraven pastissos de figues seques i premsades a un lloc anomenat Beit Qarnayim.[24] Al segle II dC, els pastissos de figues preparats al sud de Palestina, prop de Queilà, eren considerats més sucosos i dolços que altres varietats conegudes de figues seques i, per tant, se'ls donava un estatus especial.[25][26][27] Un camp de 50 x 50 colzes amb almenys 3 figueres o més podia produir fins a 27,3 quilograms de pastissos de figues.[28] Es considerava que els pastissos de figues produïts a Bosra eren de qualitat inferior als produïts a Palestina.[26] La figuera originària de Síria (que en l'època romana incloïa la Judea de Palestina), amb les seves magnífiques qualitats, va ser finalment introduïda a Itàlia, tal com ho testifica Plini el Vell (23-79 dC).[29]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «pa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «Pa de figa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 «pa». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «pa de figa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «panfigo». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. ↑ «panfigo» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  7. ↑ «panfigo». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. ↑ «panfigo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «panfígol» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  10. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «panfigol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  11. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pamfigol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  12. ↑ «Suera dedica el SOM de novembre a fer panfigo, en l'últim dia de les festes», El TriAngulo. El periódico digital comarcal Espadán - Mijares - Onda, 4 de novembre de 2012.
  13. ↑ «Pampolfigol» al Diccionari de la Vall d'Albaida (diccionari digital).
  14. ↑ 14,0 14,1 «Pa de figues», La Gastroteca.cat. [Consulta: 12-05-2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 Carme Rosselló, Immaculada Bestard, i altres: Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2003, p. 22.
  16. ↑ «Pa de figues. Llaminadura de rebost», Cuina. [Consulta: 12-05-2023].
  17. ↑ «Pa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  18. ↑ Pa de figues a Optimot
  19. ↑ «Pa de figa amb fruits secs», Formatgeria Cal Pujolet. [Consulta: 12-05-2023].
  20. ↑ 20,0 20,1 «El pa de figues, el fidel aliat dels formatges i els torrons». VAdeGust, 16-11-2020. [Consulta: 12 maig 2023].
  21. ↑ 1 Samuel 25:18:HE
  22. ↑ 1 Samuel 30:12:HE
  23. ↑ 1 Chronicles 12:40:HE
  24. ↑ Yardeni, Ada «New Jewish Aramaic Ostraca». Israel Exploration Journal, vol. 40, 2/3, 1990, pàg. 130–152. JSTOR: 27926179.
  25. ↑ Jerusalem Talmud (Bikkurim 3:3), Solomon Sirilio's commentary there.
  26. ↑ 26,0 26,1 Ben Melchizedek, Isaac. Nissan Sachs. The Commentary of Rabbi Isaac ben Melchizedek to Mishnah Zera'im (en hebreu). Jerusalem: Mekhon ha-Talmud ha-Yiśre'eli ha-shalem, 1975, p. 50 (note 7). OCLC 19160627. , s.v. Demai 2:1
  27. ↑ Grasovsky, Asaph & Weitz, Joseph (1932), "Fig Growing in Palestine (1930)", Government of Palestine, Department of Agriculture and Forests (Agricultural Leaflets) - Series IV Horticulture, vol. 28, Jerusalem: Government of Palestine, p. 2, OCLC 234128890
  28. ↑ Jerusalem Talmud (Shevi'it 1:2, Sirilio's commentary)
  29. ↑ Goor, Asaph «The History of the Fig in the Holy Land from Ancient Times to the Present Day». Economic Botany, vol. 19, 2, 1965, pàg. 127. DOI: 10.1007/BF02862824. JSTOR: 4252586.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pa_de_figa&oldid=35180560»