Pablo Larraín Matte
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Pablo Larraín Matte (Santiago, Regió Metropolitana de Santiago; 19 d'agost de 1976) és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.[1]
_(cropped).jpg)  | |
| Nom original | (es) Pablo Larraín |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 agost 1976 (47 anys) Santiago de Xile |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació - comunicació audiovisual |
| Color dels ulls | Marró clar |
| Color de cabells | Marró fosc |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció, producció cinematogràfica i guionatge cinematogràfic |
| Ocupació | director de cinema, muntador, realitzador, guionista, productor de cinema, productor delegat, guionista de cinema |
| Gènere | Drama i cinema biogràfic |
| Família | |
| Cònjuge | Antonia Zegers (2008–2014) |
| Pares | Hernán Larraín i Magdalena Matte |
| Germans | Hernan Larrain Matte |
Premis
| |
     | |
Biografia modifica
Fill d'Hernán Larraín —Ministre de Justícia i Drets Humans en el segon govern de Sebastián Piñera i expresident de la UDI, partit de dreta conservadora—, i de Magdalena Matte —exministra d'Habitatge i Urbanisme en el primer govern de Sebastián Piñera—, va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació (UNIACC).
És soci fundador de Fábula, una empresa dedicada al desenvolupament de cinema i comercials on ha exercit diversos projectes.[2]
El seu primer llargmetratge, Fuga el va dirigir en 2005; va ser estrenat comercialment a Xile al març de 2006 i va obtenir reconeixement internacional en guanyar als festivals de Cartagena, Màlaga i de Cinema Llatinoamericà de Trieste.[3] Les seves següents pel·lícules —Tony Manero i Post Mortem— consolidaren el seu èxit.[4]
El 2011 va debutar com a director d'una sèrie televisiva, Prófugos.
El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la qual el mexicà Gael García Bernal interpreta un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" en el plebiscit de 1988, per impedir que Augusto Pinochet seguís en el poder.[5] No va ser nominada al Premi Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no Anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.[6]
Al febrer de 2015 va estrenar a la Berlinale la seva cinquena pel·lícula, El club, on va obtenir l'Os de Plata-Gran Premi del Jurat.[7] La cinta és un drama centrat en un grup de capellans que per haver comès actes reprovatoris l'Església catòlica els manté amagats en una casa d'un poble remot.[8] La cinta es va guanyar una nominació als Globus d'Or en la categoria de Millor pel·lícula en llengua no anglesa.[9]
Va debutar en el gènere del videoclip en 2013, amb un per a la cançó Detrás del alma, que forma part del nou àlbum Se caiga el cielo del grup Electrodomésticos.[10] A l'any següent va dirigir per primera vegada una òpera: Katia Kabanova de Leoš Janáček,[11] estrenada al Teatro Municipal de Santiago el dos de maig.[12]
A la fi de 2017 es va anunciar que Larraín dirigiria una sèrie de thriller religiós anomenada Santa María. La producció es durà a terme per les cadenes Fox Networks Group Latin America i Movistar+ España.[13]
Larraín va participar en la sèrie Homemade, una antologia composta de curtmetratges dirigits per diversos cineastes durant la pandèmia de malaltia per coronavirus i estrenada per Netflix en 2020. La resta dels curtmetratges van estar dirigits per Sebastián Lelio, Ladj Ly, Paolo Sorrentino, Rachel Morrison, Naomi Kawase, Ana Lily Amirpour i Kristen Stewart, entre altres.[14]
Vida personal modifica
Malgrat la seva connexió familiar dretana, la seva obra com a cineasta no té res a veure amb aquest corrent polític i, en qualsevol cas, és la d'un antipinochetista convençut. "A Xile, la dreta és responsable directa, a través del govern de Pinochet, del que va passar amb la cultura en aquests anys, no sols amb l'eliminació i la no propagació d'ella sinó, també, en la persecució d'autors i artistes", va declarar Larraín a l'Agència EFE en 2008. Va afirmar que "Xile va estar gairebé vint anys sense possibilitat d'expressar-se des del punt de vista artístic" i va opinar que "la dreta en el món no té molt interès per la cultura i això revela la ignorància que probablement tenen, perquè és difícil que algú gaudeixi o s'encanti amb coses que no coneix".[15]
Està separat, des de fins de 2014, de l'actriu Antonia Zegers,[16] amb qui té dos fills, Juana (2008)[17] i Pascual (2011).
Filmografia modifica
Director
- 2006: Fuga
- 2008: Tony Manero
- 2009: Resurrección (curtmetratge)
- 2010: Post mortem
- 2011: Prófugos (Sèrie de televisió, amb Jonathan Jakubowicz)
- 2012: No
- 2015: El club
- 2016: Neruda
- 2016: Jackie
- 2019: Ema
Guionista
- 2006: Fuga
- 2008: Tony Manero
- 2010: Post mortem
Productor
- 2007: La vida me mata de Sebastián Silva
- 2009: Grado 3 de Roberto Artiagoitia
- 2009: El año del tigre de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín i Gonzalo Maza
- 2011: Ulises de Óscar Godoy - amb Juan de Dios Larraín
- 2012: Joven y alocada de Marialy Rivas - amb Juan de Dios Larraín
- 2013: Gloria de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín
- 2013: Crystal Fairy & the Magical Cactus de Sebastián Silva - amb Juan de Dios Larraín
- 2015: Nasty Baby de Sebastián Silva - amb Juan de Dios Larraín i altres
- 2015: El club - amb Juan de Dios Larraín
- 2017: Una mujer fantástica - amb Juan de Dios Larraín, Sebastián Lelio i Gonzalo Maza
- 2018: Gloria Bell de Sebastián Lelio - amb Juan de Dios Larraín
- 2020: Nadie sabe que estoy aquí de Gaspar Antillo - amb Juan de Dios Larraín.
Premis i nominacions modifica
Premis Oscar modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2013 | Millor pel·lícula de parla no Anglesa | No | Nominat |
Premis Globus d'Or modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2016 | Millor pel·lícula en llengua no anglesa | Neruda | Nominat |
| 2015 | Millor pel·lícula en llengua no anglesa | El club | Nominat |
Premis Platino [1][18] modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2017 | Millor Pel·lícula | Neruda | Nominat |
| 2017 | Millor direcció | Neruda | Nominat |
| 2016 | Millor pel·lícula | El club | Nominat |
| 2016 | Millor direcció | El club | Nominat |
| 2016 | Millor guió | El club | Guanyador |
Premis Fènix modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2015 | Millor pel·lícula | El club | Guanyador |
| 2015 | Millor direcció | El club | Guanyador |
| 2015 | Millor guió | El club | Guanyador |
| 2016 | Millor pel·lícula | Neruda | Guanyador |
| 2016 | Millor direcció | Neruda | Nominat |
Premis Ariel modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2009 | Millor pel·lícula iberoamericana | Tony Manero | Nominat |
Premis Pedro Sienna modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2007 | Millor llargmetratge ficció | Fuga | Nominat |
| 2007 | Millor guió | Fuga | Nominat |
| 2009 | Millor llargmetratge ficció | Tony Manero | Nominat |
| 2009 | Millor direcció | Tony Manero | Nominat |
| 2009 | Millor guió | Tony Manero | Nominat |
| 2011 | Millor llargmetratge ficció | Post mortem | Nominat |
| 2011 | Millor guió | Post mortem | Nominat |
| 2012 | Millor llargmetratge ficció | No | Guanyador |
| 2016 | Millor llargmetratge ficció | El club | Guanyador |
| 2016 | Millor direcció | El club | Guanyador |
| 2016 | Millor guió | El club | Guanyador |
Premis Altazor modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2009 | Millor direcció | Tony Manero | Nominat |
| 2013 | Millor direcció | No | Guanyador |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2012[19] | Premi Quinzena de Realitzadors | No | Guanyador |
Altres premis modifica
| Esdeveniment | Any | Categoria | Pel·lícula |
|---|---|---|---|
| Festival Internacional de Torí | 2008 | Millor pel·lícula | Tony Manero |
| Festival Internacional de Cinema de l'Havana | 2008 | Gran Coral | Tony Manero |
| Festival Internacional de Varsòvia | 2008 | Premi Especial del Jurat | Tony Manero |
| Festival Internacional d'Istanbul | 2009 | Millor Pel·lícula | Tony Manero |
| Festival Internacional de Rotterdam | 2009 | Premi KNF | Tony Manero |
| Festival Internacional de Cinema d'Antofagasta | 2010 | Millor pel·lícula | Post mortem |
| Festival Internacional de Cinema de l'Havana | 2010 | Segon Premi Coral i Premi de la Crítica | Post mortem |
| Festival Internacional de Cinema de l'Havana | 2012 | Primer premi Coral al millor llargmetratge de ficció | No[20] |
| Festival Internacional de Cinema de Berlín | 2015 | Os de Plata-Gran Premi del Jurat | El club[7] |
| Festival de Cinema de Chicago | 2015 | Millor director | El club |
| Festival Internacional de Cinema de l'Havana | 2015 | Gran Coral | El club |
| Festival Internacional de Cinema de Durango | 2015 | Centaure d'Or (Millor Director) | El Club |
| Festival Internacional de Cinema de Toronto | 2016 | Platform Prize | Jackie |
Referències modifica
- ↑ Jackie Kennedy, la reina de Camelot, Público (España), 16/02/2017
- ↑ Página de Fábula; acceso 19.02.2012
- ↑ Lista de Premios en IMDb, en inglés; acceso 18.05.2012
- ↑ Dominique CASIMIRO, "Le cinéma sans tain / teint de Pablo Larrain", Narcisse à l'écran, Bénédicte Brémard, Julie Michot y Carl Vetters (ed.), Les Cahiers du Littoral, n.° 15, 2012, pp. 69-81
- ↑ Película de Pablo Larraín sobre el plebiscito comienza a sonar para Cannes, El Mercurio Online, 17.02.2012; acceso 19.02.2012
- ↑ «NO es nominada como mejor película extranjera al Oscar y se transforma en la primera cinta chilena seleccionada». La Tercera, 10-01-2013 [Consulta: 10 gener 2013]. Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ 7,0 7,1 'Taxi', del iraní Jafar Panahi, logra el Oso de Oro de la Berlinale, El Mundo, 14.02.2015; acceso 15.02.2015
- ↑ Gregorio Belinchón. El cine chileno exhibe músculo en Berlín, El País, 12.02.2015; acceso 15.02.2015
- ↑ «"El Club" de Pablo Larraín es nominada a los Globo de Oro 2016». Emol, 10-12-2015 [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ Marcos Moraga. Larraín debuta en los videoclips Arxivat 2013-08-06 a Wayback Machine., La Tercera, 01.06.2013; acceso 02.06.2013
- ↑ Juan Antonio Muñoz H. Desigual estreno en Chile de "Katia Kabanova", El Mercurio, 04.05.2014; acceso 15.02.2015
- ↑ Jorge Letelier F. Pablo Larraín y su debut en la ópera: "Es un privilegio muy grande, un lujo" Arxivat 2016-05-02 a Wayback Machine., La Tercera, 02.05.2014; acceso 15.02.2015
- ↑ Emol. Fox Latinoamérica firma acuerdo para desarrollar serie creada por el director Pablo Larraín, Emol, 14.12.2017; acceso 14.12.2017
- ↑ ««Homemade»: Larraín y Lelio llegan a Netflix con serie de cortos grabados en cuarentena». Solo Artistas Chilenos, 24-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ Cineasta Pablo Larraín dice que la derecha es "responsable directa" del apagón cultural sufrido por el país Arxivat 2010-08-27 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 01.08.2008; acceso 19.02.2012
- ↑ Cristián Farías / Carlos Zúñiga. La muy íntima amistad del director de cine Pablo Larraín y Virginie Ledoyen, sex symbol de la película La Playa, de Leo DiCaprio, Glamorama, 27.05.2015; acceso 11.09.2015
- ↑ Carolina Farías. Se acabó la dulce espera de Antonia Zegers: Fue mamá, Terra, 19.03.2008; acceso 19.02.2012
- ↑ «Nominaciones a los Premios PLATINO del cine Iberoamericano 2016» (en castellà). , 09-06-2016 [Consulta: 25 gener 2018].
- ↑ pel·lícula chilena 'No' gana la Quincena de Realizadores de Cannes, El Mercurio, 25.05.2012; acceso 26.05.2012
- ↑ pel·lículas chilenas triunfan en Festival de Cine de La Habana Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., nota de l'Agencia EFE reproducida en La Tercera, 14.12.2012; acceso 16.12.2012
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Larraín Matte |