Pablo Tac
Pablo Tac o Quechnajuichom també dit "Qéchngawichum" (Oceanside, Califòrnia 1822–1841) fou un acadèmic amerindi dels luiseños que proporcionà una perspectiva contemporània poc habitual de les institucions i història antiga de l'Alta Califòrnia. Va crear els primers sistemes escrits per al luiseño,[1] i el seu treball és "l'única font primària del luiseño escrit per un luiseño fins al segle xx."[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1822  Oceanside (Califòrnia) |
| Mort | 1841 (18/19 anys) Roma |
| Activitat | |
| Camp de treball | Il·lustració |
| Ocupació | lingüista |
Biografia modifica
Tac va néixer de pares luiseños a la Missió San Luis Rey de Francia i va estudiar a l'escola de la missió. Era un estudiant prometedor i juntament amb un altre nen va ser assenyalat pel missioner franciscà, el pare Antoni Peyrí i Aulèstia, per acompanyar-lo quan va sortir de Califòrnia el 1832. Tac va visitar Roma en 1834 i va ser inscrit al Col·legi de la Propaganda, on estudià gramàtica llatina. Després va passar a estudiar retòrica, humanitats i Filosofia en la preparació per al treball missioner, però va morir en 1841.
Com a estudiant, Tac va escriure una gramàtica i un diccionari luiseño per al cardenal i lingüista Giuseppe Gasparo Mezzofanti, i en particular inclou una història com a part del seu manuscrit.[1] Va crear una forma d'escriure luiseño que basada en el llatí i l'espanyol, que és diferent de la forma moderna actual descolonitzada d'escriure luiseño.[3]
Tac també va escriure un assaig sobre la "Conversió de San Luiseños d'Alta Califòrnia." Aquest últim inclou informació sobre formes de vida indígenes (incloent danses i jocs) i la història i l'organització de la missió, juntament amb dos dibuixos de Tac. Tac va relatar els principis de la vida a la missió San Luis Rey titulat La vida índia i costums en la Missió San Luis Rey: Un relat de la visa de la missió de Califòrnia per Pablo Tac, un neòfit indi (escrit al voltant de l'any 1835, editat i traduït a l'anglès per Minna Hewes i Gordon Hewes el 1958). En el llibre, Tac lamentar la ràpida disminució del seu poble:
A Quechla no fa gaire hi havia 5.000 ànimes, amb totes les terres veïnes. A causa d'una malaltia que va arribar a Califòrnia 2.000 ànimes van morir i 3.000 van restar." [4]
Tac va passar a descriure el tractament preferencial que rebien els padres:
En la missió de San Luis Rey de Francia el pare Fernandino[sic] és com un rei. Ell té els seus patges, alcaldes, majordoms, músics, soldats, jardins, ranxos, ramat...." [5]
Tac també va assenyalar que el seu poble inicialment van tractar d'impedir l'avenç dels espanyols a les seves terres del sud de Califòrnia. Quan els estrangers invasors s'acostaven,
"...el cap es va posar dret...va anar cap a ells," exigint, "... Què és el que busqueu? Deixeu el nostre país!"
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Lightfoot, Kent G.. Indians, Missionaries, and Merchants: The Legacy of Colonial Encounters on the California Frontiers. University of California Press, Berkeley, CA, 2004. ISBN 0-520-20824-2.
- Haas, Lisbeth. Pablo Tac, Indigenous Scholar: Writings on Luiseño Language and Colonial History, c. 1840. Berkeley and Los Angeles, California.: University of California Press, 2011. ISBN 0520261895.