Pagre
El pagre, pargo (Tortosa, Castelló) o pagra <fem.> (Mallorca) i pàguera (Mallorca) (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar. La forma jove es denomina pargotí o pargolí.
Pagrus pagrus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 15873 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Pagrus |
| Espècie | Pagrus pagrus Linnaeus, 1758 |
Morfologia modifica
- Talla: màxima 82 cm, comuna entre 20 i 60 cm.
- Cos oval i moderadament alt.
- Perfil dorsal convex, lleugerament abrupte, davant de l'ull; de 6 a 7 fileres d'escates sobre les galtes; preopercle nu; boca baixa, llavis gruixuts; grans dents caniniformes, 4 superiors i 6 inferiors, seguides per unes altres més petites, que passen a ser molariformes a la part de darrere.
- De 14 a 18 branquispines sobre el primer arc branquial.
- Línia lateral que consta de 50 a 56 escates.
- Una sola aleta dorsal amb una part espinosa i una altra formada per radis tous; les dues primeres espines no són més curtes que les següents, que no són filamentoses.
- L'anal, amb tres espines i radis tous.
- Les pectorals, grans i falcades.
- Les ventrals toràciques, amb una espina i cinc radis tous.
- Aleta caudal bifurcada.
- El color és rosat, amb reflexos argentats.
- Una taca fosca al cap (des de la nuca fins a l'extrem posterior de la boca); una petita taca a la base de les pectorals; punts de color blavós sobre la part superior dels flancs; aleta caudal de color rosat més fosc, amb les dues puntes de la cua blanques.
- Sense cap taca negra sobre l'origen de la línia lateral, ni cap banda frontal daurada.
Comportament modifica
Espècie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de fanerògames fins als 250 m, més comuna fins als 100m.
Solitari, però els joves poden formar grups petits.
Alimentació modifica
Reproducció modifica
Madura quan té 24 cm i la reproducció es dona entre abril i juny.
Distribució geogràfica modifica
S'estén arreu de la Mediterrània excepte a la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental (des del sud de les Illes Britàniques -on és rara- i Portugal fins a Mauritània i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Canàries). També es troba a l'Atlàntic Occidental.
Pesca modifica
Espècie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com són els tremalls i palangres de fons, nanses, al volantí, pesca amb arpó i arts d'arrossegament.
Talla mínima legal de captura: 18 cm.
També són venuts com a pagres d'altres espècies com ara el pagre roig o Pagrus africanus i el pagre de bandes o Pagrus auriga.
Referències modifica
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 110.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs modifica
- Descripció i fotografia del pagre. (castellà)
- Característiques d'aquest peix. Arxivat 2008-01-31 a Wayback Machine. (castellà)
- Característiques d'aquest peix. (castellà)
- Hàbitat i ecologia de la pàguera. (castellà)
