Paicî és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Poindimié, Ponérihouen, Koné i Poya, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Té 7.300 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.[2] Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.

Infotaula de llenguaPaicî
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants7.300 (2009)[1]
Autòcton deNova Caledònia
EstatProvíncia del Nord
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües oceàniques meridionals
llengües canac Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióAcadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2pri
ISO 639-3pri Modifica el valor a Wikidata
Glottologpaic1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepri Modifica el valor a Wikidata
IETFpri Modifica el valor a Wikidata

FonologiaModifica

El paicî té un inventari força simple de consonants, comparat amb el de les altres llengües de Nova Caledònia, però té un inusual gran nombre de vocals nasals. Les síl·labes paicî són restringides de CV.[3]

ConsonantsModifica

  Bilabial Post-
alveolar
Palatal Velar
plana labial
Nasal m ɲ ŋ
Oclusiva sonora p c k
prenasalitzada ᵐb ᵐbʷ ⁿ̠d̠ ᶮɟ ᵑɡ
Bategant ɾ̠
Aproximant j w

VocalsModifica

El paicî té un sistema simètric de 10 vocals orals, totes poden ser tant llargues com curtes i sense diferència significativa en la qualitat, i set vocals nasals, alguns dels quals també poden ser llargues i curtes. Les seqüències de dues vocals curtes poden portar dos tons, però com que les vocals llargues es limiten a la realització d'un sol to, aquestes semblen ser les vocals fonèmicament llargues en lloc de seqüències.[3]

Frontal Central Posterior
Oral Nasal Oral Nasal Oral Nasal
Tancada /i/ /ĩ/ /ɨ/ /ɨ̃/ /u/ /ũ/
Semitancada /e/ /ɛ̞̃/ /ɘ/ /ɜ̞̃/ /o/ /ɔ̞̃/
Semioberta /ɛ/ /ɜ/ /ɔ/
Oberta /a/ /ɐ̃/

TonsModifica

Com la seva veïna cèmuhî, el paicî és una de les poques llengües austronèsies que ha desenvolupat to contrastiu,[4] que comprèn tres registres: alt, mitjà i baix. Addicionalment hi ha vocals sense to inherent, el to està determinat pel seu entorn. Les paraules solen tenir el mateix to en totes les vocals, de manera que el to pot pertànyer a la paraula en lloc de la síl·laba.

BibliografiaModifica

  • Gordon, Matthew; Maddieson, Ian «The phonetics of Paici». UCLA Working Papers in Phonetics, 93, Dec 1996.
  • Rivierre, Jean-Claude «Tons et segments du discours en langue paicî (Nouvelle-Calédonie)». Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, 69, 1, 1974, pàg. 325–340.
  • Rivierre, Jean-Claude. 1983. Dictionnaire paicî - français, suivi d'un lexique français - paicî. Paris : Société d'Etudes linguistiques et anthropologiques de France, 1983. 375p.

ReferènciesModifica

  1. Fitxa del Paicî a Ethnologue
  2. Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Ajië (vora Canala i Thio).
  3. 3,0 3,1 Gordon & Maddieson (1996).
  4. Rivierre (1974).

Enllaços externsModifica