Paio Gomes Chariño

poeta espanyol

Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec. Primer senyor de Rianxo i Avançat Major del Regne de Galícia, fou una figura política de la corona de Castella i singular trobador en llengua gallega.

Infotaula de personaPaio Gomes Chariño

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1225 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Galícia Modifica el valor a Wikidata
Mort1295 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Ciudad Rodrigo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Francisco convent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Adelantat major de Galícia
Señor de Rianxo (gl) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsÁlvar Páez Maldonado Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCn46PnRDT0PCZnIwxygz3Fw Modifica el valor a Wikidata
Sarcòfag de Paio Gomes Chariño.

Figura política modifica

Va néixer probablement en 1225 en una família de la noblesa del sud-oest de Galícia. De molt jove va brillar pels seus dots militars en el mar. Va destacar al capdavant de la flota que va conquistar Sevilla per a Castella remuntant el Guadalquivir (1248). Va ser nomenat almirall en 1284. En 1292 va ocupar el càrrec d'Avançat Major del Regne de Galícia al servei del monarca Sanç IV. A la mort d'aquest, Don Joan de la Cerda va pretendre la corona dels regnes de Sevilla, Galícia i Lleó, quedant María de Molina com a regent a Castella i Toledo. El principal valedor d'aquesta idea a Galícia va ser Juan Alfonso de Albuquerque a qui Paio Gomes Chariño es va enfrontar i va arribar a fer presoner. Va ser assassinat per Rui Pérez Tenorio en 1295. El seu majestuós fèretre presideix l'església de San Francisco de Pontevedra.

Poeta modifica

Se li coneixen 27 composicions entre cantigas de amor i de amigo. Només queda d'ell una cantiga d'escarn. En els seus poemes amorosos introdueix la temàtica pescadora. És un exponent de la perfecció tècnica i estètica a la qual va arribar el cancioneiro en gallec en el segle xiii.