Paio Gomes Chariño
Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec. Primer senyor de Rianxo i Avançat Major del Regne de Galícia, fou una figura política de la corona de Castella i singular trobador en llengua gallega.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1225 (Gregorià) Galícia |
| Mort | 1295 (Gregorià) (69/70 anys) Ciudad Rodrigo |
| Sepultura | San Francisco convent (en)  |
| Adelantat major de Galícia | |
| Señor de Rianxo (gl) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador |
| Família | |
| Fills | Álvar Páez Maldonado |
 | |
Figura política modifica
Va néixer probablement en 1225 en una família de la noblesa del sud-oest de Galícia. De molt jove va brillar pels seus dots militars en el mar. Va destacar al capdavant de la flota que va conquistar Sevilla per a Castella remuntant el Guadalquivir (1248). Va ser nomenat almirall en 1284. En 1292 va ocupar el càrrec d'Avançat Major del Regne de Galícia al servei del monarca Sanç IV. A la mort d'aquest, Don Joan de la Cerda va pretendre la corona dels regnes de Sevilla, Galícia i Lleó, quedant María de Molina com a regent a Castella i Toledo. El principal valedor d'aquesta idea a Galícia va ser Juan Alfonso de Albuquerque a qui Paio Gomes Chariño es va enfrontar i va arribar a fer presoner. Va ser assassinat per Rui Pérez Tenorio en 1295. El seu majestuós fèretre presideix l'església de San Francisco de Pontevedra.
Poeta modifica
Se li coneixen 27 composicions entre cantigas de amor i de amigo. Només queda d'ell una cantiga d'escarn. En els seus poemes amorosos introdueix la temàtica pescadora. És un exponent de la perfecció tècnica i estètica a la qual va arribar el cancioneiro en gallec en el segle xiii.