Palau Benet-Desvilar
El Palau Benet-Desvilar, antigament conegut com a Casa Sabastida,[1] és un edifici situat al carrer de Lledó, 7 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Ús | hotel | |||
| Cronologia | ||||
| 2008 | renovació, Arquitecte: Rafael Moneo | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Lledó, 7 | |||
| ||||
| Format per | Placa a Francesc Moragas i Barret | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42562 | |||
| Id. Barcelona | 847 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Placa a Francesc Moragas i Barret | ||||
| Identificador | 1224-1 | |||
,_actual_Hotel_Mercer.jpg)
Descripció modifica
,_torre_de_l%27antiga_muralla,_c._Sots_Tinent_Navarro.jpg)
Es tracta d'un edifici entre mitgeres que actualment té una funció d'hotel de luxe (Hotel Mercer). Compta amb una planta baixa destinat a restauració i recepció i tres plantes d'habitacions i un àtic.[3]
L'aparell emprat per la façana és de carreus petits i regulars, ben escairats. L'element més remarcable de la planta baixa és un gran portal adovellat a la banda dreta. A la part oposada un altre portal, de llinda, i dues obertures a alçades diferents entre les portes, una d'elles de llinda esculpida. A la primera planta hi ha tres grans obertures amb un balcó respectiu per cadascun, amb sòl de rajola vidrada i una forja senzilla. La segona planta s'articula en diferents obertures col·locades a alçades homogènies, la de la dreta amb un petit balcó, mentre que la resta no en tenen. Malgrat això totes elles són adovellades. Al damunt, el més destacable és una finestra lobulada, dues gàrgoles molt esveltes i exteriors i sobretot una àmplia solana de columnes prismàtiques, una de les millors conservades de Barcelona.[4] El coronament de l'edifici té una cornisa amb poc desenvolupament exterior. Pel portal s'accedeix al pati a través d'un vestíbul amb arcs diafragma i embigat de fusta amb pòrtics d'arc escarser sobre semicolumnes toscanes. També són d'aquest segle els balcons de ferro forjat, el portal amb llinda de fusta de la façana, i els balcons que, al fons del pati, s'obren a la terrassa sostinguda per arcs i permòdols.[3]
Història modifica
A principis del segle xiv, la casa era propietat de Francesc (o Jaume) Desvilar, segurament emparentat amb l'ardiaca de la Seu Ponç Desvilar. El 1321, va heretar-la la seva filla Francesca, casada amb Bernat Benet. El 1485 la propietària era Elisabet Benet, casada amb Pere de Santcliment. La filla d'ambdós, Eleonor de Santcliment, es va casar amb Ferrer de Gualbes, i el 1542 va heretar la propietat la seva neta Marianna de Gualbes, que es va casar amb Jeroni Pinós.[4]
El 1646, Josep Galceran de Pinós va vendre la casa a Francesc Fons, que va realitzar-hi diverses reformes. Així, es construí una altra crugia adossada al cos del carrer de Lledó, tot reduint l'espai del gran pati medieval. També s'aixecà de bell nou una altra edificació de planta baixa i dos pisos a la banda dreta del pati, i es cobrí amb diversos pisos l'antic pati medieval de la part posterior de la finca. Posteriorment, passà a mans de la seva neboda Ignàsia Fons, casada el 1672 amb Josep Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Casteràs, baró de l'Albi.[4] Cap al 1716, bona part de la finca, que ja no devia ser residència senyorial, es trobava en estat de ruïna.[4]
El 1804, Josep Galceran d'Ardena va permutar la propietat amb el comerciant Jaume Dot,[1][4] que el 1815 la vengué al seu gendre Josep Moragas i Lleonart, comerciant de Valls[5][4] (Fidel Moragas i Fill)[6] casat amb Rosa Dot i Prats.[7] El 1816, va demanar permís per a posar una barana de ferro en una de les finestres del segon pis.[8]
El 1844, el seu fill Fidel Moragas i Dot[9] va establir en emfiteusi la casa al notari Ferran Moragas i Ubach,[4][10] que el 1845 va demanar permís per a obrir un nou portal per a una botiga i convertir finestres en balcons.[11] També s'hi van efectuar reformes importants, com la remunta de dos pisos sobre la crugia del segle xvii i la construcció d'un cos de planta baixa a la banda esquerra del pati.[4] També hi vivia el seu fill, l'advocat Arístide Moragas i Barret,[12] pare del fundador de la Caixa de Pensions, Francesc Moragas i Barret, que hi va néixer el 1868, com recorda una placa del 1954.
A mitjans del segle xx, la finca acollia diversos usos industrials: la fàbrica de capses Cartonajes Gaya; l'ebenisteria de Pere Moncusí; la torneria de Josep Escrich; la fàbrica de joguines Filla d'A. Alberó; el distribuïdor de bots per a filatures Henry Cowen; la metal·listeria i fàbrica de tancaments per a bosses de Pere Brugués.[13][14] En aquesta època es va remuntar un pis sobre el cos afegit del pati.[4]
Hotel modifica
El 2008 es va aprovar el «Pla Especial Integral (PEI) per a la implantació d'un hotel a la parcel·la del carrer de Lledó, 7», obra de l'arquitecte navarrès Rafael Moneo. Entre les actuacions dutes a terme a l'edifici, destaca la reforma del pati central, amb l'enderroc del cos afegit a la banda esquerra i la construcció d'una nova llotja a la banda dreta per comunicar les estances dels pisos superiors. D'acord amb la Carta de Venècia (1964), aquesta ha estat realitzada amb materials lleugers (acer, vidre) per a no interferir amb l'obra antiga.[15] També s'ha recuperat la torre 28 de l'antiga muralla romana i el pas de comunicació amb la 29.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Diario de Barcelona, 29-03-1805, p. 398.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Habitatge al carrer Lledó, 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Veclus, 2004.
- ↑ «Josep de Moragas Lleonart». geneanet. Jordi Mercader.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-03-1819, p. 711.
- ↑ «Rosa Dot Prats». geneanet. Jordi Mercader.
- ↑ «Josep Moragas. Procurador de Jaume Dot, propietari de la casa. Lledó, 21. Posar una barana de ferro en una de les finestres del 2n pis». C.XIV Obreria C-78. AHCB, 20-11-1816.
- ↑ «Fidel de Moragas Dot». geneanet. Jordi Mercader.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 37, 251.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 10/1845.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 33, 251.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 122.
- ↑ «Pedro Brugués. Lledó 7. Instal·lar 2 nous motors, un aparell de soldadura autògena amb gasògen i una farga fixa». Q122 Activitats 9113. AMCB, 1953.
- ↑ Moneo Vallés, José Rafael. «Pla especial urbanístic integral per a la implantació d'un hotel a la parcela del carrer Lledó, 7». Registre de planejament urbanístic de Catalunya, 11-12-2007.
Bibliografia modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Benet-Desvilar |
- «Palau Benet-Desvilar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.