Palau Marcet

edifici de Barcelona

El Palau Marcet és un edifici situat al Passeig de Gràcia, cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Actualment acull el Cinema Comèdia.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Marcet
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1887 construcció, Arquitecte: Tiberi Sabater i Carné
1934 renovació, Arquitecte: Pere Domènech i Roura, Josep Rodríguez i Lloveras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica
academicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.3894°N,2.1678°E / 41.3894; 2.1678
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40397 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1508 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantCinema Comèdia Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Tot i que actualment es troba emmarcat per dos edificis, en origen es va projectar com un edifici a quatre vents amb jardins al voltant. Consta de planta baixa, principal i un pis de sotacoberta. Actualment els espais de la planta baixa es troben habilitats com a botigues mentre que la resta de l'immoble acull les dependències i sala del cinema que, des de l'any 1960, ocupa la finca.[1]

Destaca la façana en xamfrà amb tres trams de mur clarament diferenciats a través de pilastres amb carreus de pedra que contraresten - a través de cossos verticals- la marcada horitzontalitat de la façana. Aquesta horitzontalitat s'accentua per l'escassa alçada de l'edifici -amb només tres pisos- i que queden ben definits a través dels balcons de la planta noble i la gran cornisa que separa aquest nivell del de sotacoberta. La façana del xamfrà s'articula amb les façanes del Passeig de Gràcia i de Gran Via de les Corts Catalanes a través d'un pany mural corb, lleugerament més baix que la resta de l'edifici.[1]

Actualment, la planta baixa de la façana es troba molt desvirtuada respecte el que fou el projecte arquitectònic històric. En origen es tractava d'un cos amb finestres rectangulars alineades amb les de la planta pis i que van ser eliminades per fer unes obertures més grans que poguessin acollir els grans aparadors de les botigues. A diferència del projecte original, on hi havia un únic pis a planta baixa, la reforma contemporània va realitzar un nou espai amb dos nivells.[1]

A la planta pis, les finestres es disposen en grups de dos i tres (al xamfrà) a excepció del cos corb que articula el xamfrà, on només es disposa una. Les finestres presenten un projecte decoratiu unitari, són obertures rectangulars amb llinda esculpida amb que queden emmarcades per pilastres laterals, coronades per un element en cornisa i obertes a uns balcons en voladís amb balustre de pedra. Les tres finestres localitzades al xamfrà es caracteritzen pel seu tractament diferenciat de la resta de obertures de l'edifici, tant en composició com per la decoració. La finestra central és un arc de mig punt amb dovelles esculpides que s'assenten a sobre d'uns muntants que segueixen el mateix patró decoratiu de la rosca de l'arc i coronades per un capitell d'inspiració coríntia. Aquest arc s'emmarca dins d'una motllura rectangular i queda flanquejat a sengles costats per dues finestres de similar composició, emmarcades per pilastres esculpides però en aquest cas amb llinda i no pas amb arc. Aquestes llindes presenten una fornícula central a manera de venera d'estil classicista on es disposen sengles bustos. La resta de finestres segueixen el mateix patró decoratiu però la venera es transforma en una mena de frontó semicircular amb motius escultòrics en mig relleu.[1]

Aquesta decoració de clara inspiració classicista es repeteix a altres elements de la façana com la cornisa, les mènsules (amb cap de lleó) i les finestres de mig punt que coronen el darrer pis de l'edifici. Aquest estil classicista es posa en relleu també amb el gran frontó triangular que corona la façana del xamfrà (a diferència de les cobertes bombades als angles) i que es remata amb cresteries al carener.[1]

Història

modifica

En aquest indret es trobava el palau de Llorenç Oliver i Soler, comte de San Juan de Violada (vegeu Ca N'Oliver),[2][1] projectat el 1869 pel mestre d'obres Pau Martorell[3] i l'arquitecte Rafael Guastavino.[4][5]

El 1887, Frederic Marcet i Vidal va encarregar al mestre d'obres Tiberi Sabater i Carné el projecte de la seva residència particular, i les obres es van acabar l'any 1890. A la decoració interior, força sumptuosa, van intervenir artistes i artesans com Eduard Llorenç i Joan Parera (pintura i escultura), Antoni Rigalt (vitralls), Joan Balletbò i Francesc Roig (taller de marbre). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí, del qual únicament queda constància a la documentació històrica.[1]

Comptava amb uns jardins, avui ocupats en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, aixecat al solar contigu el 1951. Amb el temps, va passar a ser residència de la família Planàs-Amell. nebots de la seva dona Dolors Planàs Armet (+1902), emparentada amb Santiago Rusiñol.[1]

L'any 1935, l'empresari Josep Maria Padró va encarregar als arquitectes Pere Domènech i Roura i Josep Rodríguez i Lloveras la construcció d'un teatre d'alt nivell, que va suposar l'enderroc de l'interior, tot mantenint la façana original.[6][1] Interrompudes per la Guerra Civil espanyola, les obres es van reprendre al 1939, concloent el 1941. El Teatre de la Comèdia va obrir les seves portes el 2 d'abril de 1941, i tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.[1]

El 1960, la sala va convertir-se en cinema amb el nom de Cinema Comèdia, tot esdevenint un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat. Més modernament (el 1983 i 1995) el cinema s'ha transformat donant lloc a 5 sales: una de principal (amb 839 butaques), una de 224 places i tres més de 153.[1]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Cinema Comèdia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «comtat de San Juan de Violada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Lorenzo Oliver i Soler. Passeig de Gràcia (13). Construir casa a un solar». Q127 Foment 2018 C. AMCB, 1869.
  4. «Casa de D. Lorenzo Oliver construida en Barcelona; Paseo de Gracia: proyecto de D. R. Guastavino: planta del piso bajo». Gràfics 03733. AHCB.
  5. «Casa de D. Lorenzo Oliver construida en Barcelona; Paseo de Gracia : proyecto de R. Guastavino: planta piso pral». Gràfics 03734. AHCB.
  6. «Palau Marcet (Cinema Comèdia)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

modifica
  • «Palau Marcet (Cinema Comèdia)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.