Palau Reial de Pedralbes
El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Està envoltat d'una àmplia zona de jardins, catalogats com a bé cultural d'interès local.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Parc de Pedralbes | |||
| Arquitecte | Eusebi Bona i Puig Francesc de Paula Nebot i Torrens | |||
| Construcció | 1924 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 3 juny 1931 | |||
| Codi BCIN | 74-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0005274 | |||
| Id. IPAC | 78 | |||
| Id. Barcelona | 2047 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
| Ocupant | Unió per la Mediterrània | |||
.JPG)
Entre 1924 i 1931 fou la residència de la Família reial espanyola en les seves visites a la ciutat. Amb la proclamació de la Segona República, fou donat a la ciutat i dedicat des de l'octubre de 1931 a hostatjar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.[3] Entre el 1932 i el 2013 el també va acollir el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries. Des del 2010 és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani (UpM).
Història modifica
_en_Pedralbes,_Barcelona.jpg)
| ||
| Tipus | Parc | |
|---|---|---|
| Localització | ||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |
| Format per | ||
| Dades i xifres | ||
| Bé cultural d'interès local | ||
| Id. IPAC | 53287 | |
| Id. Barcelona | 2046 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Jardins i brolladors del Palau de Pedralbes | ||
| Id. IPAC | 50998 | |
| Id. Barcelona | 2052 | |
| Art públic de Barcelona | ||
| Jardins i brolladors del Palau de Pedralbes | ||
| Identificador | 4016-0 | |
|
| ||
| Art públic de Barcelona | ||
| Al·legoria a la Marina | ||
| Identificador | 4039-1 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Al·legoria a la Marina | ||
| Id. IPAC | 52216 | |
| Id. Barcelona | 2060 | |
|
| ||
| Art públic de Barcelona | ||
| Estàtua exterior A del Palau de Pedralbes | ||
| Identificador | 4011-1 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Estàtua exterior A del Palau de Pedralbes | ||
| Id. IPAC | 51049 | |
| Id. Barcelona | 2057 | |
|
| ||
| Art públic de Barcelona | ||
| Estàtua exterior B del Palau de Pedralbes | ||
| Identificador | 4012-1 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Estàtua exterior B del Palau de Pedralbes | ||
| Id. IPAC | 52213 | |
| Id. Barcelona | 2058 | |
|
| ||
| Art públic de Barcelona | ||
| Estàtua exterior C del Palau de Pedralbes | ||
| Identificador | 4038-1 | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Estàtua exterior C del Palau de Pedralbes | ||
| Id. IPAC | 52215 | |
| Id. Barcelona | 2059 | |
El palau té el seu origen en l'antiga masia de Can Custó de les Corts de Sarrià, adquirida el 1859 per Joan Güell i Ferrer,[4] que la va fer reformar per a convertir-la en una casa-torre d'estiueig, la Torre Güell.[5] La finca fou heretada pel seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi, que inicià una política d'expansió amb l'adquisició de les propietats circumdants: Cal Feliu, Can Baldiró, Can Berra o Cuiàs de la Riera i Can Granota. Juntes formaren la Finca Güell, d'una gran extensió (30.000 m²).[5]
Eusebi Güell va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Entre 1884 i 1887, encarregà a Antoni Gaudí la construcció d'un mur de tanca, els miradors, els pavellons de porteria i la porta de la Riera Blanca.[5] Gaudí també s'encarregà d'una part dels jardins de la finca, construint-hi dues fonts i una pèrgola, i va plantar diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies).[6]
El 4 d'agost del 1921, Josep Maria Lacoma i Buxó i Joan Antoni Güell i López, que hi va aportar la Torre Güell, van constituir la Comissió Constructora del Palau Reial de Pedralbes, que n'encarregà el projecte a l'arquitecte Eusebi Bona, rellevat el 1922 per Francesc de Paula Nebot.[7] Rafael Parcerisas s'encarregà de la decoració de l'anomenada avantcambra reial (utilitzada per la reina Victòria Eugènia de Battenberg),[8] i Magí Pallerols de la dels dormitoris reials, sota la supervisió de Dolors de Càrcer i de Ros, baronesa de Maldà i marquesa de Castellbell i Castellmeià.[9] Tal com recull la premsa de l'època, no es va tractar d'una rehabilitació sinó d'una construcció totalment nova:[10]
| « | Las fachadas del edificio constituyen una reproducción aproximada del precioso palacio de estilo italiano de principios del siglo XIX, que tenían allí los condes de Güell. En su conjunto exterior, ofrece el aspecto de una villa regia del Mediterráneo, parecida a las de Toscana, dándole carácter de autenticidad la reproducción casi exacta de los frescos, en tono de sepia, que existían en la casa que sirvió de modelo.[11] | » |
El 2 de maig del 1924, i davant la impossibilitat d'acabar les obres per manca de recursos econòmics, la Comissió va acordar la cessió del Palau i dels jardins que l'envolten a l'Ajuntament de Barcelona, que va assumir les factures pendents.[12] El 12 de maig, en un acte protocolari amb l'assistència de diversos membres de l'aristocràcia i la burgesia locals, l'alcalde Fernando Álvarez de la Campa va lliurar-ne les claus al rei Alfons XIII,[12] que el 17 de maig va atorgar el títol de baró de Minguella a Josep Maria Lacoma.[13]
El 1931, en proclamar-se la República, tornà a les mans de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar-hi el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de la República, on Juan Negrín i la resta de ministres van governar temporalment.[14] Durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat.[a]
El 2022, l'Ajuntament de Barcelona va cedir el palau i els jardins a la Generalitat de Catalunya amb el propòsit que fos una segona seu del govern on poder celebrar actes i trobades.[15]
Descripció modifica
El palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior, i dues ales laterals de tres plantes que s'obren en corba a la façana principal. La façana exterior és d'estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció. L'interior conté una diversa barreja d'estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de l'estil Lluís XIV fins als estils més contemporanis.
Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a partir d'un projecte que integrava, en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com la font obra de Gaudí, tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la Reina Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII què hi ha davant de l'entrada principal del palau, obra d'Agapit Vallmitjana.[16][17] En el conjunt del jardí hi ha cedres de l'Himàlaia, grans exemplars de cedres de l'Atlas (Cedrus atlantica), a l'esquerra de l'entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès (Cryptomeria japonica) i de cedre d'encens (Calocedrus decurrens). Altres coníferes són el pi pinyer (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis); el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) i el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i la tuia (Thuja orientalis). També destaquen els til·lers (Tilia europaea) i els til·lers argentats (Tilia tomentosa) situats en els eixos principals del jardí, els grans eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp). Destaquen, per la seva raresa, quatre exemplars de freixe de flor (Fraxinus ornus) i un exemplar de savina (Juniperus phoenicea).[18] L'estàtua Mediterrània, d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, presideix l'estany que hi ha a l'entrada del recinte.
-
Pèrgola a l'entrada del recinte.
-
Detall del broc en forma de drac
-
Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII, obra d'Agapit Vallmitjana.
-
Banderes dels països de la Unió per al Mediterrani (UpM), situades a l'entrada dels jardins.
Font d'Hèrcules modifica
De l'antiga Finca Güell encara subsisteix la Font d'Hèrcules, una composició formada per un banc corbat, un pedestal i un cap de drac de ferro que escup l'aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l'escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l'heroi mitològic romà d'Hèrcules, o Hèracles en la versió grega, amb el casc fet de la pell del lleó de Nemea, tal com descriu Hesíode.[b] El dragó de forja, de caràcter decididament oriental, que escup l'aigua forma part del mite del jardí de les Hespèrides, representat a l'entrada principal dels pavellons a l'avinguda de Pedralbes, amb el drac Ladó encadenat al pilar capçat amb el taronger que les tres Hespèrides custodiaven. Aquest va ser realitzat el 1885 al taller de forja de Vallet i Piqué del carrer de Llúria.[19]
La font va restar oculta al mig d'un bosquet de bambús i ni tan sols va ser detectada a la reforma de Rubió i Tudurí de 1928, fins que el 8 de setembre del 1983 l'arquitecte Ignasi Serra i Goday la localitzà i es va restaurar.[20]
Dormitoris Reials modifica
A la dècada de 1920, els vents de modernitat arribaven a la Ciutat Comtal i, fins i tot, el mateix Alfons XIII en va ser testimoni (com per exemple la visita al pavelló de Mies Van der Rohe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, on va rebre explicacions per boca del mateix arquitecte). Malgrat això, la decoració de la cambra del rei, l'avantcambra i la cambra de la reina Victòria Eugènia de Battenberg, tot i presentar un discurs harmònic i algunes peces força interessants, va ser concebuda amb paràmetres clarament historicistes, sota la batuta d'una aristocràcia barcelonina conservadora i ancorada en el passat.[21]
El 1932, un cop caiguda la monarquia, els dormitoris reials es van integrar en el recorregut expositiu del Museu de les Arts Decoratives. Aleshores es van mostrar al públic tal com els havien deixat al marxar a l'exili, respectant en gran manera la decoració mural i el mobiliari existent.[21]
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ En l'actualitat, la residència de la família Reial a la ciutat de Barcelona és el Palauet Albéniz, situat a la muntanya de Montjuïc
- ↑ Existeix una carta d'aquella data de mossèn Cinto Verdaguer al canonge Jaume Collell on s'esmenta i una foto de 1893, propietat de l'antic majordom dels Güell, Sr. Arbestain, on es veu la font sencera i una de les filles de Güell asseguda al banc.
Referències modifica
- ↑ «Palau de Pedralbes». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2047. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Conjunt especial del Palau de Pedralbes». Catàleg de Patrimoni, fitxa 2046. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «El Patronat de la Residència Internacional». La Veu de Catalunya, 11006, 20-09-1931, pàg. 4.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Fontrodona, 11-6-1859.
- ↑ Crippa, 2007, p. 17.
- ↑ Capsir Maíz, 2021, p. 181-182.
- ↑ Capsir Maíz, 2021, p. 184-188.
- ↑ Capsir Maíz, 2021, p. 188-195.
- ↑ Capsir Maíz, 2021, p. 182.
- ↑ «Visita de los Reyes a Barcelona». La Vanguardia, 09-05-1924, pàg. 6.
- ↑ 12,0 12,1 Capsir Maíz, 2021, p. 184.
- ↑ BOE, 13-02-1967, p. 1982-1983.
- ↑ «Cinquanta espais amb història». Espais de Memòria a Barcelona. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], 92, juny 2010, pàg. 6-7. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «El Palau de Pedralbes ja és de la Generalitat, que el convertirà en segona seu del govern», 09-02-2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ Manuel García Martín: Estatuària pública de Barcelona, p. 210.
- ↑ «Isabel II presenta el seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Jardins del Palau de Pedralbes». Ajuntament de Barcelona, 2012. [Consulta: 19 abril 2014].
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1986, p. 217.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 2000.
- ↑ 21,0 21,1 «Els dormitoris reals». Arxivat de l'original el 2012-04-05. [Consulta: 14 abril 2012].
Bibliografia modifica
- AA.VV. Art de Catalunya. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-921314-5-4.
- AA.VV. Història de l'art català. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-1997-0.
- Bassegoda i Nonell, Joan «Verdaguer, els Güell i Gaudí». Anuari Verdaguer, 1, 1986, pàg. 215-219.
- Bassegoda i Nonell, Joan. «Font Gaudí/Font d'Hércules». Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2000.
- Capsir Maíz, Josep «Nobles damas en la decoración de los dormitorios reales del Palau de Pedralbes». El mueble, también cuestión de mujeres. Asociación para el Estudio del Mueble i Museu del Disseny de Barcelona, 2021, pàg. 181-197.
- Crippa, Maria Antonietta. Gaudí. Köln: Taschen, 2007. ISBN 978-3-8228-2519-8.
- García Martín, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Barcelona: Catalana de Gas y Electricidad S.A., 1985. ISBN 84-398-2323-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Reial de Pedralbes |
- «Palau de Pedralbes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Jardins del Palau de Pedralbes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Font d'Hèrcules». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Escultura Mediterrània». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Nu femení». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Nu femení agenollat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Escultura Marina (Eusebi Arnau)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Figura femenina (Josep Llimona)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Figura femenina (Enric Casanovas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Isabel II i el seu fill Alfons XII». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Palau Reial de Pedralbes». UPCommons.