Palau Tiradentes
El Palau Tiradentes (portuguès: Palácio do Tiradentes) és un edifici públic d'estil neoclàssic de Rio de Janeiro, Brasil. És la seu de l'Assemblea Legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro. Es troba a la cruïlla de l'avinguda Presidente Antonio Carlos amb el carrer São José del barri de Centro. Entre 1926 i 1960, va ser la seu del Congrés Nacional del Brasil, quan Rio de Janeiro era la capital federal del Brasil.[1] Va ser dissenyat pels arquitectes Archimedes Memoria i Francisque Couchet.[2] Va ser nomenat en homenatge a l'heroi nacional Alferes Joaquim José da Silva Xavier, més conegut com Tiradentes.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i museu  | |||
| Arquitecte | Archimedes Memoria | |||
| Construcció | 6 maig 1926 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rio de Janeiro (Brasil) i Centro (Rio de Janeiro) (Brasil) | |||
| Localització | Rua Primeiro de março, s/n - Praça XV, Rio de Janeiro - RJ | |||
| ||||
| Bé declarat patrimoni pel IPHAN | ||||
| Data | 3 octubre 1993 | |||
| Identificador | 1320 | |||
| Activitat | ||||
| Període d'obertura | de dilluns a divendres | |||
Història modifica
_(28Mar1964)_REFON.jpg)
La primera construcció va ser un edifici del Brasil colonial que es va anomenar Casa da Câmara i Cadeia.[2] Aquest va ser construït en 1640 i albergava el centre de finances tributàries de la ciutat,[2] el lloc de les decisions legislatives[2] i, al seu pis inferior, una presó dita Cadeia Velha.[3] Allà és on va passar les seves últimes hores l'alferes Tiradentes, abans de ser penjat a la forca, el 1792.[1]
Va ser la seu de la cambra alta del país, alhora que continuava sent un presó, fins que el 1808 es va transferir el Senat al Carrer del Rosario i la presó va ser canviada per la d'Aljube, a causa de l'arribada de la família reial. La Cambra de Diputats del Brasil va funcionar allí fins al 1914, quan a causa de les males condicions de l'edifici va ser transferida per al Palau Monroe.[2]
L'edifici del parlament imperial va ser demolit el 1922.[3] En el seu lloc, els arquitectes Archimedes Memoria i Francisque Couchet van dissenyar el Palau Tiradentes, que va ser inaugurat el maig de 1926.[1] Amb la instauració de l'Estado Novo el 1937, va passar a ser la seu del Departament de Premsa i Propaganda (DIP), el qual s'encarregava de controlar i censurar els mitjans de comunicació.[3] El 1945, amb el final de l'era Vargas va tornar a acollir la Cambra dels Diputats fins a la inauguració a Brasília del Congrés Nacional.[1] Des de Washington Luís fins a Juscelino Kubitschek, tots els presidents del Brasil van prendre possessió del càrrec en aquest recinte.[3]
El 1960, amb el canvi de la Capital Federal per a Brasília,[3] la ciutat de Rio de Janeiro va esdevenir l'Estat de Guanabara, i el Palau Tiradentes va passar a ser seu de l'Assemblea Legislativa estatal.[3] Aquest va existir fins al 1975, quan l'estat de Guanabara va ser dissolt i la ciutat de Rio s'incorporà dintre de l'Estat de Rio de Janeiro i el Palau Tiradentes va passar a ser la seu de la nova Assemblea LegislativA.[3] En els anys 2000 el palau va ser restaurat.[2]
Característiques modifica
A la façana, revestida amb ciment armat, dominen sis columnes corínties de sis metres d'alt i dues rampes per a l'accés vehicular.[1] Destaca la cúpula, adornada amb escultures al·legòriques representant la Independència i la República.[1] Per dins, la cúpula, ornamentada amb pintures d'autoria de l'artista brasiler Rodolfo Chambelland, ostenta un vitrall pintat com el cel de la nit de 15 de novembre de 1889.[1] El conjunt és d'estil neoclàssic i reprèn diversos elements del Grand Palais de París.[3]
L'edifici abriga alhora realitzades per artistes de renom com Eliseu Visconti, Carlos Oswald i João Timóteo da Costa. El panell decoratiu del plenari va ser executat per Visconti el 1926 i representa la signatura de la primera Constitució Republicana de 1891. Al gran panell, restaurat el 2001,[2] figuren en grandària natural els retrats dels seixanta-tres constituents.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Tiradentes Palace – Top Places in Rio de Janeiro» (en anglès). [Consulta: 6 d'agost de 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Linha do Tempo» (en portuguès). Palaciotiradentes.rj.gov.br. Arxivat de l'original el 2022-08-04. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Palácio Tiradentes - Através da História» (en portuguès). Palaciotiradentes.rj.gov.br. [Consulta: 6 d'agost de 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Tiradentes |